En haver-se proclamat rei, va reflexionar sobre la mort del seu amic a mans seves, ja que encara i voler ser totpoderós, l’estimava com el seu propi germà, però, tot i això, ordenà la cerca de la llança, amb l’esperança que el poder atorgat en obtenir-la li brindes la felicitat que la mort del rei li havia arrabassat. Al cap d’uns dies i de fer una recerca intensiva durant el dia i la nit, la llança va ser trobada a la vora del camp on solien entrenar quan eren petits. En escoltar la notícia de la trobada, va dirigir-se allí després de reunir l’exèrcit amb el pla d’envair les terres properes, a qui va convèncer de cometre aquests actes anunciant-ho com la manera de pacificar-les i així poder garantir la continuïtat de la pau en el seu regne, unificant les terres i prometent una prosperitat eterna en acabar la guerra. Però ell no pensava en tot el que deia, ell volia conquerir totes les terres per poder regnar sobre tothom i així controlar-ho tot, establint una dictadura on només ell i la seva família propera poguessin governar i provocant un estat de terror sobre la gent que governés, volent amassar la fortuna més gran possible arreplegant les riqueses de les terres conquerides per tenir-lo només ell i ser la persona més poderosa que hagués existit mai en tota la història. En arribar va contemplar que el rei hi havia deixat una marca subtil, amb el que la van localitzar, per no oblidar-se d’on l'havia amagat per així sempre tenir l’artefacte controlat i segur, el lloc li va portar una onada de bons records de la seva infància, junt amb molta tristor, ell, però, cegat pel poder, va reprimir aquestes emocions en el pou més profund del seu cor, i desenterrar l’arma. En veure-la, va saber immediatament que es tractava de l’autèntica, ja que només ell i el seu amic l’havien pogut veure i seguir vius per saber-ho. En contemplar l’artefacte mític al seu davant, no pensar ni un moment en les possibles conseqüències dels seus actes, i amb l’arrogància i la set de poder pels núvols, agafar l’arma i empunyar-la ambdues mans. En el mateix instant, unes veus li començaren a parlar, dient-li que li concedirien tot poder il·limitat i tot el que més desitjaven, com el seu cor només mostrava maldat, les veus van començar a prendre el control, ell podia sentir com a poc a poc i només ell sent conscient de la seva situació, ja que tota la resta només el veien quiet, va recordar-se que el seu vell amic va poder resistir-se i controlar-la, i decideix provar-ho, el problema va ser que com que no tenia un cor pur i noble no va poder fer res per mes empeny que hi poses i va notar com cada vegada ell es tornava només una simple veu en un cos que semblava que no tingués ànima, ja que estava buit per dins. Ell havia passat a ser un simple pensament en un organisme del qual les veus havien pres el control total. I llavors va començar a veure a través d’unes còncaves dels ulls ennegrides, que havien estat privats de la més mínima expressió, com ell mateix començava a matar cruelment a tota aquella persona que tenia al davant, havia obtingut un poder infinit, però no va pensar el gran cost que això portaria. Amb aquell poder aclaparador no va trigar molts dies a veure com aquella ciutat que l’havia vist créixer i que ell havia jurat protegir fins al final i portar-li la pau era completament arrasat per ell. I de sobte es va despertar, en mig de les ruïnes del seu palau, assegut en un tron mig destruït, ja havia pagat el preu per aconseguir tot el poder atorgat per la llança, era el rei d’un regne derruït, governant d’un poble fantasma, era el rei del no-res. Llavors va comprendre que el seu amic sempre va voler el millor per a ell i no li va mentir ni ocultar la veritat en advertir-lo sobre l’arma, i en un acte de penediment, es va llançar amb la llança des del barranc més profund, jurant protegir l’artefacte místic durant tota l’eternitat, perquè no corrompés a ningú més.