Lord Meliflor va ser anomenat majordom de la cort d’Egipte amb 10 anys.

La casualitat el va dur a aquell lloc,Meliflor com tots els nens de la ciutat de Tebes passava la seva vida intentant aconseguir menjar o qualque cosa per canviar per menjar tant si era una troballa com si era robada.

Meliflor no tenia memòria d’una família,tan sols coneixia els seus companys d’exploració,que anaven canviant així com aquests es feien grans o fugien cap altres horitzons o eren empresonats per qualque malifeta;Meliflor sempre se'n va sortir de les redades de la guàrdia reial.Com dèiem,la casualitat el va dur a la Cort,un matí,mentre Meliflor feia comptes de menjar una cistella de pomes que “havien caigut d’una carreta”,un noble va travessar davant d’ell per la plaça del mercat de la ciutat;el noble,amb el cap ben dret no gosava baixar la mirada cap al poble baix.El cavall,poc acostumat a la gent es trobava nerviós i mal de manar quan un ca es va creuar al seu pas i el cavall es va aixecar sobre les seves cames posteriors fent caure al noble.

En aquell moment es va formar un cercle de gent cridant i corrent sense que ningú,ni el noble pogues calmar el cavall.

Meliflor sabent el que és la solitud es va plantar davant del cavall i simplement va oferir-li una poma.Com el cavall no es calmava en Meliflor simplement va mossegar la poma i va deixar que l’aroma de la poma oberta arribés al nas de l’animal.

El cavall es va aturar en sec i es va acostar a tastar aquella dolçor menjant-se mitja cistella de pomes.

El noble en agraïment va oferir a Meliflor un lloc a la Cort reial com a servent,una oportunitat de menjar cada dia,un lloc segur per dormir i roba cada cert temps.D’allò feia quasi 50 anys,amb el temps el nen es va convertir en home i el servent va escalar posicions fins arribar a majordom reial.

Quan el rei i els nobles van partir a la guerra contra els regnes veïns va quedar ell per administrar el regne,d’això feia ja 10 anys,sense notícies de que pensessin tornar,tan gran era el regne d’Egipte.

Lord Meliflor administrava el regne sabent que els seus habitants tenien poc a oferir i que els nobles sempre es negarien a repartir les seves riqueses i tot era necessari per sufragar les despeses de la guerra.

Així i tot era una persona molt respectada a la cort on se l'escoltava i tenia molt en compte.

No així el seu fill,ja bé ho direm:”Els temps durs fan persones dures i els temps febles fan persones febles”.

En Meliflor va intentar que al petit Terriflor no li faltàs de res i es va convertir

primer en un nin i després en un home capritxós i egoista: sempre trobava la manera que qualcú altre fes la seva feina o de culpar-lo per haver fet ell la seva.

Lord Meliflor tenia notícies de la forma de ser del seu fill i esperava,com tots els pares que canviés en algun moment.

En Terriflor,capritxós i manipulador,volia augmentar la seva assignació constantment amb la constant negativa del pare,per la qual cosa va oferir al pare una solució al seu afany de riqueses:

-Pare he pensat que ja que no em voleu augmentar la meva assignació, vull donar-vos una mostra que he canviat i vull ser útil al regne d’Egipte.

-Jo mateix ,en persona,aniré als punts més llunyans del regne per recaptar els imposts necessaris per dur aquesta administració.

-Saps que aquesta és una aventura que et durà molt temps i els perills que pots trobar?

-Vull demostrar-te que soc un home útil al regne.

-Endavant idò,aquesta setmana reuniré un regiment de la guàrdia perquè t’escolti i que vagin duent els imposts reunits tan aviat com els vagis recaptant.

A principis de la primavera una companyia de la guàrdia reial sortia per la porta Sud de Tebes cap als confins del regne encapçalada pel jove Terriflor,orgullòs sobre el seu cavall de guerra.