Eulàlia estava preocupada; ho estava escoltant tot des de l’habitació del costat, tenia molta por, però volia continuar escoltant.

– La matarem el 31 de desembre a l'alba- deia l'emperador als seus dos escuders més lleials.

– Està bé, senyor, farem el que vostè digui- van contestar els dos escuders, poc convençuts.



Ja no faltava gaire. Avui era 24 de desembre, i al capvespre arribaria una família per celebrar un gran banquet. La jove va sentir uns passos acostant-se cap a la seva habitació; ràpidament va fingir estar cosint un vestit que feia temps havia començat per a una amiga.



A l'habitació va entrar la seva mare, Elisenda, que venia a dir-li que es preparés per al gran banquet que celebrarien aquella nit. Al darrere de la mare hi era la criada que sempre estava pendent d'Eulàlia. L’ajudaria a preparar-se per al banquet, la va pentinar, van triar la túnica entre les dues i també els accessoris. Després d’una estona va arribar la família i Eulàlia amb la seva mare va baixar.

El banquet va anar perfecte, el seu pare no hi va dir res al respecte i ella intentava dissimular la por que tenia dins. Després d’una estona, Eulàlia ja estava cansada, així que va avisar la seva mare que se n’anava a dormir. Però en realitat volia començar el seu pla d’escapada perquè el seu pare no la matés.

Primer va pensar quines coses s’emportaria per sobreviure a l’hivern fred de Roma. Després va planejar com escaparia del palau.

De sobte, un cop a la porta la va interrompre. Era un escuder de la guàrdia que protegia

el seu pare.



– Senyoreta Eulàlia el vostre pare m'ha dit que us informi que demà anireu a sopar al palau d’un amic del vostre pare. – va dir l'escuder endinsant-se a l'alcova.

– Està bé, gràcies. Et pots retirar– va dir l’Eulàlia, girant-se a continuar fent el seu pla.

L’escuder es va quedar uns minuts més a l’alcova, fins que Eulàlia li va preguntar:

— Necessita alguna cosa?

— La veritat és que la volia informar d’una cosa que passarà – va dir l’escuder, tancant la porta a poc a poc.

Eulàlia es va girar tremolant, tenia por que li anava a dir, però en el fons pressentia alguna cosa.

— Digues— li va dir Eulàlia

— El 31 de desembre, el teu pare ens ha informat, que passaria un fet important— va dir l’escuder. — La veritat és que no us ho hauria de dir, ja que l'emperador ens ho va prohibir però...

Eulàlia no sabia com dir-li a l’escuder que ja sabia la data de la seva mort. Tampoc sabia com explicar-li que abans que ell entrés, ella ja estava planejant l’escapada del 30 a la nit.

Eulàlia li va explicar a l'escuder tot el que ella sabia. Ella li va explicar amb temor que l’escuder la delates al seu pare, però ell va fer el contrari, li va dir que l’ajudaria a escapar perquè li pareixia injust la decisió de l'emperador.

Els dies següents van passar com de costum, excepte perquè cada nit l'escuder i la jove és trobàvem d'amagat per preparar el pla de fugida.

Va arribar el dia de fugir, era de nit, feia fred, però amb tanta adrenalina no el sentien, abans de marxar van voler repassar el pla una última vegada perquè no hi hagi cap error:

– L’escuder va dir– Primer, et vestiràs d’escuder per a poder sortir, després sortirem amb una excusa dient que farem una volta pel castell, que l’emperador volia més seguretat, per acabar, quan estiguem prou apartats de la seguretat ens endinsarem al bosc, on tenim dos cavalls que he preparat.

– D'acord, el pla el tenim clar, ara a veure com surt.



Tot seguit Eulàlia es va ficar l’armadura de...

– Per cert, com et dius? No recordo si alguna vegada m'ho has dit -- va preguntar Eulàlia intrigada.

– Em dic Lucius – va contestar ell.

Es va ficar l’armadura de Lucius i va començar el pla.

Quan tothom es va adormir, Lucius i Eulàlia van sortir de la seva habitació i van anar per passadissos que eren poc habituals, és a dir per on no passava molta gent, per no cridar l’atenció. Van arribar a l’entrada principal del palau i van sortir amb tranquil·litat, ja que Eulàlia portava l'armadura i passava desapercebuda. Van arribar al bosc sense que ningú els preguntes res, però quan estaven a punt d’entrar al bosc un escuder que els havia estat seguint, perquè li pareixia sospitós l’altura d'Eulàlia perquè tots els escuders de l’emperador eren alts i fornits.



— Lucius! — va cridar l'altre escuder— On vas? Ara hauries d'estar fent guàrdia no?



Lucius i Eulàlia es van mirar espantats, no sabien que fer ara perquè això no estava previst al pla, l’Eulàlia li va agafar fort la mà, havien de pensar ràpidament...