-Guillem:(per carta)Hola Fidel, que tal estàs ?Espere que bé. Hui es l’ última nit per contar l ‘ historia ja se que et vas desmallar , però podries contar la historia? -Fidel:Hola Guillem, estic prou mal la veritat crec que hui no puc anar, imagina com estic que la carta l’ ha escrit la infermera. -Guillem:però que passara amb els diners , es van a penedir prou els xiquets. -Fidel:Guillem, no puc i ja!Conta tu l’ historia si vols els diners.(amb por) -Guillem:està bé ho

faré jo. De res e.



8pm

-Guillem: Hola xiquets, com esteu?

-Xiquets: Bé!!! On està Fidel i què tal està?

-Guillem: Està a l’hospital prou mal, per aquest motiu hui conte jo l’història.



(Guillem contant l’història)

-Inés: Eres tu la de aquest llibre?

-Clémence: Per desgràcia sí (plorant). Hi vaig rebutjar l’amor de la meua vida (pare de Seti) per por a canviar el que ja tenia. Escolta, Inés, has de reviure’l tu sola, nuga la corda del fil i la pedra et portarà al lloc correcte, jo sempre et ajudaré quan siga.



-Willem: (fora de la casa, amb sang del criat, a més a més plovia a munto) Clémence, em deixaries entrar?

-Clémence: Dissimuladament, quines hores són aquestes de cridar a casa, Willem? Amaga la pedra i el llibre, Inés (en veu baixa).



-Willem: hi vaig a entrar, sé que està Inés amb la meua pedra!

-Clémence: Inés, has de eixir per la finestra.



Inés es va tirar per la finestra i es va topar amb Willem, Willem va obligar a que s’anaren. Però ell no s’adona que no tenia la pedra. Willem li va contar a Inés tot el que va passar amb el criat i que demà es havien de mudar a Espanya.



Inés cada vegada que dormia pensava en Seti, quan li van obligar a anar-se’n se li va trencar el cor, però ella sabia que anava a tornar.



(A Guillem aquesta història li va parèixer familiar)

Els dos es van anar amb carruatge fins a Espanya.



Es van mudar a Barcelona (lloc on encara viuen), Willem va fer diversos descobriments i van aconseguir el títol de nobles, per cert se m’ha oblidat dir que es van tindre que canviar de noms abans de entrar a Espanya. Inés es va canviar a Maria Fidel i Willem a ......



Encara que Inés/Fidel seguia pensant amb Seti i es n’anirà. (llegint ràpid)

-Guillem: Hòstia, serà guineu, en les proves que li he fet jo!

(Guillem va anar a buscar a Fidel a les 9)

8pm

Fidel es va adonar que Guillem sabria que seguia enamorada de Seti i que estava a l’hospital per malaltia d’amor. Per aquest motiu va decidir anar-se’n abans que arribara Guillem, però com? Va fer un pla.



-Guillem: Fidel, on ets?

Fidel va agafar els seus cavalls i es va anar a casa de Clémence. Mentre Guillem va comprar un altre carruatge i es va anar a perseguir a Fidel. Van estar dies per anar a França, però ho van aconseguir, Fidel tornà a casa de Clémence.



-Fidel: Hola Clémence, soc Fidel, pots obrir?

Clémence va obrir, estava molt velleta, havia canviat molt, tenia un munt d’arrugues, no podia quasi ni caminar. Fidel no sabia si era per la pedra.



-Clémence: Hola noia, qui ets?

-Fidel: Clémence, soc jo Inés, no ens veiem fa 10 anys.



-Clémence: No sé qui ets, aquests últims anys han passat un munt de coses, ni idea qui ets.



-Fidel: Et sona la Piràmide Rouge, o Tutankamon, a lo millor Seti?

-Clémence va obrir els ulls, es va donar compte, va recordar tot. Estava sofrint la malaltia de l’amor també, però pitjor, va traure la pedra amb el collar i un mapa per on anar.



-Clémence: Jo et vaig a acompanyar.



Van anar les dues.



-Guillem va arribar a França, va trobar els seus amics matons al bar.



-Amics de Guillem: Ooo, no pot ser, Don Willem, asseu-te. Que tal estàs?

-Guillem: Va contar tota l’història (sense dir el que ell va fer)

-Amics de Guillem: Ja deia jo que tornaves per algun tresor i no per nosaltres, si ens dones pasta et ajudarem. (Guillem la va donar)

Així que van anar tots a la Piràmide Rouge, era hivern per tant els va costar més, van passar pel Mont Ventoux, Clémence estava cansada, no podia més.



-Fidel: Clémence, vols quedar-te en aquest lloc?

-Clémence: He de arribar.



Van seguir quasi 5 dies, van reprendre un poc d’amistat.



Van arribar, com Fidel portava la pedra, el sol va començar a tremolar, pareixia que canviaven de món. Fidel ja veia l’esperit de Seti, l’home que es va morir per ella. Fidel va anar corrent pels passadissos per trobar-lo. I una vegada van arribar al final de la piràmide, hi havia un fil daurat que Fidel havia de nugar, però de repent Clémence li va pegar una punyeta a Fidel per robar-li la pedra i ser ella qui es curara d’aquesta malaltia i tornara amb Tutankamon, fins que la pedra va fer que Clémence desapareguera.



Fidel va nugar el fil.



Va sentir com que es n’anava a un altre lloc, com que estava dissociada.



Però ho va aconseguir: encara que no s’havien vist mai i havien sofert tant, per fi estaven els dos, abraçats, besant-se, els dos exultants, normal després de tot el sofriment ja ho havien aconseguit experimentant la glòria de aquells fets que van passar.



Van estar un bon rato parlant, durant hores de tot el que havien passat ja que no podien eixir perquè plovia. Seti i Fidel es miraven embadits, de l’enamorats que estaven.



Fins que arriba Guillem armat.



-Guillem: (mentre cau més aigua de les seues llàgrimes que de la pluja) Fidel, sé que estàs ahí, no és necessari que isques ja entre jo.



-Fidel: Encara no t’has adonat que no sento res per tu? Ves-te’n d’ací!

-Guillem (entra molt enfadat): Per què, m’has mentit, per què?

-Fidel: No preguntes el que no vols saber.



-Guillem: AAAAAAAA! Va anar amb un bastó amb punxós de ferro contra Seti i li va donar.



-Fidel es va desmaiar.



Una vegada es va despertar, es va adonar que estava a soles, estava desolada, com si una part seva s’haguera anat amb Seti.



Ara que estava sola, anava tots els mesos a la Piràmide Rouge, portava flors i pedres recordant la pedra que els va unir. Estava desbastada, també per la traïció de Clémence. També hi havia una cosa bona: Guillem el van tancar al calabós perquè van descobrir el que havia passat amb el criat i li van acusar per la mort de Clémence. Evidentment, van deixar de ser reis Fidel i Guillem.



FIN (hi han coses que encara no s’han resolt com la desaparició de Clémence, però vaig a continuar l’història i resoldre aquests dubtes)

Recordeu: L’amor verdader pot no durar per sempre, però ens dona la força per trencar el que ens fa mal.