Quan em vaig despertar, vaig trobar que la gàbia on estava empresonat estava oberta. Hi vaig sortir i anava caminant lentament cap a la sortida que originalment no sabia on era, i mentre intentava trobar-la vaig sentir alguna cosa darrere meu i quan es va girar vaig veure que era la bella papallona:
–De fet, tenia molta set i volia anar a buscar aigua i tornar.
–Vine amb mi, és sobre la taula.- Va dir amb ulls mentiders.
Em va portar a una taula plena de fruites i aigua, i encara que no volia tornar a menjar fruites, no vaig tenir més remei.
–Per què m’has obert la gàbia?
–No es pot pensar mentre s’està empresonat en una gàbia, els teus pensaments es restringiran.
Els seus ulls eren tan brillants com perles blanques i, quan movia els llavis, semblava que barrejava mel, era com una màgia que m’atreia sempre que la veia. Vaig intentar apropar-me a ella, però no vaig poder.

Després d’acabar de menjar, vaig decidir llegir el llibre. La bella blava es va asseure davant meu i em va demanar que el llegís en veu alta.
Vaig començar a llegir, les primeres pàgines eren avorrides i no les entenia, parlava de la relació de l’home amb la natura i els animals, i vaig continuar llegint fins que vaig arribar a pàgines que parlaven d’animals estranys, com el gat parlant, per exemple, l’ocell boig, el casament de cocodrils i un cavall amb un ull màgic, tot això es barrejava amb l’estil humà. Sembla que es referia a altres coses.

Hora rere hora i pàgina rere pàgina, passava un dia, encara llig, i aquella bonica papallona dormia i les ales encara es movien. Només em quedaven algunes pàgines i acabava el llibre, però no em podia resistir a dormir. Al dia següent vaig continuar llegint fins que vaig arribar a un capítol que parla de sentiments comuns entre humans i animals, com la venjança quan va esmentar l’elefant i el cor trist. Va parlar del lloro quan perd la seva parella i va esmentar molts tipus de papallones, la papallona negra que simbolitza la mort i la taronja que compleix els desitjos, fins que vaig arribar a la papallona blava, la seva feina era ajudar i motivar, tot i que estava buida d’emocions. Vaig alçar el cap per mirar com podria ser que aquest rostre fos buit de sentiments. Així que vaig començar a llegir sobre el seu món sobre la seva vida i la seva aventura, fins que vaig arribar a la darrera pàgina que va escriure el vell.

Era el moment d’escriure el final i no en tenia ni idea. Vaig ser incapaç de recollir idees. Al cap d’un temps, vaig decidir parlar dels seus sentiments i posar-li emocions perquè la història fos més interessant, i mentre jo estava escrivint sobre els seus sentiments, la papallona blava va començar a brillar cada vegada més. Em va agradar molt l’escena i vaig decidir parlar de la seva dansa, així que va començar a ballar danses plenes de moviment, tot el que escrivia sobre ella, feia davant meu. Vaig escriure sobre els seus petons i la vaig trobar besant-me les galtes suaument, de fet, va ser el primer petó que vaig sentir des del fons del cor. Dia rere dia escric, fins que vaig arribar al final amb l’última paraula que vaig escriure, la papallona es va acostar a mi i em va besar i va començar a desaparèixer, a poc a poc. El llibre va caure de les meves mans a terra i es va tancar amb força, estava sol a la cova. Jo, el llibre, la gàbia i alguns fruits sobre la taula. (Creativitat, llibertat i natura).

Em vaig asseure de genolls pensant en un títol per a aquest llibre ... i finalment el vaig trobar, (Dins la cova), el vaig agafar i em vaig posar dempeus i vaig veure una llum com els raigs del sol que em conduïa cap a un camí. Vaig seguir la llum fins que finalment em vaig trobar davant de la sortida, vaig arribar a veure la natura i aquells alts arbres que hi ha al meu voltant de manera diferent, es va tornar més bonic als meus ulls. Vaig aprendre el significat de la llibertat, vaig aprendre els secrets de la natura i vaig escriure el final d’un llibre.

Ara m’he convertit en l’autor de llibres i novel·les, m’encanta llegir, totes les meves novel·les comencen la seva introducció amb paraules en què agraisc la papallona blava que em convertira en una persona d’èxit. Es pregunten per què escrit el mateix en tots els llibres, però no els ho dic, ningú ho sap, és un secret que va romandre a la cova.