El sol s'estava ponent, Hanna va sortir de casa per a anar a la cita que tenia amb Alex, quan arribo a aquest bar el rellotge macava les 8 de la tarda, en arribar escolto música jazz de fons, cosa que li agrado molt, i la va fer sentir més calmada i relaxada. Es va asseure en una taula prop de l'escenari per a poder escoltar millor la música, ja que li encantava el jazz. Ella estava ansiosa per veure-ho arribar, alguna cosa estranya, perquè ja havien tingut més cites, però ella la sentia com si fos la seva primera cita. L'espurna del seu cor cada vegada augmentava cada vegada que pensava en ell. Estava enamoradíssima.



Van passar uns minuts i Alex va aparèixer darrere d'ella abraçant-la i sorprenent-la i li va fer un petó en la galta, després es va disposar a asseure's enfront d'ella.

—Hanna!— va exclamar—. Quin bé veure't! Tenia moltes ganes d'aquesta cita. Com t'ha anat?

—Molt bé, gràcies. He estat escoltant un àlbum de jazz que em vas recomanar. M'encanta com toca el saxofon —va respondre ella.



Alex va somriure. —Sí! Aquest és un dels meus favorits.

Van continuar conversant, explicant anècdotes sobre concerts als quals havien anat i bandes que admiraven. La connexió hi havia entre ells, anava crescut cada vegada més i més amb cada paraula. Hanna es va adonar que se sentia molt còmoda parlant de qualsevol cosa amb ell i això a ella li encanta, perquè des que va morir el seu ex-xicot, mai havia sentit aquesta connexió tan potent. Prea que Alex la conegui de tota la vida.



—T'agradaria que et presentés a la meva amiga Jessica? —va suggerir Hanna al final de la nit—. Crec que podríem fer alguna cita doble.



—M'encantaria! —va contestar Alex, amb entusiasme—. Sí, serà molt divertit.



L'endemà, Hanna li va enviar un missatge a Jessica per a fer els plans i que podrien fer en la cita doble.



—Jessica! Tinc a algú que has de conèixer. Es diu Alex, i crec que he trobat la connexió que tant buscava. T'agradaria sortir a sopar tots junts aquest cap de setmana?

Jessica va respondre gairebé a l'instant. —Sí! Estic emocionada. Últimament, he estat coneixent a un noi, així que podria serà molt divertit fer una cita doble.



Hanna es va posar molt contenta i emocionada que la seva amiga també tingués sort en l'amor i que estiguessin igual d'enamorades, i la seva ment va començar a idear plans per a poder fer els quatre junts.



El cap de setmana va arribar, i van fer el sopar de casa d'Alex, era molt acollidora i rústica. Hanna se sentia emocionada en veure que la parella de Jessica i ella interactuaven molt. La química era palpable, i entre riures i anècdotes, tots dos van començar a parlar sobre els seus interessos.



—M'encanta la bachata, però tampoc diria que la salsa em desagrada —va comentar la seva parella, mentre mirava a Jessica, qui tenia un somriure d'orella a orella.



—Això és perfecte! El més divertit és quan mescles la salsa amb altres tipus de gèneres

—va dir Jessica, entusiasmada—. Hauríem d'anar a alguna classe de salsa junts algun dia.



Hanna, veient la connexió entre ells, es va sentir superfeliç. La nit va concloure de manera espectacular i tots dos, tant com la parella de Jessica i ella, semblaven encantats amb la idea d'anar a classes de ball.



Dies després, Hanna va sortir a fer una passejada perquè li donés l'aire, respirar profundament i embolicar-se en els seus pensaments. En tornar del passeig, va veure alguna cosa estranya en el sòl prop de la seva porta. Era un sobre. Es va detenir, sentint-se intrigada i una mica estranya, però ho va recollir. En obrir-ho, va trobar una retallada del periòdic. En adonar-se que en la part superior hi havia una foto, es va adonar del que era: era la notícia sobre l'accident de trànsit. Un nom va saltar a la seva vista: Justin, el seu ex-xicot. La imatge mostrava el cotxe destrossat i, sobre això, retallades de fotos. L'última fotografia que hi havia en ell sobre, la va deixar gelada. Era Alex.



Un nus es va formar en la seva gola. Alex... Era possible que ell estigués involucrat en la mort de Justin? Però la seva ment esborro la idea que Alex pogués ser el culpable.



No podia permetre que aquests pensaments s'interposessin entre ells. Hanna va decidir fer com si res passés, com si tot fos una paranoia seva. Era difícil, però es repetia a si mateixa que havia de confiar en ell. Tot això simplement semblava una broma de mal gust

Tanmateix, en la seva ment, les preguntes continuaven acumulant-se. Per què el seu nom apareixia en aquest periòdic?

Després d'uns dies, durant una trobada amb Alex, no va poder evitar fer una pregunta que la inquietava.



—Alguna vegada t'ha passat, que et diuen que algú que coneixes està involucrat en una cosa fosca? —va preguntar de manera inconscient, tractant de veure la seva reacció.



Alex va aixecar una cella, sorprès. — Això sona complicat. La vida és molt complexa, no creus? A vegades les persones no reben l'oportunitat de ser vistes de manera justa.



Hanna va sentir un calfred recórrer la seva esquena. El riure d'Alex semblava una mica forçada, i ell no semblava tan despreocupat com havia estat abans.



—Sí, és cert... —va respondre, intentant sonar normal—. A vegades pot ser fàcil jutjar sense conèixer tota la història.



Amb cada sortida que havien tingut, Hanna sentia que s'estava endinsant més en un misteri i una cosa fosca que en una història d'amor. Les cites dobles amb Jessica, la seva parella i ells van continuar, cada vegada més intenses, però sempre amb l'ombra d'aquest accident a l'aguait i la pregunta latent en la seva ment: Era realment Alex el causant de l'accident? Aquesta pregunta ressonava al seu cap una vegada i una altra.



Els seus pensaments es van centrar a mantenir la calma, almenys ara com ara. Però tenia la sensació que hi havia més en la història d'Alex del que podia imaginar.



Mentre les llums del bar s'atenuaven i els músics pujaven a l'escenari, la incertesa l'embolicava. Hanna sabia que hi havia una veritat oculta i ella era aquí per a descobrir la veritat, encara que això li causi problemes o fins i tot la vida.