Ja és la tercera vegada que em toca tornar al psicòleg, ho trobo innecessari, no em serveix de res a l’escola segueixen tractant-me igual... La meva mare no em posa pressió per anar-hi al psicòleg, però tampoc em deixa no anar-hi. A mi no m’agrada preocupar-la, però, se'm fa difícil, a l’escola els meus companys s’enriuen de mi, la veritat no ho entenc, només porto dues setmanes des de que vaig començar en aquesta escola i encara segueixo pensant que això d'anar a l'escola no és per mi.
- Com estàs Joel? És el primer que em va preguntar la meva psicòloga. Vaig tardar a respondre, ja que ni jo mateix sé que dir.
-Normal. És l'únic que em va sortir dir, si deia una paraula més començaria a plorar.
-Què has fet avui a l’escola?
-Res. Li vaig respondre, és la veritat no he fet res de l’altre món
-Com que res!!! Va dir amb un to de veu irònic.
Vam passar tota l’estona parlant, em va costar molt explicar-li el que vaig fer a l’escola. Va ser la primera vegada que vaig estar tanta estona parlant amb algú dels meus problemes. La meva psicòloga és l'única que sap escoltar-me. Avui ja és dimecres, és el pitjor dia.
-va Joel a esmorzar que no arribarem!!! Va dir la mare.
-Cinc minuts més, li vaig dir.
-Et deixo dos minuts, però afanyat, avui la mare semblava molt nerviosa
Ja era a la porta del col·legi, però no volia sortir del cotxe, la mare em va insistir i em va convèncer. Només entrar per la porta vaig saludar a la de recepció, semblava que no hi havia ningú. Arribava un minut tard, però ningú se'n va adonar perquè encara no havien començat la classe.
-Bon dia a tothom!!! Va dir la Maria, la nostra tutora que ens fa català.
-avui comencem un nou tema... No portàvem ni deu minuts a classe que en Marcel ja m’havia llençat dos paperets. Em fa molta ràbia que els professos no el pillin a sobre jo no puc dir res perquè si no serà pitjor. Cada pati és una sorpresa no saps mai el que et passarà. Jo sempre em poso en un racó lluny de tots. Jo estava ben tranquil estudiant quan de sobte el veig començant a apropar-se cap a mi.
-que estudiant una mica no? Ja va començar amb les seves preguntes iròniques, jo no vaig perdre el temps en respondre'l, potser va ser una mala idea.
-quan et parli em respons!!! Vale? Va començar a alçar-me la veu, però jo continuava sense fer-li cas.
-tu mateix to has buscat. Va traure el llibre i el va llençar a terra, em va agafar pel coll de la dessuadora i em va començar a cridar i picar, quan es va cansar em va deixar i va marxar tan tranquil.
Quan vaig arribar a la classe jo estava plorant i vaig demanar si podia trucar a casa perquè em trobava malament. Era mentida només volia estar sol.
-Maria puc trucar perquè vinguin a buscar-me?
-què et passa Joel? Em va preguntar molt preocupada.
-res, només tinc mal de cap. Mai li havia explicat el que em feien els meus companys i menys el que feia el Marcel.
-D'acord ara truco a casa per veure si poden vidre a buscar-te. Van passar deu minuts i va sonar el telefonet de la classe.
-Ja pots baixar, ja està la teva mare.
Quan vaig arribar a recepció la meva mare em va donar una abraçada i vam marxar al cotxe, jo no podia parar de plorar, em semblava estrany perquè la meva mare no em va preguntar res. Quan vam entrar a casa vam seure al sofà i em va abraçar no vam dir res. Em vaig quedar adormit i la meva mare va aprofitar per fer el dinar. Vam passar tota la tarda junts, fins que en un moment em va dir:
-què t’ha passat avui? Perquè mal de panxa tu no plores, diguem la veritat.
-el Marcel em pica tots els dies, però no ho sap ningú.
-Joel és veritat això que m'estàs dient?
-Que si mama, em vaig posar a plorar mentre la meva mare no deia res només agafava el telèfon
-mama que estàs fent?
-Joel no et preocupis, ja veuràs com el Marcel ja pararà
-mama no facis res per favor, serà pitjor
-no Joel això ha d’acabar ja.
Aquella tarda només va trucar a l’escola molt enfadada per demanar una entrevista ja amb la meva tutora maria, jo s'avia que la meva mare no ho deixaria passar. Avui és dimecres el dia que va quedar la mare amb la Maia per fer l’entrevista. Ja estem a la recepció, estic molt nerviós, ja que li han dit que jo també he d'estar present, no m’agradarà jo ho sé, acabaré plorant segurament i no vull.
- bona tarda! Endavant. Va dir la Maria.
-bona tarda, Maria li va respondre la mare, ella estava molt seria
- d'acord, expliqueu-me el que està passant aquest curs
- doncs mira, suposo que tu sabràs que l’altre dia el Joel va trucar a casa?
- si jo hi era amb ell
- d'acord doncs a l'arribar a casa em va dir que ja està fart del Marcel em sap greu dir noms, però això no pot seguir així, que el Marcel a l’hora del pati el crida, el pica...
- d'acord crec que hauria de fer una entrevista amb ell i els seus pares, si preferiu estar presents cap problema, igualment demà agafaré només al Marcel a veure que és el que està passant
- em sembla perfecte i espero que això acabi ràpid perquè sinó acabarà malament. Va dir la mare.
- cap problema, en el moment que parli amb ell et comento
- Perfecte fins a un altre dia
-fins demà Joel! Em va dir la maria amb una cara de culpa.
-adeu. Li vaig dir sense ganes de parlar.
Joel corre desperta que arribem tard, eren les 7:55 i entro a classe a les 8. Avui estic una mica més tranquil que d’habitual, ja que la maria sap gaire bé tot el que em passa a l’escola. La veritat és que avui ha sigut un dia molt tranquil, ni m’ha mirat.
- Com a anat el col·legi avui? Em pregunta la mare amb intriga.
- Bé, ningú m’ha fet res, però no m’agrada gaire estar sola l’hora del pati, però no vull dir-li a ningú de jugar perquè em fa vergonya. Li vaig dir?
- D'acord Joel no et preocupis, a poc a poc ara descansa i ves a dormir que ja és tard
