El jove sap que netejar el nom de la família no vol dir fer desaparèixer la veritat, sinó acceptar-la. I això és el que més li costa, ja que acceptar-ho vol dir perdre poder, exposar-se i potser quedar-se sense res. Però també sap que si continua amagant-ho tot, tard o d’hora acabarà pitjor ja que les seves operacions tenen tant de pes que qualsevol petit fall pot desenmascarar tot.

L’inspector segueix investigant. Els informes que li arriben ja no són simples sospites. Hi ha proves, connexions clares. Encara no ho tenen tot, però cada vegada estan més a prop. El jove nota que cada dia té menys opcions en les seves operacions. Per primera vegada, no pensa com un líder ni com un estratega. Només pensa en com sortir d’aquell gran problema en el que s’havia ficat.

Passa moltes nits sense dormir, mirant la carpeta amb tots els documents. Abans la mirava amb ambició, sent conscient del poder que tenia . Ara la mira amb cansament. Aquell poder que abans tant desitjava, ara li fa més por que altra cosa.

Comença a pensar en fer una cosa que la seva família mai hauria fet,que és dir la veritat.

La idea li fa por. Si parla, pot perdre la fortuna, pot tenir problemes amb la justícia i també pot posar-se en perill davant d’altres persones que encara formen part d’aquell món, les quals també es veuran afectades per les seves decisions . Però si no parla, sap que tot acabarà explotant igualment i amb pitjors conseqüències.

Durant uns dies intenta aguantar, però ja no actua com abans. Atura negocis, cancel·la moviments i es distancia de la seva mà dreta. Oficialment davant dels seus aliats diu que és per prudència. Encara que en realitat, està pensant què fer i avaluant totes les conseqüències que poden tenir la seves decisions.

Finalment pren una decisió de manera secreta sense informar a la seva gent. Demana veure l’inspector en privat.

Abans de la reunió, passa hores pensant en tot el que dirà. Escriu idees, recorda noms i situacions que havia intentat oblidar. Sap que un cop comenci a parlar ja no hi haurà marxa enrere i que aquell moment marcarà un abans i un després a la seva vida.

També pensa en els seus pares i en com haurien reaccionat si haguessin estat vius. No sap si estarien decebuts o orgullosos, però per primer cop sent que està prenent una decisió per ell mateix i no pel pes del cognom que sempre l’ha condicionat.

Quan el té davant, el cor li va molt ràpid. Recorda el dia que va entrar per primera vegada a l’oficina de l’advocat. Aquella mateixa sensació de por.

Li diu a l’inspector que li vol explicar tota la veritat.

I ho fa. Parla de comptes amagats, de contactes, de negocis il·legals. Dona documents i proves. Sap que això tindrà conseqüències, però també sap que és l’única manera de trencar amb tot.

Les setmanes següents són difícils. Hi ha detencions, notícies als diaris i el cognom de la seva família surt per tot arreu. Molta gent el critica. Alguns no es creuen que ho faci per arreglar les coses. Però gràcies a la informació que ha donat, la policia pot desmantellar gran part de la xarxa i disminuir la delincuencia de l'estat de manera exponencial.

Ell perd diners, influència i comoditats. Però guanya una cosa que feia temps que no sentia: tranquil·litat, la sensació que tenia de no poder dormir estava acabant amb ell.

Un dia torna a passar per la mateixa cantonada on tot va començar. Mira la porta i recorda aquell moment de dubte. Ara ja no és el mateix. Ha comès errors, ha fet mal, però ha decidit aturar-se abans que fos massa tard.

Potser el nom de la seva família mai quedarà completament net. Però almenys ell ha escollit un camí diferent.

I aquesta vegada, quan travessa el carrer, no ho fa amb por, sinó amb la sensació d'haver actuat de la millor manera que ha pogut, siguent tan jove, davant una responsabilitat tan gran.