La nova companya de l’avi

No sabia, llavors, que m’impressionaria tant veure un home plorar.

Només n’havia vist algun a les pel·lícules. I el meu avi quan havia mort la meva àvia, feia molts anys. Veure’l a ell, que sempre parlava en el mateix to de veu, plorant d’aquella manera, sanglotant com una criatura amb els ulls serrats i l’aire que no li sortia de la boca, em va fer por.

Aquelles llàgrimes no eren com les d'un home gran, eren unes llàgrimes d'un mal de veritat y no físic sinó mental ja que aquella pèrdua li va deixar amb les mans buides y sobre tot aquella alegria que hi havia a la casa amb l'àvia.

Estaba tan aterrada que no em sortien ni les paraules, només em sortia donar-li tot l'amor que a l'àvia li va quedar per donar-li, però el passat és passat hi hem de pasar página.

dies després de la pèrdua, l'avi Manuel, seguia sense sortir, ja ni un somriure, habia perdut tota la seva alegria, les ganes de riure i de seguir cap endavant, però amb les seves poques forces va seguir fent el que a l'àvia li hagués agradat.

En honor a l'àvia anava a cuidar les flors, organitzar la llar i amb practica i voluntad, es va anar oblidant.

Seguien passant els dies i vam sortir l'avi i jo a passejar y de cop i volta va passar una dona gran al costat, arrossegant un fort olor a una fragancia dolça i estava molt bé maquillada. Al passar al costat nostre, va veure a l'avi amb una cara triste, i va decidir dirigir-li la paraula:

-Hola bon home! que està bé? et veig amb una cara tristona. - va afegir la dona.

- Bon dia,gràcies per preguntar, la meva dona fa uns dies que ha mort i estic triste.- va afegir l'avi.

_ Ho sento molt, molts ànims, jo estic en la mateixa situació, si necessites un cop de mà em pots avisar - i seguidament li va donar el numero de telefon. y al moment va afegir- El meu nom es Mercedes.

En aquell moment l’avi no sabia que havia trobat a una nova companya de vida , amb millors paraules, la seva millor amiga la que estaría allà en cada moment y que no li deixaria pasar una mala estona.

Al cap d’unes hores, l’avi va decidir trucar a la Mercedes ja que volia parlar més amb ella i conèixer-la millor.

La va trucar i la Mercedes sense protestar va accedir.

Uns minuts més tard va arribar la Mercedes i van estar parlant per moltes hores i així consecutivament van anar passant els dies, els mesos i fins el primer any que van decidir celebrarlo a lo gran. Van decidir anar-se junts de viatge a un lloc que tots dos van anar amb una part de cada un que ja no estan presents,els que havien sigut les seves parelles de vida.Van anar a l'Àfrica i van aprofitar per llençar les cendres en el lloc preferit que van anar de novis junts en un passat.

Va arribar el dia, l’avi i la Mercedes estaban molt emocionats recordant els bons moments i sabent que allà descansarian els seus difunts on els agradaria estar.

Passant pàgina i oblidant els pitjors moments, van disfrutar com si fos el primer dia. I per fi va arribar el moment més especial i uns dels motius del viatge, llençar les cendres al lloc on estaran bé, encara que aquell era un moment de prendre distancia, també era un moment de reflexionar i saber que encara que no estan presents sempre estan al seu costat i al seu cor.