Capítol 2: El seguiment periòdic
Una vegada Kael i tota la seva família van entrar a la cova, hi van començar la seva aventura cap a la caixa forta per a evitar tancar-hi a tota la família dins d’un llibre. Primer de tot, van passar per un camí ple de flors. En aquell camí van veure que Kael s’estava marejant molt. Llavors li van preguntar:
- Kael, estàs bé?
No estic gens bé. Em fa molt mal la panxa! - Afirma Kael.
Llavors tota la família van agafar el que tenien dins la maleta. Dins de la maleta hi havia un seguiment mèdic en productes mèdics. Però el què li va impactar a Kael va ser que tot el que hi havia dins la maleta era màgic, tant els objectes mèdics i el seguiment mèdic com totes les altres coses de la maleta. Després d’una estona, l’àvia li va dir a Kael:
- Kael, ara et posarem un producte mèdic màgic per a donar resultat de benestar a la teva panxa, d’acord?
Sí, àvia, d’acord! - Li assenyala Kael a l’àvia.
L’àvia començar per posar-li una mena de botella d’aigua elàstica amb un producte gelatinós dintre. Aquest producte li posa al pit per veure la quantitat de glucosa que hi ha al cos. Després, continua amb un producte tou, però resistent que pareixia plàtan fregit. Aquest producte li posa per la panxa per a mirar quanta quantitat d’oxigen tinc al cos. I finalment, l’àvia li va posar com una mena de tub amb la qual es posava al melic per a saber la precisió i la velocitat amb la qual circula la sang.
Després d’una estona, Kael ja se sentia millor per continuar el camí. Llavors van continuar amb el procés que hi tenien pendent. Van estar caminant una estona fins que s’hi va trobar amb un esquelet. L’esquelet els hi va dir amb una veu aterridora:
- Si voleu seguir cap endavant, haureu de passar pel meu cadàver.
Llavors van aparèixer 20 esquelets més per lluitar. Va ser una lluita igualada, però al final la família va vèncer als esquelets. Llavors van continuar caminant. Al cap d’una estona, hi van veure que hi havia tres camins, amb la qual el primer camí estava tot fosc, el segon camí estava tot il·luminat però aterridor, i el tercer era un camí simple. Llavors l’àvia va treure de la seva maleta un mapa amb la qual deia que hi havien d'anar pel primer camí. El mapa deia que el primer camí, encara que paregués aterridor, era un camí segur perquè no hi havia cap monstre. El mapa diu que al segon camí hi havia molts monstres de diferents tipus, i a més a més, la il·luminació era un sol que et podia assassinar. I el mapa deia que el tercer camí era una trampa perquè pareixia un camí simple, però no hi havia sortida i mories per pèrdua de coneixement.
Tota la família va confiar en l’àvia i van procedir per anar-hi pel primer camí. Al principi, durant unes 3 hores, el camí era tot fosc i no s’hi veia res. Però després d’una bona estona van veure una sortida (pareixia). Llavors van anar-hi. Quan van passar per la ‘’sortida’’ van veure que en veritat era la cova, però descoberta amb la qual sol hi havia parets laterals. Llavors una veu desconeguda va dir:
- Hola a tots. Jo soc el vostre monstre d’aquest espai. Jo no soc visible, però us vaig a fer un repte, què si l’aconseguiu hi podreu sortir per una porta misteriosa i secreta. Però si no ho aconseguiu a temps, us quedareu amb mi tota la vostra vida!
Llavors va continuar dient:
- Tindreu 4 minuts per resoldre aquest enigma. Aquest és l'enigma:
No tinc veu,
però parlo de tu.
No tinc ulls, així i tot, ho veig tot.
Corro sense cames,
m’aturo sense mans.
Quan em persegueixes, fugo.
Quan m’ignores, em perds.
No torno mai enrere,
però sempre soc amb tu.
I va continuar dient:
L’àvia, com que hi tenia el mapa, ja hi va saber la resposta. Llavors al cap de 3 minuts i 20 segons va dir:
- Senyor, Monstre! Ja hi tinc la resposta. La resposta és El Temps.
Llavors el monstre va fer silenci un moment i va dir:
- Senyoreta, la resposta és…
Va callar fins que uns segons després va dir:
- Correcta! Molt bé. I com que un pacte és un pacte, podreu prosseguir amb la vostra aventura.
Llavors tota la família va prosseguir amb la ruta que hi tenien. Al cap d’una estona, l’àvia va veure el mapa perquè trobava un espai molt estrany. Llavors va dir:
- Família, en aquest espai no hi ha cap monstre, però sí una trampa! Aquí hi ha tres colors de quadrats, hi està el color negre, el color blanc, i el color gris. L’ordre és així:
Gris, Blanc, Blanc, Negre, Negre, Gris, Gris, Negre, Gris, Gris, Negre, Blanc, Blanc. I al final posa aquest símbol ‘’↺’’. Amb la qual això significa que és totalment al contrari del què hi posa. Llavors hi serà així:
Blanc, Blanc, Negre, Gris, Gris, Negre, Gris, Gris, Negre, Negre, Blanc, Blanc, Gris. Així és el correcte.
Llavors tota la família va seguir el consell que hi va dir l’àvia fins que hi van arribar a una porta amb la qual no s’obria perquè, segons el mapa, s'hi necessitava una clau. Aquesta clau hi estava dins del mapa, llavors l’àvia va obrir el mapa i va trobar la clau per obrir la porta. Van obrir la porta i es van trobar amb un espai amb la qual també era trampa. Van veure el mapa i van descobrir que aquest espai era el que hi portava a la caixa forta, amb la qual era el que necessitaven. Llavors van veure uns nombres pegats a les parets laterals, amb la qual coincidien amb el mapa i amb els quadrats del sòl. Llavors van descobrir que la fórmula era esquerra, dreta, mig, dos esquerra, dos al mig i dreta. Van fer-ho i hi van obrir la porta, fins que s’hi van trobar amb una mena de caixa que se’ls hi va impedir procedir amb el seu procés.
