Inspector Agustí Tena
Portavem dies encapsats en el cas. El que més ens crida l'atenció a tot era el llibre que el periodista portava a les mans quan el van asesinar, estava ple de anotacions per tot arreu, semblaven importants. En aquestes feia mencions a que el llibre escrit per Thomas de Quincey podia estar relatant fets reals. Per obtenir informació hem entrevistat a un company de feina del periodista Guillem Gual, ens ha donat tot el que tenia a veure amb la crítica al llibre d’en Thomas. Pel que es veia ningú sabia res de l’autor desde la publicació del llibre, segons les especificacions d'en Guillem els últims moviments que havia fet eran desde la finca on estiuejaven amb la seva família. Indagant va descobrir que justament quan ells van anar a passar les vacances, els pares de la dona del autor acabaven de desaparèixer.
Passat el matí, hem decidit anar a interrogar a la dona d’en Thomas a veure si podem treure informació. En arribar-hi l’ Alicia ens ha rebut a la finca amb un gest desagradable, com si la nostre presencia li molestés, durant la entrevista s’ha mostrat com si amagues alguna cosa, així ho ha determinat la especialista que ens acompanya, no ens ha mostrat cap mena de preocupació per la desaparició dels seus pares, quan li hem demanat si en Thomas era a casa, la seva resposta ha estat que tenia un viatge per el seu llibre, pero segons hem comprovat nosaltres en les seves contes bancàries no hi ha cap viatge pagat.
Com ja portem una bona estona tot l'equip aquí, li he dit a l'Alícia que havia d’anar al lavabo, ha insistit en acompanyar-me fins la porta i en el trajecte pel passadís he vist que en una de les habitacions hi havien unes quantes bosses de basura tirades pel terra, en aquell precís moment l'Alícia m’ha tencat la porta d’aquesta i no he pogut veure res més.
Al sortir del lavabo sense que ningú es donés compte he entrar a l'habitació on abans havia vist les bosses tirades al terra de sobte m’ha vingut una olor molt forta, immediatament no he pogut ni apropar-me més a la bossa que ja tenia a l'Alícia a sobre meu. Llavors ha començat a posar excuses i ens ha demanat que marxesim d’una vegada que tenia feina ha fer i que no volia que voltesim per la casa.
Després d’una setmana espiant a la família i veient que no hi havia rastre d’en Thomas finalment s’ha pres la decisió de entrar a la finca, fins ara no ho haviem fet perquè no disposavem d’una ordre de registre.
Hem arribat a i jo m’he dirigit cap a l’habitació on havia vist les bosses, el més segur és que no hi fossin pero havia de trobar-les. Les hem estat buscant per tota la finca pero ni rastre.
L'últim que he decidit inspeccionar ha sigut el graner, la Blanca s'hi trova jugant. La saludo amb un somriure i comencen a xerrar.
M'explica a que està jugant i que en aquest lloc hi han molts amagatalls. No puc sentir res més que curiositat i li demano si me'ls podria ensenyar, amb molta inocencia em mostra que hi ha una trapa oculta en un del racons d'aquest graner. Pero m'explica que no s'atreveix a baixar-hi perquè hi ha una olor desagradable i la mare diu que pot trobar coses que podrien espantar-la...