-Parla'm de tu, Millie. Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes d'allargar el braç per a notar el tacte de la tela de la seva brusa color crema, encara que això reduiria a zero les meves possibilitats de ser contractada. En honor a la veritat, no tinc cap possibilitat, de totes maneres. -Per què creus que t’he de contractar? -Visc a dos carrers en un pis compartit i estic buscant un treball que em proporcioni prou diners per comprar un pis per a mi sola. Ja he treballat més d’una vegada d’assistenta i sempre he fet un bon treball, si em contracteu podria treballar tantes hores com siguin necessàries. Vàrem acabar de parlar, es va acomodar la faldilla amb molta cura i em va obrir la porta: -T'agraïm que hagis vingut, et trucarem abans de dilluns per confirmar el teu contracte. -Moltes gràcies, bona tarda. Obro la porta de casa meva i m’arriba una olor que em desagrada molt. Em decideixo a entrar i em trobo als meus companys de pis menjant al sofà i jugant a la consola amb tota la roba pel voltant. No entenc com dos nois poden acumular tanta brutícia en un espai tan reduït. -Sabeu què recollir no és un delicte! -Deixa'ns, que estem jugant i ens desconcentres. No em sorprèn aquesta resposta, per això, passo i me'n vaig a la meva habitació per no haver de sentir-los Me'n vaig a dormir esgotada de tot el dia encara que em costa perquè els meus companys sempre fan molt soroll. M’aixeco l'endemà per culpa d’una trucada d’un número estrany, l’agafo i se sent la veu d’una dona: Hola, qui és? Hola, bon dia, soc la nina Winchester, m’agradaria que fossis tu qui fes el treball d’assistenta, ja que has sigut qui m’ha transmès més confiança. Moltes gràcies, quan podria començar? Aquesta tarda si vols, presenta't a les cinc i concretem horaris. Doncs allà seré, bon dia. No pensava que em contractarien, aquesta és la meva oportunitat per poder pagar-me un pis per mi sola i no la puc desaprofitar. Són 2/4 de 5 de la tarda i ja és hora de sortir cap a casa de la nina Winchester, agafo el cotxe i me'n vaig. Truco a la porta (toc-toc). Qui és? Soc la Millie Ah sí, passi Moltes gràcies, quina casa tan bonica! Anem cap al menjador Perfecte! Què vols prendre? Amb un got d’aigua és suficient. Ara mateix te’l porto. Doncs comencem a parlar dels horaris Doncs m’anirien bé els dilluns, dimecres i divendres, ja que són els dies que no vaig a la universitat. I a quina hora t’aniria bé? Millor a la tarda entre les 16:00 i les 20:00 Genial! Què et sembla si vens de 17:00 a 20:00? No hi ha cap problema, aquí hi seré! I més o menys quants vols que et paguem al mes? Doncs uns 1500 euros per mes Perfecte, no hi ha problema, i si veig que treballes molt bé t'apujaré el sou, Moltes gràcies, no te'n penediràs! Ens veurem dilluns! A reveure! Torno cap a casa molt contenta perquè m’han escollit, quan arribo, parlo amb els meus companys de pis i els explico que finalment m’han contractat per treballar d’assistenta, em feliciten, però no els importa molt, almenys m’han felicitat, que ja és un miracle! Va arribar dilluns i ja tenia moltes ganes que siguin les cinc, per oficialment començar a treballar. Encara són les 10:00 del matí i estic molt impacient que arribi l’hora. Quan van ser les dotze del migdia, els meus companys de pis i jo vam dir que estaria molt bé anar a dinar a fora, per celebrar que m’havien contractat. Al final ens vam decidir pel Tagliatella. Bon dia, què voldríeu? (va dir el cambrer) Bon dia, una taula per tres, si us plau! És clar! Acompanyeu-me Gràcies Doncs aquesta seria la vostra taula! Moltes gràcies M’aviseu quan hàgiu escollit el que vulgueu. Perfecte! Ens van portar la carta, jo estava molt indecisa, però els meus companys ho tenen molt clar, ja que venen molt sovint. Ja ho teniu? Sí, jo voldria una pizza de quatre formatges i els meus companys volen espaguetis a la carbonara Perfecte, i per beure? Dues ampolles d’aigua grans, si us plau. Ara us ho porto Gràcies L’espera va ser llarga, però va valer la pena, tot estava boníssim, tornaria a repetir vint mil vegades més, als meus companys també els van encantar els espaguetis. Quan surto del restaurant miro el mòbil, veig que eren les 2/4 de 5 i encara no havia ni arribat a casa! Vaig córrer cap a casa com mai ho havia fet, si arribava tard em descontractarien, no podia passar això. En arribar em vaig preparar les coses per marxar immediatament i just quan sortia de casa va passar el bus que necessitava per arribar a casa de la Nina Winchester. Vaig agafar el bus a les 3/4 de 5, i el bus trigava vint minuts justos en arribar, a les cinc i un minut estava a la porta de casa seva trucant al timbre. Bona tarda, ho sento per haver arribat tard. No passa res, espero que no torni a passar. No ho dubtis! Immediatament, vaig començar a treballar, abans de començar, la Nina em va donar unes indicacions i em va dir on eren tots els productes de neteja. Vaig començar pel menjador, ja que em va dir que com era l'habitació més gran de la casa, a ella li anava millor que comencés per allà. Van ser les 1/4 de 7 quan just havia acabat de netejar el menjador, després vaig continuar amb la cuina, les cinc habitacions, i finalment el passadís de l'habitació on m'havia dit que no podia entrar. Van passar setmanes, dies, mesos i les feines eren les mateixes, encara que jo cada vegada tenia més ganes d'entrar en aquella habitació. Si no ho havia fet encara era, sens dubte, perquè havia de conservar aquell treball per aconseguir el meu pis.