L'Alba és una noia barcelonina de dinou anys que està estudiant una carrera. Un bon dia, la seva mare anuncia a ella i al seu germà que aniran de vacances una setmana a Malta, una illa al Mediterrani, ja que aquells dies feia calor, per desconnectar uns dies de la feina i els exàmens de la universitat. Durant aquells dies, s'ho passen molt bé, fan excursions en família, van a visitar pobles, a la platja, etc.

Un dia, l'Alba i la seva família, van a la platja després d'esmorzar a l'hotel, i es banyen una estona al mar blau i la seva aigua cristal·lina. A la cala que van, hi havia molta gent fent surf. Era un dia assolellat, però feia vent, perfecte per perseguir les onades. L'Alba es va fixar en un noi més o menys de la seva edat, alt, ros i amb la pell fosca de tant de sol, en Jack. Va pensar que vivia allà, que era un surfista de la zona i que passava els dies anant de platja en platja amb els seus amics, però el que l'Alba no sabia és que ell també era un noi barceloní, que també estudiava a la universitat. Va deixar córrer que havia vist un noi tan perfecte, i el seu tipus que portava buscant tota la seva vida, ja que totes les seves amigues tenien parella, i ella era l'única que es quedava sense plans un divendres a la tarda mentre la gent de la seva edat sortia. L'endemà, va passar una cosa que ningú s'esperava. Van anar tota la família d'excussió a visitar unes coves d'un poble al costat, però...

En Jack, aquell noi misteriós, estava allà. Ell també havia anat a visitar les coves amb la seva família, així que l'Alba, no s'ho va pensar més, i va anar a parlar amb ell, a treure conversa, perquè pensava que podrien connectar, era un noi simpàtic i amable.



Es va acostar a ell, i li va explicar que l'havia vist el dia abans fent surf, li va semblar espectacular. En Jack, li va semblar una noia molt simpàtica, i es van fer amics. Van quedar l'endemà de l'exclusió a una cafeteria local. L'Alba s'havia enamorat, havia trobat a un noi perfecte, però la distància no anava bé, tots dos pensaven que això era el que els afectava, que no podrien continuar tenint una relació, que només seria una amistat de vacances, també, l'Alba havia de tornar el dia següent a Barcelona, ja que tornaven a començar les classes després d'aquell pont de quatre dies, el qual seria inolvidable per ella.



L'avió va aterrar, tothom estava amb la pell colrada, cremats vermells com tomàquets del sol de l'illa. Encara amb la roba d'estiu, però quan van aterrar a la ciutat, el fred i l'aire de Barcelona els va donar la benvinguda, no molt ben esperada després de tants dies de tranquil·litat.



L'Alba va començar les classes, la rutina, la universitat, les tardes fredes estudiant a la biblioteca, però, hi havia alguna cosa que no la deixava estar tranquil·la, en Jack. Encara pensava en ell, i pensava que segurament no el tornaria a veure perquè vivien molt lluny, que només havia sigut un amor de vacances, aquest fet feia que l'Alba s'atabalés només de pensar-ho.

Van passar dues setmanes, exàmens, treballs, entregues... L'Alba estava a la classe d'economia. Mentres el professor explicava, va veure un noi d'esquenes, i va pensar que tenia un aire al seu amic maltès, amb una jaqueta de pell i uns pantalons texans amples. L'Alba encara no sabia que en Jack no era gaire més que un noi Barceloní que quan podia, anava a Malta a practicar el seu esport a les platges. El noi misteriós de la classe, era en Jack. L'Alba ho va descobrir quan van sortir de la classe per anar a la següent. Tota la gent sortia disparada de l'aula, portaven ja molta estona, i volien anar a deixar els llibres a la taquilla, quan va sentir una veu des de lluny...

• Albaaa! Ets tu? - Va dir en Jack.
  
  
  
  Jack? Què hi fas aquí?- L’Alba estava molt perduda, tenia mil preguntes al cap, que hi feia aquí en Jack?, A la universitat de Barcelona?
  
  Vols dir què hi fas tu aquí! Jo estudio aquí, estic al meu tercer any de la carrera de psicologia, i porto venint a aquesta classe des de principi de curs!
  
  No m’ho puc creure… Jo també estic al meu tercer any de la carrera, estudio biomedicina, com pot ser que no ens haguem vist mai ni ho vagin esmentar quan vam quedar aquest pont a la cafeteria, després de l'excursió, per parlar de la nostra vida?
  
  Doncs la veritat és que no ho sé… - Va dir rient en Jack- La veritat és que encara me'n recordo de tu des d’aquell dia, cada dia et recordo i penso si algun dia ens tornarem a veure, i aquí estàs! Es van donar una abraçada, els dos estaven molt contents
  
  És molt curiós - Va dir l’Alba contenta- Jo ara haig d’anar a la classe, ens podem donar el telèfon i seguim parlant, o podem quedar algun dia d’aquesta setmana.

Això és el que van fer, l’Alba li va donar el número de telèfon a en Jack i es van seguint parlant. Ell, va estar tot el dia pensant en ella, i hi havia una part del seu cor, que sentia alguna cosa per l’Alba. En una altra part, hi havia l’Alba, que estava molt enamorada. Aquella nit, se'n va anar a dormir molt contenta, somiant en ells dos, tenint una vida feliços junts, però també estava preocupada perquè li volia dir d’alguna manera, el que sentia per ell. Això es el que va fer el dia següent…