Arribes un minut tard, em diu. Somric falsament, sense saber que dir, crec que el silenci val mes que mil paraules.

• Saps perquè ets aquí? Em pregunta
  
  Sí, és clar. Vostè vol que redacti un llibre o algú semblant, si no m’equivoco.

Em solta una risa com si fos burlola, sincerament a mi no em fa gens de gràcia, així que el que faig és preguntar-li.

• És que m’equivoco?

La expressió de Nina canvia immediatament.

• Estimada, espero poder confiar en tu, això no és una broma, és més que una simple broma.

—Treballo per al govern des de fa quinze anys —em diu sense mirar-me directament als ulls, soc agent secreta, té estat investigant, lleguin-me tots els teus llibres, estan molt bé, però crec que pot aspirar a alguna cosa millor.



Les meves mans comencen a tremolar, no sé si podré amb això, estic parlant amb la mateixa Nina Winchester, no sé de què es tracta tot això, si solament estic somiant, però per algun motiu important la Nina m'escollís a mi.

• Tinc un bon amic: William Brown, aparentment és arquitecte, solter, orfe, com et podràs imaginar és més llest del que tothom pensa.

I em comença a explicar…

• L’altre dia va atracar un banc, amb mà armada, una pistola, per això li cauran uns cinc anys de pressor, sempre i quant tingui sort amb el judge. Té un nebot: Joshep, d'uns setze anys, els seus pares estan divorciats, el pobre nen diguem que no a tingut una fantàstica infancia, el seu pare George Anderson, és actualment a la presó per assassinar al president dels Estats Units, portarà uns 10 anys podrint-se a la presó, George és vigilat les vint-i-quatre hores del dia. I no és exposat als altres presos, diguem-ne que te un horari especial
  
  Com podràs pensar esés condemnat cadena peperpètua, depèn molts factorsue diguin exactament la fecha de la ejecutacio. No vull entrar a la meva vida amorosa, sin res per el estil pero vull que sapigues, que coneixo perfectament a George Anderson. Fa molts anys que investigo el cas, he estat en momoltíssims jutjats i estic a càrrec d’aquest càrrec, soc la seva advocada. Posaria la ma al foc per justificar l’ininnocència de George, però segons el govermn hi ha proves de l'assassinat del president. Jo ja he perdut totes les meves esperançes de guanyar aixo, pero sincerament les possibilitats son casi nules. El problema es la germana del president: isabella,esta com boja per treure’ns de sobre i desfer-se de George. Ella a fet creure amb a seva veu serena i la seva cara aparentment inofensiva a tot els estats units que George Anderson va matar al president: James Davis, en un aparcament el 16 d'octubree de 1999. M’agradaria comtar amb tu per aixo i soc conscient del risc que pots corre, crec que ets completament capaç, pero tot es decisio teva, tot esta a les stves mans, no te contat ni la meitat de la historia.

Em començo a maregar, començo a veure doble de tot, desde de aquell moment no me'n recordo de res mes. Em desperto el dia seguent en el hospital amb la Nina al meu costat. Veig com un metge comença a apropar-se mes i mes a la meva habitació, entra i diu:

• Senyora, no et preocupis t’as maregat dema et podras anar.

no m'ho podia creure totes les meves il·lusions van desaparèixer en menys d'un segon, sabia que no tindria una segona oportunitat, la Nina Winchester, no les dóna.



Desde aquell mateix moment sabia que ja no tenia oportunitats.



Nina, es va apropar a mi i em va dir: tranquil·la, descansa i reposa, si no canvies d'idea t'espero demà al meu despatx, però sobretot això es queda aquí, no vull ni una paraula a ningú, digues que vens de la meva part, ue ets escriptora. Dema anire a la preso a parlar amb George i amb el William, vull que els coneguis, pero no diras res de que m’estas ajudant