-Mira per on vas!

Va dir l'Èrica mentre les seves amigues reien.



Les llàgrimes amenaçaven en sortir, però no ho vaig permetre, no podia exposar-me més del que estava.



Va sonar el timbre i van marxar a classe. Minuts després vaig agafar força i em vaig aixecar. Sentia que em feien mal els ossos, però vaig caminar fins a la porta de classe. Vaig tocar-la lleument i la professora la va obrir. Va fer mala cara i va dir:

-Diana, arribes tard.



-Ho sento, m'he distret.- Dic, baixant el cap.



El silenci incòmode de la classe em va fer posar la pell de gallina.



-Va, seu que comencem.- Diu la professora compressiva.



Vaig ràpidament al meu lloc i penjo la motxilla al respatller de la cadira. Estic sola, com sempre.



Van passar les primeres tres hores de classe i vam sortir al pati. Vaig aprofitar per mirar-lo, estava jugant a vóley amb els seus amics. Ell mai em mira a mi, segur que li agrada l'Èrica. Va sonar el timbre i l'Èrica i les seves amigues van passar per davant meu, em van llençar un paper de l'entrepà. Va caure sobre el llibre i va quedar una petita taca d'oli a la pàgina de la dreta. Reien i em miraven amb cara de fàstic. M'han odiat des-de primer d'ESO, però mai he sabut per què. Em van començar a molestar a segon, però mai ho he dit. No vull que vagi a pitjor i que no em creguin. L'Èrica és una alumna excel·lent, popular i guapa. Sembla que ningú es fixa en el que em fa.



Les últimes tres hores de classe es van fer curtes, vaig estar fent les activitats, dibuixant a les vores dels papers i mirant-lo. Portava una samarreta negra, de màniga curta, uns pantalons texans de color blau i els cabells castanys desordenats.



Va sonar el timbre de l'hora de marxar i vaig recollir ràpidament, no volia trobar-me amb elles. Quan em vaig aixecar em vaig posar la motxilla a una espatlla, vaig caminar de pressa amb el cap baix i vaig sentir com xocava amb algú i m'entrebancava. Em va agafar el braç, em va aguantar i em va deixar anar. Vaig aixecar el cap i el vaig veure, els seus ulls marrons es van trobar amb els meus. Vaig notar com les meves galtes s'escalfaven, segur que m'havia posat vermella. Sense saber què fer vaig dir:

-Ho sento...



Ell anava a dir alguna cosa, però ja no aguantava més la incomoditat i vaig marxar ràpidament de la classe. Quan vaig creure la porta de sortida em vaig posar els auriculars i vaig reproduir ''We hug now'' a Spotify. Em vaig posar la caputxa i vaig caminar de pressa amb la por de trobar-me amb l'Èrica i les seves amigues. Aquell dia no hi eren. Per fi vaig arribar a casa i com sempre els pares discuties. No entenia per què no ho deixaven, passava d'un infern a un altre i així repetidament, cada dia el mateix. No em van sentir arribar, em vaig tancar a l'habitació i vaig llegir.



Els meus ulls es van obrir, tenia mal de cap i el llibre sobre la panxa. Era fosca, eren les sis de la tarda, però com que era hivern el sol s'amagava abans. Vaig sortir de l'habitació, la mare dormia al sofà, feia olor a fum, segur que havia fumat, ho feia sempre que discutia amb el pare.



Li vaig posar una manta a sobre i vaig recollir un parell de gots que hi havia sobre la tauleta. Els vaig rentar a la pica i després em vaig preparar pasta. No menjava res des d'ahir a l'hora de sopar.



Cada dia estic sola, si desaparegués, ningú em trobaria a faltar.