Mirí al meu voltant semblava que l'home que feia anys que no veia havia prosperat en fama i riquesa. Després de cinc minuts d'espera vaig tancar els ulls recordant aquell dia que ell se'n va anar sense mirar-me, deu anys sense ell em van marcar molt, l'odi que li tinc mai desapareixerà. Després de cinc minuts una dona bastant guapa i educada em va cridar pel meu nom.
- Senyoreta Aina, ja pot passar, el senyor Aranda l'està esperant.
Quan entrí al despatx d'ell em vaig sorprendre, estava assegut en un escriptori bastant gran i quan em va veure la seva expressió facial va canviar a una de pànic, com si hagués vist un fantasma del passat. En propí, i vaig dir intentant amagar les mans que tremolaven igual que quan era petita i ell venia a les nits de “treballar” i cridava com un complet boig.
- Hola… Senyor Aranda?- li vaig mirar fredament amb tot l'odi que ell va sembrar aquella nit d’agost, i vaig continuar amb una veu clara, però òbviament es notava la força que estava fent amb les mans a l'esquena per controlar el meu record d'aquell mes d’agost- Em reconeixes, veritat pare?
- Què fas aquí? Què vols de mi?- ell es va aixecar de la seva cadira de cap d'empresa i em va mirar amb aquell pànic que mai li vagi pode veure abans.- ves-te'n, no vull saber res de tu, Aina…
- No me n'aniré d'aquí fins que diguis per què ho vas fer, per què?- aquella pregunta em va costar dir-la. Em cremava la gola, com si en el fons no volgués saber-la, però necessitava les respostes. De per què em va fastigueja la vida, per què em va abandona i la més important, perquè em va arrabassar a les úniques dues persones que estimava.
La seva mirada encara em feia aquella por que mai oblidar, era com si encara ell tingués el control sobre mi. La meva mirada li va fer duna un pas enrere, mentre ell cridava a seguretat, jo me'n vaig memoritzar el seu rostre. Després de tot havia anat per complir la promesa feta al meu angelet del cor. En acabar me'n vaig anar al meu pis de Barcelona del barri gòtic. Era l’únic que pudia permetre amb el meu solt de cambrera i amb els estudis, perquè jo només era una adolescent que per desgràcia va haver-hi d'espavilar sola per culpa d'aquell monstre que fugia del seu delicte sense cap conseqüència. Com sempre la gent rica mai tenia conseqüència de res. Però això anava a canviar molt aviat…
Mentre estava seguda al sofà del pis amb una Monster. Me’n vaig posar a veure imatges d'aquell mes d’agost. Que tenia contra ell i a recordar aquell espantós dia, que em marquí per sempre. No tenia molts records bonics, però si tenia aquella nit del 24 d’agost que mai oblidaré. D'una cosa estava completament segura i era que si anava a la comissaria no li passaria res perquè la llei és així aquí. Els rics mai sofreixen les conseqüències dels seus propis actes. Llavor en el meu cap va ressonar la pregunta més important, “Com faria que pagues les conseqüències?”. Aquella pregunta em va deixar en vela tota la nit, maquinant la venjança perfecta per complir aquella promesa dita al meu angelet. Quasi tot era destruir una cosa d’ell, però de com un
flashback em va venir de com de la frase més dita de la meva àvia, “és important saber perdona, però també és rellevant no oblida”. Mai la vaig entendre fins fa sis anys. Al final m'adormi a les dues de la matinada esgotada per la falta de somni. Quasi mai dormia i si arribava a aconseguir dormi eren unes poques hores abans que els malsons tornessin a assetjar.
El rellotge marcava les tres de la matinada, ja acostumada aní al menjador i em vaig deixar caure al sofà mirant la televisió. Aquella nit anava a ser molt llarga, cada minut passava molt lent com si fos un malson i encara no m'hagués despertat del tot. Un crit fort va ressonar en el meu cap “Salva-la, si us plau cariny salva-la” De cop una figura fantasmal petita com una nena de cinc anys semblant al meu angelet va aparèixer davant meu mirant-me em llastima com si pogués veure dintre meu i xiuxiueja “recorda'm si us plau… Recorda'ns”. Una figura d'una dona semblant a la meva salvadora, va aparèixer al costat de la petita somrient “has crescut molt estimada”. Les llàgrimes van començar a caure i em vaig despertar de cop i volta. Unes gotes de suor freda cauen per la meva esquena, femi tremola, aquell mal somni un altre cop, era com si el meu angelet em volgués dir alguna cosa. Però mai descobria quina cosa em volia dir.
