Van passar les setmanes, entre examens, deures i tardes a la fleca queixant-se dels professors estaven els tres amics. Un divendres després de sortir de classe sortien els tres amics de l’institut.

-Hem de celebrar que ja hem acabat els exàmens. He sentit que faran una festa demà a casa d'en Manel, hi anem tots!- Va dir l’Anais eufòrica.

-Jo no hi vull anar, em quedaré a casa llegint el llibre del tercer per al tercer trimestre.- Va dir el seu germà.

-Ets molt avorrit!

-No, em centro en el meu futur.

-Dius que jo no em centro en el meu futur Axel?

-No dic pas això! Tu fes el que vulguis, com si et tires d’un pont!

-Ah! O sigui que si em tira d’un pont series més feliç no?

-Que no pesada, només dic el que vull fer jo, res més!

-Ja n'hi ha prou! Tots dos!- Va dir l’Albert cansat.

-Tu vindràs a la festa?- Pregunta l’Anais a l’Albert.

-Si va la Dafne jo hi vaig.

-Que pesat ets amb la Dafne.

-Que si, molt bé, però saps si vindrà?

-No ho sé, demà li pregunto a classe d'història, que ens asseguem juntes.

-Anais, no diguis res del que et puguis penedir.

-Tranquil Albert, no ho faria mai amic meu- Dit això, va girar cua i va anar a buscar-la.

L'endemà a classe d’història l’Anais va arribar abans d’hora i es va asseure al seu lloc. Poc després va arribar la Dafne amb el seu grup d’amigues rient.

-Hola, Anais!.- Va dir la Dafne seient al seu costat.

-Ei.- Va dir l’Anais sense apartar la mirada de l’ordinador.

-Escolta Dafne, et puc preguntar una cosa?-Li va dir l’Anais seguidament.

-És clar que sí! El que vulguis.

-Tu aniràs a la festa d’avui?

-A quina? La de casa d’en Manel?

-Si dona, quina més hi ha?

-Doncs… No ho sé si en Pau voldrà anar… Fa uns dies que no estem bé i… Si ell hi va jo no hi voldré anar. A més, crec que m’enganya.

-Com dius?! El paio aquest t’enganya?!

-No ho sé ben bé, però m’ho han dit, no sé si és veritat del tot, si no hi ha foto no m’ho creuré.

-A veure, coneixent a en Pau, estic segura que és veritat. I si ell va, tu també hi vas, que li importa a ell?

-Tens raó, però, no ho sé, és estrany, a més jo ja no l’estimo igual i ell tampoc a mi, perquè si m’enganya…

-Doncs ja n'hi ha prou del Pau aquest, avui vens a la festa! I si les teves amigues no volen anar perquè són unes estirades vens amb mi i l’Albert!

-De debò Anais que no vull molestar…

-Dona, si no molestes, a més l’Albert estarà molt content que vinguis…

-Com? A què et refereixes?

-No, res, res… que… li caus molt bé i li agradaria començar a parlar més amb tu i poder arribar a ser molt bons amics.

-Jo li caic bé? Jo pensava que no li queia bé per això d’en Pau…

-Dafne, qui no li cau bé és en Pau, no tu.

-D’acord, doncs aniré amb vosaltres a la festa, moltes gràcies, Anais.- Seguit d’això la va abraçar.

-De res dona, de res, per això hi som les amigues.- Va dir l’Anais sorpresa per l’abraçada.

A la sortida, l’Axel i l’Albert estaven esperant a l’Anais que va sortir del braç de la Dafne amb un somriure a la cara.

-Nois! La dafne vindrà avui amb nosaltres a la festa!- Va dir il·lusionada l’Anais.

-Com?!- Va dir sorprès l’Albert.

-Sí! Què passa? No hi vols que hi vagi? M’ha dit l’Anais que t’encantaria que jo vingués amb vosaltres.- Va dir la Dafne a l’Albert.

-No, no… si estic encantant amb què vinguis.

-Doncs perfecte! Et passem a buscar a les 20:30 pm a casa teva.- Va dir l’Anais a la Dafne.

-Doncs perfecte, fins després!- Es va acomiadar la Dafne.

Quan ja se'n va anar, l’Albert es va girar a l’Anais que s’estava aguantant el riure.

-Que li has dit a la Dafne!

-Ei, tranquil, jo només li he dit que vingués amb nosaltres.

-No volia venir?

-No, perquè en Pau segurament hi aniria i no volia venir per no trobar-se amb ell. Per cert, també m’ha dit que sospita que en Pau l’enganya.

-Què dius? A la Dafne? A la gran deessa grega?

-Si pesat.

-Mare meva.

-Ja ho sé.

-Bé, jo m'arreglaré, que haig d’estar guapo per aquesta nit.

-Estàs obsessionat…

-Que sí pesada, adeu.

-Adeu.































Hores després, l'habitació d'Albert semblava un camerino d'una model de tant maquillatge que hi havia per la taula d'escriptori i el lavabo.

-Anais, si tardes més a canviar-te no t’esperaré i me n'aniré cap a la festa jo sol.- Va dir l’Albert cridant des de fora del lavabo.

-Que ja hi vaig pesat, només em falta pentinar-me.- Va dir l’Anais des de dins amoïnada.

L’Albert va marxar cap a la sala i es va deixar caure al sofà. Va ser qüestió de segons que sortís l’Anais del lavabo per marxar.

-Albert, tinc bé els cabells?

-Si, vas molt guapa, però segur que no tant com la Dafne, va marxem.

Els dos amics van sortir de casa i van pujar al taxi que els esperava a la porta, deu minuts després van parar a casa de la Dafne, on ella sortia per la porta amb un vestit negre cenyit al cos i una cua alta, l’Albert, quan la va veure se li va il·luminar la cara. Ella va entrar al cotxe somrient i es va asseure a la part de darrere amb l’Anais.

-Que Dafne? Preparada per la festa?- Li va dir l’Anais mig abraçant-la.

-Estic molt emocionada, tinc moltes ganes de ballar!- Li va dir ella amb un somriure a la cara.

-Doncs vas molt guapa eh noia, Albert tu que n’opines? Va guapa la Dafne?

-Em… Sí, aneu molt guapes les dues.- Va dir ell nerviós.

-Moltes gràcies, tu també vas guapo Albert.- Li va contestar amb la cara roja.

Van tardar vint minuts a arribar a casa d’en Manel, allà se sentia la música des de fora i es veien les llums de colors que traspassaven per les finestres. Els amics van entrar a la casa amb ganes de passar-s’ho bé. L’Albert es va quedar amb una colla de nois que coneixia de la seva classe de física i les noies van anar a ballar.

Poc després, va entrar en Pau buscant amb la mirada a la seva xicota, es notava histèric i feia una mica de por, els seus ulls van trobar a Dafne ballant amb l’Anais i va anar directament cap a elles.

-Es pot saber que fas aquí?- Li va dir en Pau enfadat a la seva xicota.

-A tu que t’importa? No ets ningú per controlar-me.- Li va dir ella amb una mena de fatxenderia que a ell no li va agradar gens ni mica.

-Ens n'anem. Tu creus normal el comportament que tens?

-Quin comportament? Passar-ho bé amb la meva amiga? Doncs si ho veig, i si no t’agrada ja pots agafar la porta i marxar.

-No marxaré sense tu- li va dir agafant-la fort del braç- tu ets meva i ho continuaràs sent sempre, m’entens?

-Pau, em fas mal.- Li va dir ella mig plorant.

-Escolta’m, deixa-la en pau si no vols problemes, m’entens?- Va dir l’Anais que fins aquell moment es volia posicionar d’una manera neutral a aquell conflicte.

-Tu calla si no vols problemes!- Li va dir ell.

De cop en Pau va sentir un dit que li tocava l'espatlla i es va girar ràpidament.

-Fes cas a l’Anais i veste’n si no vols problemes.- Va dir l’Albert amb cara de pocs amics.

-Però mireu a qui tenim per aquí, al salvador!- Va dir ell rient-se.

-No t’ho tornaré a repetir, marxa si no vols problemes.

-O que em passarà, em pagaràs?







-Doncs si no em queda altra cosa per fer si.- Dit això l’Albert li va donar un cop de puny a la cara. Quan en Pau va reaccionar li va tornar el cop. En un moment havia esclatat una baralla al menjador de casa d’en Manel, els nois els intentaven separar i Anais se'n va endur a Dafne de banda. Quan per fi els van poder separar, en Pau es va anar donant un cop a la porta i Albert va començar a buscar Dafne. La va trobar en un racó de la cuina emplenant-se un got d’aigua, tenia els ulls vidriosos d’haver estat plorant, l’Anais era al seu costat posant-li el braç per sobre de les espatlles donant-li suport.

-Haig d’anar al lavabo, així us deixo parlar a soles, ara vinc.- Va dir l’Anais abans de desaparèixer per les escales.

-Estàs bé Albert?- Va preguntar ella amb un to de preocupació.

-Si, de fet el teu xicot no pega molt fort, no m’ha fet quasi mal.-Li va dir ell amb un intent de somriure per intentar calmar-la.

Ella va fer un riure fluix.

-Sento tot el que ha passat, en Pau és una bèstia.

-Tu no has de demanar perdó, com tu bé has dit és en Pau que és una bèstia, no tu.

-Saps què? De vegades penso en què hauria passat si no hagués sortit mai amb en Pau.

-Doncs series més feliç.

Dafne va a tornar a riure.

-T’haig de donar tota la raó, no entenc com he arribat a sortir amb aquest personatge.

-Creu-me que jo tampoc ho entenc.

Hi va haver un silenci molt llarg entre ells dos.

-Quan baixi l’Anais ens en podem anar a casa si us plau, no vull estar més estona aquí.- Va dir ella recolzant el cap al braç de l’Albert.

-És clar, quan baixi ens n'anem.

Poc va tardar l’Anais a baixar, els va explicar que s’havia trobat a una persona vomitant al lavabo i l’havia ajudat a dormir, una “experiència estranya” li va dir ella, van trucar al taxi i els va portar a casa. Primer a l’Anais, després a la Dafne i per últim a l’Albert. Quan ella va entrar per la porta de casa, va sentir com si un somni s'hagués fet realitat i aquell dia, després de tant de temps, no va tenir malsons.