Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.



Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.



Ja està.



Li diuen que s’assegui un moment al sofà que hi ha a la sala, que de seguida l’atendran.



Manel no sabia què fer, estava atemoritzat per tal acte, entrava sospitós i molt nerviós, fins i tot li tremolaven les cames. El jove de 17 anys duia la roba de sempre; calçat esportiu i xàndal de muntanya. Al entrar, les parets eren de color vermell molt saturat, i es podia apreciar els maons que havien baix la pintura. Pareixia una espècie de fàbrica, amb grans bigues per sostenir el sostre. L’ambient era fred i feia una dolç olor a cirera. Aquest vestíbul en comptes de relaxar-li, l'hi feia sentir amb més inseguretat.



Malgrat el jove havia viscut al mateix carrer d’aquest hangar, mai havia entrat tot i sent del seu pare Vicent, conegut al barri com el Sensehogar. Després d’uns cinc minuts d’espera, el hi va atendre el Sensehogar:

-Som-hi fill, pots passar.



-Pa-pa-pare, per què mai m’has deixat vindre a les teves estances?

-Entra i ho veuràs…

Deia mentre es tancaven els grans portons darrera d’ell automàticament amb el seu dispositiu radiocontrol. Tots dos eren aficionats de la tecnologia, tenien moltes eines dissenyades per ells mateixos, tenien tot el control de Sant Rafel de sa Creu. El Manel mai podria haver imaginat els successos que experimentaria després de cruzar aquella porta.



Primer que tot, el Manel va passar per una càmera de desinfecció, on el Sensehogar ja havia vist entrar minuts abans. Just en aquell moment va plantejar-se si el que estava fent era correcte, ja que havia escoltat rumors al seu institut, però mai hi va fer cas. Els d’arts escèniques deien que era un lloc per traficar amb drogues, els alumnes més majors deien que estava embruixat, però sempre va estar aquella incertesa del que hi havia dins.



El seu instint deia que aturi, però la seva curiositat va ser més forta. Una vegada passada la zona de desinfecció, va quedar anorreat pel que va veure. Era una espècie de laboratori, amb una taula metàl·lica al centre amb molts envasos i cilindres amb substàncies de diferents colors endins. Però havia una que va cridar-li molt l'atenció, així que va tractar d’agafar-lo molt cautelosament. Però el seu pare de manera ràpida i agressiva va agafar-li la mà, el que va causar un crit de ensurt de Manel. Vicent va dir-li amb un to tranquil però estricte.



-No toquis res sense demanar-me permís, en tinc grans projectes a les mans…

Sense dir res, Manel va assentir mostrant-li respecte al seu pare. Per tractar de canviar de tema i calmar l’ambient. Manel va decidir, preguntar-li pel seu germà major, Patrici Pastor, amb el qual el seu pare havia tingut una baralla dies abans, causant que marxés de casa. Havia escoltat una part de la conversa:

-Fill, tu sabràs el que fas, però aquest negoci no el podem perdre, necessito la teva ajuda.



-M’és igual pare, estàs completament boig! No penso fer una cosa tan inmoral! Mamà ho sap?

-(Amb un to de veu més baix) Silenci que no pot saber res!

-Ja t’he dit el que penso de tot això, no pots modifi…

De sobte va començar a sonat el dispositiu mòbil de Manel, causant la seva distracció dels fets.



Manel es va dirigir amb un to firme:

-Pare, què va passar l’altre dia amb el Patrici vos vaig escoltar discutint i el germà no ha tornat a casa des-d’aquell dia.



-Veuràs, sabia que l’havies escoltat i sabia que vindries. El pla està sortint tal i com volia (Riu de forma malèvola)

-Què vols dir pare? Per què rius d’aquesta manera?

-No em qüestionis, sóc… EL PARE! Què vas escoltar l’altre nit?

-Una cosa de que la mare no podia saber res i el germà no volia fer, deia que no era ètic o una cosa així.



-És igual… Ara et contaré el projecte. Tens que ser firme i tenir molt de cap, és una cosa que no pots contar a ningú, és d’alt risc. És un treball que hem fet tota la familia Lean durant dècades, els teus avantpassats com l’avi Berrugues i el seu pare l’Albert el del capell, i així durant generacions. El primer que tens que fer és administrar uns documents que són al teu institut, tens que anar amb molta cura. A més d’altres treballs… Ara, diu-me si t'interessa.