Només seure l’Alex, aquest va començar a parlar sobre un nou videojoc per la Xbox One anomenat Halo 5, no em vaig assabentar de quasi res perquè no parava de donar voltes a qui havia robat i pegat a aquell senyor de la parada anterior. M’imaginava que havia sigut el típic grupet que es revela contra la societat, que no vol estudiar ni vol treballar, que ha repetit curs i que no para de fer bromes a classe.

Segurament, després de robar a aquell home es van anar a la seva casa o a un bar en algun altre lloc,però no tenia sentit que s’anessin a Barcelona per anar a un bar, era molt trajecte( i a més el tren és molt avorrit). Pot ser desprès d’apallissar l’home (l’anomenaré Juanito) a Juanito va aparèixer algú i perquè no els enxampés, van agafar el tren que tenien al costat perquè ells viuen a Barcelona.

Només em faltava endevinar quin tren havien agafat per escapar de la persona que els estava empaita...

• -Arnau! M’estàs escoltant –preguntava l’Alex .
  
  -Si, si –vaig contestar una mica embovat.
  
  -T’estava preguntant quan podràs venir a casa meva a jugar.
  
  -Sincerament Alex, abans no t’estava escoltant.
  
  -Si, ja ho sabia. I doncs, en què estaves pensant?
  
  -A Barcelona, quan estava a punt de pujar al tren vaig veure com un policia estava interrogant a un home perquè deia que l’hi havien robat, pegat i despullat un grup de nois.
  
  -Un pac complet – deia Alex somrient
  
  -Si – vaig dir somrient- però ara mateix vull saber quins eren aquells nois i perquè ho van fer, i si de cas, portar-los davant de la justícia.
  
  -Això és el que diria un policia d’una pel·lícula, on el protagonista busca al seu pitjor enemic que treballa per una agencia enemiga,o que ha matat a algun familiar seu.
  
  -Si tens raó.
  
  -Però al final de la peli el policia mata al que estava perseguint.
  
  -Tranquil que jo no faré el mateix .
  
  -No se si refiar-me de tu.
  
  -Dona igual, intentaré fer el que he dit
  
  -Però tens el problema de que encara no ets un policia.
  
  -Si però falta poc.

En aquell moment es quan es va aturar el tren l’Alex i jo vam baixar els primers, només baixar em vaig fixar en la gent que estava esperant el tren, (com sempre) no hi havia res de l’altra món: una parella d’uns 16 anys vessant-se, una noia embovada al mòbil, el hipster, la gòtica i el típic grupet d’amics que van a la moda. Llavors em vaig fixar en el grupet d’amics, no perquè no m’agradessin aquest tipus de nois que segueixen la moda tota l’estona, sinó perquè un d’ells portava un ull morat. Desprès de fixar-me en ells dissimuladament vaig veure que semblaven molt cansats, fins i tot un estava dormit ( i no crec que fos de esperar molta estona) i el que va ser la pista definitiva va ser que un estava mirant una cartera i en el terra hi havia un DNI amb la imatge de Juanito.

Immediatament vaig buscar al policia més proper per dir-li el que estava passant. Després de que el policia els detingués, ens van portar a tots a la comissaria.

A la mateixa comissaria on avui mateix els dos havíem de començar a treballar com agents en pràctiques.

I com a primer encàrrec em van ordenar fer aquest informe del que havia passat.

• -M’has impressionat Arnau- va dir la capitana- a part de ser un policia amb notes excel·lents, has detingut a uns lladres abans de ser policia i has fet un informe molt ràpid.
  
  -Gràcies senyora -vaig dir orgullós.
  
  -Però has fet moltes acotacions en forma de broma
  
  -És perquè la gent no s’avorreixi llegint l’informe
  
  -Avui deixa-ho així perquè és el teu primer dia de treball. Però que no es torni a repetir. Pots retirar-te.
  
  -Gracies per admitir-me
  
  -Qui no ho faria?