—Ja són les 6.00 del matí, no en tinc ganes de llevar-me, pro mira la cosa bona, tinc treball. — vaig dir mentre estava al llit amb cara de mort. Després de batallar amb les meves ganes, vaig precedir a fer un “latte” aquells que et dones les ganes de treballar mitja jornada. Aquest cafè me'n recorda als altres treballs que desitjaria no haver escollit. Però en fi, em preparo per anar al treball, a veure com és d'irritant.



—Quina andana era per arribar a “Pikfords Wharf”? — li vaig preguntar a una senyora.



— És a l’andana 15, però si jo fos tu estaries corrent com boig!!! — va exclamar la senyora. — Per què? — li vaig respondre. —-Perquè l'autobús urbà surt en tres minuts, i estàs plantada a l’andana 7 — va gritar la senyora. — D'acord, Gràcies!!! — vaig dir mentre corria cap a l’andana. Mira quina sort tenia, havia arribat a l'autobús, no sé jo, però, crec que tinc arrels amb “flaix”, perquè mare meva, mai havia corregut tant en anys. Li dec la vida a aquella senyora, no fossi per ella jo no estaria aquí, a l’autocar. Són les 9.25 del matí, crec que tinc temps per anar per un altre “latte”, ja ho sé, és el segon que ingereixo en tot el dia, la seva espumant del principi és una addicció. Per fi he arribat al treball, he de netejar tot aquest palau he inclòs l’habitació de la Nina Winchester, gairebé són justos, em



donen un sou per viure tranquil a canvi de netejar el palau durant 3 vegades a la setmana:



Dilluns, dijous, dissabte i per dies extres Diumenge o dimecres, ja, deixo de parlar i em poso a treballar. Començaré per l’habitació de la Nina. Estava a punt d’acabar i de sobte miro el llibre secret dels Winchester, quan ho vaig mirar se'm va canviar el xip, vaig recordar-me del que la dir la Nina, vaig tirar l'escombra i en vaig llegir la pàgina prohibida, la pàgina 56. En aquesta pàgina és on mencionen a una senyora que va desvelar tots els secrets de la família Winchester, la qual informació va ser silenciada i dos dies després no es va sabre res sobre la senyora. La senyora es diu “Stefany Craig”, espera?!!, em sona alguna cosa familiar. Si!!!, ja ho tinc, la meva padrina té una amiga que té de cognom “Craig”, això m'està sonant interessant, quan acabi la jornada laboral em posaré a investigar, a la quinta Xina la tardi de Futbol, vull investigar, mai en la meva vida tenia tantes ganes de fer coses que no influeixen en la meva vida. Ja, em poso a treballar, que en un quart d’hora tinc el descans.











Ai, ai, ai, quin dia més esgotador, entre la gent que fa turisme i les dues plantes que té el palau m’han deixat “KO”, però mira la part bona, me'n vaig a investigar a casa de la meva.



Padrina, li faré una entrevista sobre qui era la “Stefany Craig”, de segur la meva padrina sap



Una cosa sobre ella, no en tinc cap mena de dubte. Ara me'n vaig cap a l’estació de London centre, oi, però abans passo a comprar-li una cosa a la padrina, els Howbers no podem anar de visita amb les mans buides, li compraré unes galetes que de segur li agraden i una mica de cafè en pols. Buf, no sabia que tot això està molt car, 7.99 libres, això em va deixar impactat, a la meva infància amb 7.99 me'n podria comprar una caixa plena de llaminadures. A iva, que em perdo el bus cap a “Gatwick street”, per cert aquell barri hi ha gent amb molts recursos econòmics i hereditaris, hauria d'avisar a la meva padrina que ja estic de camí i que els guardaespatlles de les altres cases no m'identifiquin com un lladre, i quan dic que aquell barri està molt protegit, és que cada casa hi ha un porter, segons la gent, per si de cas. Però tot el bo té una petita contra, aquell barri està a prop d’un aeroport que cada dos minuts entra i surt un avió, normal que la meva padrina aquesta sorda, de tant escoltar Avió l'únic que recorda és el so d’un motor de reacció. A veure si la meva àvia em contesti el telèfon.











Beep, Beep