Alana va entendre la magnitud del que havia passat. Ella tenia la raó, el seu pare va anunciar la seva execució, ningú al palau s´atrevia a llevar-li la contrària a l’emperador. Però la desaparició d’un dels seus escuders va generar sospites, molts homes sabien que aquell escuder era un home molt lleial i que mai traicionaria al seu emperador. En lloc d’aclarir els fets, va castigar qualsevol dubte de qui sigui. Dos capitans varen ser destituïts i un tercer presoner per insinuar contradiccions en l'informe oficial. A mesura que passaven els dies, el rumors varen començar a circular per tots els llocs. Es parlava d’una traïció, d’una dona castigada injustament i d’un emperador que actua per impulsos i no per llei. Encara no hi havia moltes proves, havia por i molta desconfiança. Al mateix temps que tot això estava ocorrent, Alana va decidir que no podia continuar amb la seva vida sense saber el que fer. James li va començar a explicar detalls que ella no sabia, li va dir que a la guàrdia hi ha grups interns, li va dir que molts soldats obeeixen per por i altres per ambició, però també havien alguns que estaven cansats dels abusos i que també l’ emperador ja no generava la mateixa admiració que anys enrere. Alana va comprendre que la seva existència s’havia convertit en una amenaça per a l’imperi. Si demostrava que es mantenia amb vida, quedaria en evidència que l'emperador havia mentit a tot el seu poble i que havia intentat assassinar la seva pròpia filla per motius personals. Això podia provocar una fractura dins l'exèrcit i fins i tot una revolta la qual probablement guanyaria. Va prendre aquesta decisió però no va ser res impulsiva sino molt inteligent. Va valorar el risc per ella i per totes les persones que la volien ajudar. Sabia que si fracassava, la represàlia seria implacable, però també era conscient que fugir eternament significava acceptar la injusticia del seu pare. Aquella mateixa nit va començar a escriure el relat del que havia passat el dia de la seva condemna. Va descriure l’ ordre directa, la sala d’ execució i la traïció que havia salvat la seva vida. Aquell escrit no era només un document qualsevol, sinó que era una prova. El seu objectiu era fer-lo arribar a les mans de persones importants fora del control de l'emperador. Després li varen mandar al antic conseller del regne, qui viu amagat a les afores del regne,el document juntament amb una carta. Alana va sentir que no hi havia marxa enrere, i entregar-lo significava confiar completament en ell . Ara tot depenia de que el conseller actués amb intel·ligència . Els dies passen lents, Alana intentava mantenir la calma, però sabia que la situació estava a punt de canviar. Si el conseller feia públic el document i confirmava que ella era viva, l'emperador quedaria expost davant de tot tot el poble i no podia negar per sempre l’ evidència. James en tot moment li recordava que havien de ser pacients i no cridar l'atenció. Ells varen continuar fent vida normal al poble, treballant com persones normals, però cada soroll inesperat o cada grup de gent que passava el camí feia que na Alana es posi nerviosa. Ella ja no volia fugir més, volia que la veritat sortís a la llum i que el seu pare respongués pels seus actes. Sabia que el moment s’ acostava, i que molt aviat hauria d’ enfrontar- se no només a l’ emperador, sino a tot el que havia estat la seva vida anterior. El conseller, des de la seva ciutat retiradament segura, va començar a preparar el pla. Volia utilitzar la carta per demostrar que Alana encara vivia. A la vegada ella es sentia diferent, portaba setmanes a un entorn el qual no estava acostumada a viure,això feia que una petita part d’ella es senta com si no pertany a on estava convivint.