PUNT DE VISTA, NINA:



La Nina sempre havia tingut un do per detectar mentides. Potser per això s'havia dedicat al periodisme d'investigació, per desemmascarar els millors mentiders. Però mai no havia imaginat que la investigació més important seria sobre l'home amb qui dormia cada nit.



Des de la finestra del despatx, observava la Millie estendre roba al jardí. En només una setmana, aquella noia havia demostrat ser una meravella: neta i organitzada, feia brillar la mansió. Els sopars sempre estaven a punt. Seguia les ordres al peu de la lletra, i cada vespre deixava la llista de tasques completades a la taula de l'entrada.



Però no era per la seva eficiència que la Nina l'havia contractat.



Feia setmanes que sospitava que l'Steve li amagava alguna cosa. Petits detalls: trucades que tallava quan ella entrava, nervis quan sortien notícies sobre policia a la televisió.



Per això, quan va decidir contractar una nova assistent, va buscar algú amb antecedents penals. Va filtrar els currículums fins a trobar la Millie Calloway. Dinou anys. Divuit mesos a la presó.



A l'entrevista, li va preguntar directament:



—Has estat mai a la presó?



Quan la Millie va dir que sí, la Nina va saber que era perfecta per al seu pla. Si l'Steve tenia un passat criminal, potser reaccionaria en veure algú que també n'hagués tingut. I des del primer dia, la teoria es va confirmar.



L'Steve s'havia mostrat molt tens quan la Millie va entrar a la sala aquell dilluns. La forma com es miraven no era de desconeguts.



—Us coneixeu? —va preguntar, amb un somriure fals.



—Ens vam creuar fa temps —havia dit l'Steve.



—Res important —havia afegit la Millie.



Mentida. Tots dos mentien.



Aquella nit, va començar a investigar. La primera pista estava al magatzem del tercer pis: una caixa amagada amb un expedient judicial.



EXPEDIENT JUDICIAL NÚM. 2847/2000



El cor li va fer un salt. Tres anys abans que es casés amb ell.



CONDEMNAT: Steve James Winchester

DELICTE: Corrupció policial, encobriment de delicte greu

CONDEMNA: Tres anys de presó.



Va continuar llegint amb la respiració accelerada. L'agent Steve Winchester havia estat encobridor d'una xarxa de narcotràfic, manipulant proves, destruint informes i alertant els implicats de les operacions policials. En el moment de la detenció, es van trobar 2,5 kg de cocaïna.



Dos individus van ser detinguts:



Ryan Thomas (vint-i-cinc anys): Absolt per falta de proves.

Mildred Calloway (divuit anys): Condemnada a divuit mesos.



La Nina va deixar caure el paper. Aquella noia havia anat a la presó per culpa de Steve.



Durant els següents dies, va actuar com si no sabés res. L'Steve evitava la Millie, ella s'apartava sempre que es creuaven, les mans li tremolaven quan ell era a prop. Va començar a entendre: Millie no era còmplice, era víctima.



Una tarda, la va trobar a la cuina.



—Mildred, escolta’m… Pots confiar en mi, d'acord? Si necessites alguna cosa, pots cridar-me.



La Millie va aixecar els ulls. Hi havia por, però també esperança.



—És clar, ho sé…gràcies, Senyora Winchester —va dir, amb veu baixa.



Aquella nit, sola al despatx, va començar a planificar. Durant anys havia investigat els secrets dels altres.

Ara li tocava els del seu propi entorn.



La Millie mereixia justícia, fins i tot si això significava destruir el seu matrimoni.



PUNT DE VISTA, RYAN:

Vaig apagar el motor del cotxe mentre observava la mansió Winchester des de l'altra banda del carrer.

Feia tres dies que havia vist la Millie entrar per aquella porta amb la maleta a la mà.

Quin cabró que era l’Steve… La seva inútil dona el mantenia entre luxes, i jo vivint en un piset de merda.

Vaig encendre un cigarret i vaig somriure recordant aquell dia al supermercat…



Al seient del darrere, l’Steve es va remoure incòmode.

—Ei paio, això no em mola. No hauria de ser aquí…

El vaig mirar amb expressió freda, habitual en mi quan em portaven la contrària.

—Tu fas el que jo et digui, Steve. O vols que la teva dona sàpiga qui ets realment, eh?

Va callar, com sempre. Era un covard de primera.

Ell havia estat el meu agent de policia “corrupte”. Em destruïa proves, m’alertava de les operacions.

Tot anava bé fins que van trobar missatges i trucades. L’Steve va caure, tres anys de presó. Com era d’esperar, jo m’havia salvat, era el millor en guanyar-me a la gent.

Però el que ningú sabia era que l’Steve havia participat en l'assassinat de dos testimonis clau. Dos cossos que mai no es van trobar. Però jo ho tenia tot gravat, en la memòria.

—Recorda't qui té el poder aquí, amic meu —vaig dir-li, rient—. Jo puc enviar-te a la presó per la resta de la teva vida. O pitjor. Puc fer que la Nina ho sàpiga tot, i trencar el que sigui que tingueu, sents?

Va empassar-se la saliva.

—Què vols que faci?

—De moment, vigila’m la Millie. I no li diguis res a la Nina.



Vaig marcar el número de la meva xicota.

—Què vols? Tant et costa deixar-me viure en pau? Estic treballant, Ryan.

—Tranquil·la, nena. Només volia recordar-te el que hem parlat. Tens una setmana. Necessito que trobis els documents de Steve. Els de la caixa forta del despatx. I que em portis diners. Molts diners.

—Ryan, no… Ets un boig! No li puc fer això a la Senyora Winchester...

—Clar que sí amor, i ho faràs. Per mi! O vols que li expliqui a la teva cap qui ets realment?

Silenci.

—Aquesta setmana. I no m'obliguis a repetir-ho, princesa.

Em va penjar.

El pla era senzill: la Millie trobaria els documents que demostraven les connexions de l’Steve amb els assassinats i tots els altres delictes. I amb els diners de la Nina, guanyaria una fortuna.

L’Steve no parava de repetir que s’estimava a la seva dona, però els diners eren la meva prioritat ara.

Ell em faria cas, o pagaria un preu massa elevat. Tot aniria de conya.

I la Millie era tan sols la meva valuosa eina. Igual que havia estat sempre.



PUNT DE VISTA, STEVE:



Steve va tancar la porta del despatx i es va deixar caure a la cadira. Les mans li tremolaven mentre se servia un whisky.



Tot per la Millie Calloway. Una noieta que havia enviat a la presó amb ell.



Flashback - vuit anys enrere



—Només necessito que facis els ulls grossos de tant en tant —havia dit Ryan aquell vespre al bar—. Destruir un informe aquí, alertar-me d'una operació allà. I a canvi...



Li va ensenyar un sobre ple de bitllets.



—No puc fer això —va murmurar Steve.



—Per descomptat que pots. I ho faràs. Els teus deutes no es pagaran sols.



Al cap d'un mes, Steve ja estava dins la banda. Manipulant-ho tot, sent còmplice. Era fàcil. Massa fàcil.



Fins que tot es va tòrcer. Steve hauria pogut dir la veritat, salvar-la. Però va callar. La Millie va anar a la presó. Per ell van ser tres anys, per corrupció.



Quan va sortir, es va casar amb la Nina i no li va explicar res.





El telèfon va vibrar. Un missatge de Ryan:



"Aquesta nit. Parc Central. 23 h. Vine sol o la Nina ho sabrà tot."



Steve va estrènyer el got. Ryan l'havia estat temptejant sense parar. Tenia proves que Steve havia participat en l'assassinat de dos testimonis. Vídeos on Steve excavava en un bosc. Dos cossos embolcallats.



Ryan l'havia drogat aquella nit. Li havia fet fer coses que no recordava.



Steve va treure una pistola i la va carregar.



A les 22:45 h va arribar al parc. Ryan fumava, recolzat en un banc.



—Puntual com sempre, Steve.



—Què vols, Ryan?



—Pasta. També que la Millie trobi els documents que amagues. Els que demostren que vas matar aquells dos paios. Vull cent mil euros.



—Ets un flipat. No tenim cent mil euros.



—Doncs busca'ls. O envio aquest vídeo a la policia.



Va ensenyar-li el mòbil.



—Ets un malalt!



—Fas pena. Tu ets un assassí! —va riure Ryan—. Així que tens fins demà per...



Steve va treure la pistola. Ryan va deixar de riure.



—Steve…Para. Pensa-ho, tio.



—Ja he pensat massa, cabró —va respondre fredament—. Ho sento, però no ets gens fàcil, Ryan.



—Et juro que si em mates, les proves sortiran! Les tinc programades per...



No va dubtar ni un segon. Va disparar. El so va ressonar pel parc. Ryan va caure, agafant-se el pit.



—Descansa a l'infern —va murmurar—. Sempre has estat un mentider.



Va disparar tres cops més, fins a veure que el seu malson s'havia esfumat.



Quan va tornar eren les 00:30 h. Va netejar la pistola i va cremar els documents a la xemeneia.



Finalment lliure. O això es pensava.



A l'habitació del costat, la Nina va tancar el portàtil. Ho havia escoltat tot i tenia l'escena gravada.



Va somriure en plena foscor.



—Ara sí que tinc una història per explicar al món —va xiuxiuejar.



L’Steve va anar a saludar a la seva esposa, creia que ja no tenia de que patir.



—Hola, amor meu…molta feina? Avui al despatx bastant tranquil tot, pero t’he enyorat moltíssim, carinyo. Ai Nina, t’estimo tant… —ella es va deixar abraçar, el temps el posaria al seu lloc, l’havia mentit massa, i això era una traïció per a ella. Li va caure una llàgrima, invisible.



La veritat sempre surt a la llum.



I aquesta vegada, ningú no escaparia.