Era l’amo de la granja que els venia a avisar de què els guàrdies havien estat durant la nit, ja que els va veure per la finestra, però com era una granja mig abandonada es devien pensar que no hi hauria ningú.



Llavors L’oriol va començar a recordar el que havia passat la darrera nit.



I llavors L’Oriol li va preguntar a l’amo:

• -Sobre quina hora va ser això?
  
  Perquè jo els vaig veure a mitjanit, i vaig despertar-los per dir que venien cap a nosaltres, però em van prendre de boig

Llavors L’Enric que encara era a terra, ja que s’estava despertant li va demanar perdó per no haver-lo cregut.

• Perdó Oriol per no haver-te cregut; no obstant això, era mitja nit i m’havies despertat, que pensaves que et diria?
  
  Bueno, haurem de seguir la nostra ruta no?

L’oriol no volia marxar, perquè tenia por dels guàrdies, però l’amo de la granja li va dir que seria la millor opció. Per ajudar-los en el seu camí els hi va donar unes llanternes per si es feia de nit, unes mantes i una motxilla a cadascú amb menjar dins.



Van donar les gràcies a l’amo i van marxar direcció cap a Budapest.



Durant el camí un dels comtes, el Pere els hi va dir el següent.

• No us sembla raro? Ahir quasi us mata amb una escopeta i ara ens dona de tot?, sincerament m’estranya una mica. Jo revisaria les motxilles.Perque algú ha mirat que contenien?

Tots van respondre no i es van aturar durant uns instants a revisar les seves motxilles. No hi van trobar res i van seguir amb la seva ruta.



El Pere tenia un pressentiment que algo no anava bé, però no li va volguer donar molta importància i no va dir res a ningú i va continuar caminant.



L’Oriol després de diverses hores caminant i sense veure a cap ànima va volguer animar la festa:

• Cantem una mica? Ja veieu que no hi ha ningú i tenim un llarg camí al davant i semblem una mica amargats, tenim unes cares.

L’Enric estava concentrat en caminar i no volia parlar amb ningú, però com L’Oriol s’estava posant molt pesat li va dir que callés:

• Pots callar Oriol! Si no parlem és perque no volem!
  
  Vale, vale Enric, Només volia animar una mica la festa!
  
  Estic concentrat pensant com podem aconseguir una reina per la nostra majestat, sense ella tots els països voldran atacar-nos. És qüestió de dies que ens declarin la guerra, que no ho veieu? Un país depèn del seu i la seva Reina, però quan un dels dos falta, els altres veuen aquell país més dèbil i l’ataquen per poder obtenir terreny, El món va així.

Tots es van quedar pensant i li van donar la raó a L’Enric, i van decidir pensar en algun pla per tindre una majestat.

• Tanmateix, per tindre una majestat el rei també hauria de posar de la seva part no?
  
  Ja ho has vist, ens ha enviat a fer punyetes, estem caminant ara per culpa seva, ell no farà res. Haurem de buscar alguna estratègia

Van arribar al poble on tenien pensat acampar anomenat Herend, a uns 30 km de Budapest. Ja s’estava fent de nit i van decidir explorar una mica el poble.



Era un poble d'uns 1000 habitants i les cases eren molt rurals i antigues, el poble eren quatre carrers com a molt i tenia un petit nucli amb una església on L’oriol va decidir entrar:

• On vas Oriol?
  
  Vaig a resar, a veure si Déu ens pot ajudar a la recerca d'una Reina
  
  Desde quan ets cristià? No eres calvinista?
  
  I quan he dit que no ho sigui? No sou els cristians els únics que creieu en Déu ehhh? Els calvinistes també

L’Oriol va entrar dins l’església i L’Enric el va decidir acompanyar.



No hi havia pràcticament ningú, només hi havia una àvia sentada dins del banc amb els ulls tancats.



L’església era espaiosa i amb moltes espelmes que la il·luminaven i també en el centre estava la taula i crist en la creu.



Mentrestant el Pere i els altres comtes Van mirar al cel i s’apropaven uns núvols molt foscos, segurament en uns instants vindria una tempesta i si no buscaven refugi aviat, la pluja els deixaria xops.