La porta del vestíbul es va tancar amb clau darrere Marta, i ella va saber que res no era el que semblava. En una gran ciutat anomenada Montfosc s’havia traslladat a viure una jove que es deia Marta una noia molt amable, valenta, amb una mirada que amagava més del qual mostrava. Ella havia deixat enrere un passat molt fosc que ni ella mateixa li agradaria tornar ni recordar, per això es va traslladar per començar de nou. Vivia en un pis en mig de la ciutat on ella ja s'havia acostumat al soroll dels veichles, gent… els primers dies. Va aconseguir treballar en una empresa molt bona, gràcies a tots els estudis que tenia. Ella tenia una germana més gran que ella que es deia Berta que vivia als Estats Units a la Florida, els seus pares vivien en un poble que es deia CampVerd, que era molt bonic i amb molta tranquil·litat, naturalesa… Per conflictes que va tenir la Marta amb la seva família i més el seu passat fosc se'n va haver d'anar a viure sola.
La Marta després d’un mes ja tenia la seva vida amb tranquil·litat, amb la seva feina, el seu pis… i tot molt normal. Fins a una nit quan tornava de la feina, tenia una sensació molt estranya, quan va arribar al pis el va notar estrany les llums anaven malament, no hi havia soroll dels veichles ni la gent, hi havia un silenci estrany envoltava el carrer. Al seu cap va tenir un sentiment que no la deixava gens tranquil·la “hi ha secrets que si igual els tanques en clau, algun dia tornaran a aparèixer”. Va entrar al seu pis i va seure a pensar de la sensació que tenia al cap.
A partir d’aquell moment la Marta va pensar que la seva vida tranquil·la començava a desaparèixer, sense que ella s'esperés del que li esperava o qui. La ciutat que ella trobava perfecta semblava amagar moltes coses. Ella ja sabia que per molt que els secrets estiguin tancats en clau en algun moment s’obriran, se'n va anar a dormir per a tranquil·litzar-se i poder descansar i pensar que sols era la seva imaginació. De sobte es va sentir un soroll molt fort, algú havia tancat la porta de casa perquè la Marta sabia diferenciar perfectament el cop d’una porta tancant-se pel vent i el cop d’una porta tancant-se per una persona.
La Marta va començar a sentir por i a preocupar-se perquè ella estava sola i no hi havia ningú més amb ella a casa seva, però va recordar que ella és molt valenta i va anar directament a comprovar-ho, però no hi havia ningú. Només el silenci i aquella sensació estranya que no estava sola. Va anar a mirar per passadís, tot pareixia estar igual, però ella tenia un pressentiment del fet que no era així. Es va adonar que alguna cosa estaria a punt de passar i no era gens bona. Aleshores ella ho va continuar revisant tot a la perfecció per a veure si hi havia alguna diferència, mentre caminava pel passadís revisant habitació per habitació va veure una porta al final del passadís que abans estava tancada amb clau, s’obria lentament sense que ningú la toques. Va començar a sortir una fum estranya i una ombra molt sospitosa.
Abans d’intentar entrar en aquella habitació, va decidir agafar algun objecte de protecció, per si hi havia algú o alguna cosa perillosa. Es va dirigir a la cuina ràpidament i va agafar un gabinet i una cassola, ella no sabia ben bé com li serviria això de defensa, però en les preses no es va adonar ni compte. Va començar a caminar silenciosament altre cop cap a l’habitació i quan va arribar la porta estava tancada un altra vegada, va intentar obrir-la però res. Quan ja va tornar a la seva habitació, per continuar dormint “tranquil·la”, no va poder evitar sobre pensar el que acabava d'ocórrer, ja que pareixia molt irreal per a la seva imaginació. La Marta mai ha cregut en aquestes fantasies dels esperits, fantasmes… Així doncs, es va convèncer a ella mateixa de què era la seva falta de son la que li ha fet imaginar-se que la porta estava oberta i es veia una ombra.
L'endemà Marta es va aixecar molt il·lusionada, ja que per primera vegada la seva germana gran Berta venia de vacances a visitar-la, pel fet que Marta ja era una xica adulta i independitzada. En el fons tenia temor, temor que la seva germana per a ella molt estimada, recordes el passat i encara li amagui rancor dins del cor, però avui se sabria la veritat, si aquest sentiment amagat només era un pensament o una realitat. Van arribar les cinc de la tarda i algú va picar la porta, va anar de pressa a obrir, i ja havia arribat Berta a casa es van abraçar i saludar molt alegrement, ja que feia 6 anys que no sabien res l'altra i no tenien contacte, fins que un dia es van trobar una a l’altra per Facebook i van poder tornar a parlar-se, fins a tornar a trobar-se.
Marta la va acollir a casa seva molt amablement, perquè fins i tot era la seva germana de sang. Van estar parlant una estona sobre el que li havia passat a cadascuna aquests anys, quan de sobte Berta toca el tema dels diners, i va començar a contar que ho havia perdut tot en apostes, i que ja no li quedaven més diners, perquè havia gastat tot el que li quedava en aquest viatge.
Marta en escoltar–la va sentir pena per ella, però ella també anava molt justa de diners i no estava en posició per donar-li a ningú, allí és quan Berta li va preguntar:
- Em podries deixar uns 2000 euros i quan els tingué ja tels tornaré?
Ho sento… (va dir en una veu desanimada)
Berta es va enfadar, ja que el seu únic propòsit per al viatge era tornar a casa seva en diners i no sense, quan es va adonar que no podia fer res li va contar la veritat a Marta, Marta li va preguntar que per què no podia ser bona persona en ella en algun moment de la seva vida. Berta li va dir que, gent assassina com ella no es mereix cap comprensió ni bon tractament, que després de tot mai ningú la tornarà a estimar i menys els seus pares, i que ha sigut una persona molt ingènua pensant que tot podia tornar a ser com abans. Marta no va tardar ni un segon per posar-se a plorar després de sentir aquelles paraules, ja que mai l’han cregut ni sentit, i això va fer que se li trenqués el cor perquè després de tot, ella seguia volent a la seva família, però ells a ella no.
Després de dinar, Berta va començar a recollir les seues coses. Marta li va preguntar si ja marxava i Berta li va dir que sí.
- Pensava que et quedaries a dormir amb mi - li va dir Marta
No, he de marxar que tinc molta feina a fer.
Va agafar les coses, es va apropar a Marta, i li va fer una abraçada però molt freda…
- Adeu! - li va dir Marta
Adeu! - va respondre Berta sense quasi ni mirar-la…
Marta va començar a pensar i recordar amb tot allò que va ocórrer i que mai podia treure’s del cap.
Aquell moment, ja fa anys, la perseguiria tota la vida….
Ella va intentar explicar el que va passar a tothom… aquell dia estaven sols Nil i ella…
Nil ara ja no estava, i era ella la que havia d’explicar la història, el que havia passat amb el seu germà…
S’havia esforçat moltíssim desde aquell dia, però sempre va ser inútil…
A més, des d’aquell dia l’acompanyaven a les nits imatges, ombres, sorolls,...
no savia com escapar de tot allò,.. per això va decidir marxar d’aquella casa i posar-se a viure sola en un lloc diferent…
A més de les seues coses, va agafar objectes de l’habitació de Nil que a ella li portaven molts records…
En arribar al nou pis, va començar a col·locar totes les coses i va decidir posar a l’habitació del fons tots els objectes de Nil….
Va decidir posar-les a l’habitació del fons, perquè era la única que es podia tancar la porta amb clau, i va pensar que de moment tancava la porta, i quan ja es sentis preparada, i hagués superat tot allò, ja l’obriria … però de moment allò havia de quedar tancat i ocult a aquella habitació, fins que ella es decidís a contar tota, tota la veritat… Potser aquell dia la creurien,... però de moment, aquell secret havia de permanéixer tancat…
Aquella mateixa nit, quan dormia, van tornar a visitar-la els sorolls, les ombres, la veu, i fins i tot allò que feia temps que no venia a visitar-la,... aquella ombra movent-se i apropant-se a ella, i aquella sensació de pressió al seu coll, com si una ma l’envoltara amb tots els dits apretant ben fort,... fins que quedava sense respiració i obria els ulls…en aquell moment no tenia clar si estava dormida i havia despertat d’un mal somni, o si aquella sensació havia sigut real…
Feia temps que no li passava, però aquella nit, va tornar a visitar-la…
Just quan el dia abans havia escoltat aquell soroll i havia vist obrir-se aquella porta de l’habitació del fons, que sempre estava tancada amb clau….
En aquella habitació estaven tants objectes de Nil que a ella li provocaven tants bonics records,... però tot allò també amagava aquell secret,... El secret que ella va decidir guardar amb ella, i a aquella habitació…
Moltes vegades va estar tentada d’explicar-lo, … segurament així la gent i la seua família la comprendrien,... però ella savia que era algo molt fort, i que havia d’estar molt preparada per contar-ho,...
Va tancar els ulls i va intentar posar-se a pensar amb coses boniques i divertides, com sempre feia quan li passava això,... i ho va aconseguir,... estava més tranquil·la i els ulls van començar a tancar-se,... i en aquell precís moment, va ser quan va notar aquell moviment als llençols, i aquella fredor al seu costat,... just al darrere, pegat a la seua esquena,...
Marta va contenir l’alé,.. sense quasi respirar,... i notant la seua suor i els batecs del seu cor forts i ràpids….
