Thomas de Quincey

UN ANY ABANS DE L'ASSASSINAT D'AGUSTÍ GUAL

Des de fa unes setmanes l'Alicia sembla neguitosa, el seu comportament és estrany, passeja per la finca a hores poc habituals en ella, ho fa com si amagues alguna cosa.

He intentat no pensar-hi gaire, dintre de poc s'acosta el meu aniversari i possiblement esta preparant alguna cosa.

Tan sols fa tres dies que el meu aniversari va passar i apart d'un pastís fet per ella i la meva filla no hi ha hagut res fora del comú. Però respecte a la seva actitud tot segueix igual i a mesura que passen els dies sembla que es comporta de manera més estranya. Li he demanat si alguna cosa la preocupava, si necessitava parlar sobre algun tema però no m'ha donat cap resposta decent així que ho he deixat córrer.

Mentre estic fent el sopar s'acosta la Blanca i s'asseu en un tamboret davant meu i comencem a xerrar.

— Hola pare, com t'ha anat el dia?

—Molt bé la veritat, he passat tot el matí escrivint, em sentia inspirat—explico.

—No sabia que havies tornat a escriure. Sobre que ho estàs fent ara?— pregunta amb ganes de saber més i amb un somriure d'orella a orella.

—Tinc una idea al cap però no estic del tot segur que la història m'acabi agradant. No ho penso gaire, només escric el que em passa pel cap.—realment ho feia sobre les meves principals sospites sobre per què la meva dona es comportava així.

—Papa, no t'oblidis d'ensenyar-m'ho quan el tinguis acabat— tot i tenir nou anys la Blanca sempre havia estat una nena molt madura per la seva edat—. Per cert has vist a la mare?

El cert es que no havia vist a la meva dona des de l'esmorzar, vaig intentar no donar-li importància, ja que en un terreny tan gran com aquest era molt fàcil que s'et passes el temps sense que et donessis conte.



Estic a punt de caure en un son profund quan he sentit el soroll de la porta de l'habitació obrint-se. Instintivament m'he fet el adormit i he estat alerta al que passava al meu voltant, amb tot els meus sentits. Només entrar he percebut una olor fora del comú, com a terra humida. He intentat observar-la sense que se n'adones que estava despert, porta la roba recoberta de sorra. Sense fer el més mínim soroll va cap a la dutxa i tanca la porta del lavabo rere seu. Instintivament tinc la necessitat de rebuscar entre la seva roba, hi ha alguna cosa que no em quadra, que em genera sospites i tampoc n'estic segur exactament del que és.

El sol que entra pel vitrall fa que desconcili el son. Baixo a la cuina per fer-me un cafè per començar amb bon peu el dia. L'Alícia em rep amb un petó molt afectuós, és una persona que habitualment es mostra bastant freda i aquests gestos no solen ser el seu fort. Al principi de la nostra relació les coses eren diferents, hi havia molt amor per part dels dos però des de feia un temps ja no era el mateix. M'havia plantejat en més d'una ocasió demanar el divorci però tenia por que la relació amb la Blanca canvies, ella és el que més m'importa en aquesta vida. Sé de primera mà que manipuladora pot arribar a ser L'Alícia.

Sense preàmbuls li demano on va passar el dia ahir i sembla que la pregunta l'enganxa una mica per sorpresa.