El Fill del Senescal d’Egipte







Ens remuntem a l'any 2650 aC a Memfis, la qual era la capital de l’antic Egipte. En aquella ciutat hi havia una gran crisi de sobre població, per la qual cosa la gent tenia molts fills i pocs diners, i per aquesta raó, hi havia moltes famílies que es veien obligades a abandonar els seus descendents.



Tot i aquests problemes el rei no feia res, sentia tocar campanes i no sabia on, estava tapat per l’ambició dels diners i els béns que no es fixava en la importància de la seva gent. Els utilitzava per construir obres a honor seu, i amb una recompensa miserable, ells no tenien cap altra opció si el que volien era mantenir la seva família.

Les seves vides eren com peons per ell, només servien per treballar, treballar i treballar.

És a dir, a ell només li importava la seva gran riquesa, que anava augmentant per moments, i per aquesta raó, hi havia revoltes constantment, però el poble sempre perdia, per culpa dels grans poders del rei militarment, en conseqüència, el rei feia que paguessin més impostos i treballessin més.



El rei anomenat Inpu VI vivia en el seu palau amb la seva dona, les seves 12 filles i 1 fill, però no tots eren de la seva dona actual tenia 3 d’una serventa, 2 d’una altra, 5 de la seva dona (la qual va morir) i 3 de la seva esposa actual, tot i aquests fills, tenia unes quantes més d'altres noietes i dones esclaves o de baixa classe, que, tot i ser seus, eren bastards.



Un dia, quan el fill del Senescal anomenat Hepu,(que en un futur es convertiria en Hepu II) es va escapar del temple, com ja era de costum. Es va trobar a un nen, un nen abandonat, sol, desnodrit, es veia que no menjava des de feia mesos, i amb unes bosses grises sota els ulls de no haver dormit des de feia uns quants dies.



Al veure’l tan malament, amb la seva bondat, li va donar una mica del seu esmorzar (el que portava a sobre).



Mentre s’ho menjava, i es recuperava mínimament, l’hereu li va començar a parlar sobre la ciutat, el temple, de tan avorrit que era viure en un palau i sempre haver de donar bona imatge, ja que ell era el fill del Senescal, que ell heretaria el tron i seria el més ric. A ell això li va impactar, i va ser amb el que es va quedar. Ell només podia pensar en com podria arribar a ser senescal, i poder tenir tots els béns que el Senescal posseïa, i que l’hereu posseirà.



Al cap d’una estona, el successor Hepu, se’n va anar, i el nen el va seguir. Pilef, el nen abandonat, estava cansat de treballar, però el seu cos li deia que l’hereu del regnat tenia una cosa especial, li deia que trobaria un sentit, un sentit a la seva miserable vida, pel fruit de la seva pròpia intel·ligència i així va ser, es va aixecar i el va seguir pel camí.



Pilef es va trobar amb algunes dificultats inesperades, no pensava que fos tan difícil el camí de tornada, ell creia que el Senescal havia arreglat el camí perquè el seu fill no tingués perill, però no va ser com esperava. Això li va donar la idea que potser s’havia escapat, però en aquell moment allò no li va importar ni una mica.



Al cap d’una llarga estona d'estar-lo seguint, el petit Pilef es va quedar sense forces. Van anar a parar a un temple, el nen silenciosament es va amagar, però en fer-ho el nen va cometre l’error de fer un petit soroll ell es va amagar de pressa, i Hepu va treure un punyal que sempre portava a sobre per si el necessitava en qualsevol moment. En Hepu es va pensar que era un animal i el va anar a caçar, per altra banda, ell va tirar una pedra lluny seu per veure que si per alguna raó el podria distreure, i va tirar la pedra en un lloc on el podia veure, però, per sort del nen, el Senescal li va dir al seu fill que entrés.



Pilef va donar una ullada ràpida al temple, al cap de pocs minuts, va tornar a casa seva.



El nen va somiar les nits següents en què ell seria el nou rei, ell tot ho desconeixia, però Hepu, li va donar l’esperança.