La desaparició de la Tina
Capítulo 3: El retrobament
Aquella pista no era suficient per trobar-ne la Tina, passaven els dies i tot continuava igual sense cap rastre d'ella. La mare, molt preocupada, va agafar una depressió molt forta, se sentia molt frustrada i amb molta soledat, això va fer que la situació empitjorara més. L'esperança de la mare cada vegada minvava, ja que passaven les hores del rellotge i no hi havia cap notícia, però el seu pare sempre l’animava, ell sentia que tornaria a veure la seva neta.
Aquell dia a la matinada, mentre anava al supermercat a comprar un poc de menjar per a casa dels seus pares, des que va passar la desaparició vivia allà, per no sentir-se tan sola. Estava caminant i, que de sobte, es va desmajar a mitjan carrer, va caure terra i tot el món molt asustat varen començar a demanar ajuda.La sort va ser que tot això va passar devora d'un centre salut, llavors varen sortir molt ràpidament sanitaris. La van hospitalitzar i van començar a prendre moltes proves per a la seva seguretat i li varen trobar que el causant del desmai era una baixada de sucre i la tensió era molt alta. Varen decidir que la millor decisió era que es quedés a dormir a l'hospital.
La notícia del desmai de la mare de la Tina va córrer pel poble. Tothom estava preocupat per ella, i per la Tina, que seguia en memòria de tots ja que encara no havia aparegut. Els amics de la mare van anar a l'hospital a visitar-la. Li van portar flors i li van donar ànims, que en necessitava molts. La mare els va explicar com se sentia, i com la desaparició l'estava consumint.
Els amics li van dir que no perdés l'esperança, que la Tina era una noia forta i que segur que estava bé. Li van prometre que continuarien buscant-la, i que no pararien fins a trobar-la. La mare va agrair les paraules dels seus amics, se sentia reconfortada pel seu suport.
L'endemà, la mare va tornar a casa. Encara estava molt dèbil, però estava decidida a continuar buscant la persona més important de la seva vida. Més tard va anar a la comissaria per veure si hi havia alguna novetat del cas, va parlar amb tothom allí i els va preguntar si algú havia vist alguna cosa sospitosa o si hi havia alguna pista nova, no hi havia rastre. La mare començava a perdre l'esperança, no sabia què més fer.
Ja feia dos mesos des que tot això va començar, era normal que aquella mare estigués en aquesta situació de desesperació i amb poca esperança, tot i que mai la perdia del tot, sempre confiava en l’arribada de la seva filla.
De sobte els agents van trobar una pista on s'apropaven més a na Tina. Després d'hores d'investigació varen localitzar el pare. Estava amagat a una casa de camp, on anaven amb la Tina quan era petita, arribant al poble. Quan van aconseguir detenir-lo amb el pare sota custòdia, van obtenir informació que els va conduir directament al lloc on tenien retinguda a la Tina.
Amb ell, els agents es van dirigir cap al lloc on la tenien retinguda. La tensió augmentava a mesura que s'apropaven a la veritat sobre la desaparició de Tina. En arribar al lloc indicat per les pistes, van trobar una casa abandonada, envoltada de silenci i misteri.
Amb precaució, els agents van entrar a la casa. La mare, tot i la seva feblesa després de l'hospital, va voler acompanyar-los, no podia esperar més per reunir-se amb la seva filla. En entrar, en una habitació fosca van trobar-la Tina. El seu rostre, maltractat per la situació, s'il·luminava de sorpresa i alegria en veure la seva mare.
La reunió va ser emotiva, amb abraçades plenes d'amor i llàgrimes de felicitat. El pare, no podia escapar-se de les conseqüències dels seus actes. Les autoritats van continuar la investigació per revelar la veritable extensió del seu paper en l'incident.
La notícia de la Tina va ser un raig d'esperança per a tot el poble. La familia i els amics, que havien estat en estat de xoc per la desaparició i la situació de la mare, va respirar alleujats en veure que hi havia tornat, però el cas seguia obert.
Mentrestant, les autoritats van continuar investigant per descobrir tota la veritat sobre el cas. La tasca no era només trobar a Tina i assegurar-se que estava sana i estalvia, sinó també garantir que els responsables paguessin pels seus actes i que es prenguessin mesures per evitar que situacions similars es repetissin en el futur.
Tot i que la tornada de Tina va ser un moment d'alegria, la seva recuperació física i emocional seria un procés que duraria temps i que haurien d'ajudar-la professionalment. El poble es va comprometre a donar-li tot el suport i l'amor necessaris per ajudar-la a superar els traumes i reconstruir la seva vida.
Ja havien passat unes quantes setmanes, i a mesura que el cas seguia en curs i Tina i la seva mare començaven un llarg camí cap a la recuperació que estava sent molt complicada.
Finalment, després de tot això, no varen poder tornar a tindre la normalitat que hi tenien abans, ja que la por no s'anava de les seves vides. Varen perdre moltes coses, però tenien la sort de tenir el suport dels seus avis, que les van ajudar amb tot el que podien, un poc de doblers perquè no estaven en bona situació econòmicament, a causa de que la mare no podia treballar per les condicions
psicològiques i físiques que estava patint.
Un mes després, na Tina va poder tornar a l'escola. Tots els seus companys i professors la varen rebre molt contents i emocionants, no es podien creure que na Tina ho havia aconseguit. Estaven molt orgullosos d'ella i varen fer tot el possible perquè s'oblidés d'aquells moments difícils que va viure.
La policia, a mes tenia bones notícies, varen detendré a tota l'organització que eren els causants del segrestament de Tina i per narcotràfic. Gràcies a les declaracions del pare, que va dir on estaba tota aquesta gent amagada i amb la col·laboració que va tenir amb els policies, varen trobar la banda i persones que no hi havia rastre d’ells varen trobar-los i la policia varen poder intervenir.
Tot el poble i la família es varen sentir molt alleujats de la notícia, tota aquella por havia acabat, ja podien viure amb tranquil·litat. I el més important: tenien a la Tina amb ells.
