Un silenci immens hi havia regnat tota l’estància,però poc a poc va començar a ser substituït pel cant dels rossinyols.De sobte,George es va desvetllar,va veure els primers raigs de llum que asomaven per la finestra,i va saber que ja havia arribat el moment.Es va apressurar a aixecar en Peter i van repassar el pla per última vegada. Es van disposar a canviar-se de roba i ficar tot el necessari per a la seva estratègia.De seguida van pujar-se a l'automòbil de camí al lloc acordat guiats per un mapa que guardaven sempre per a emergències.Quan ja estaven a pocs quilòmetres del seu destí,van notar una detall estrany des del retrovisor,una limusina negra els estava seguint.Estaven tan concentrats en allò i no fixant la vista al frent, que s’estaven dirigint a xocar amb un cartell d’stop:

-George ens anem a estampar!-va exclamar en Peter.

-Oh no,agarra’t fort Peter!-va cridar en George.

-Què vas a fer?No sortirem d’aquesta George!-va començar a dir Peter aterroritzat.

-Tu només confia en mi,sobreviurem a aquesta aventura!-va respondre George.

En un tres i no res en George ja havia pissat el fre.El cotxe es va inclinar cap endarrere amb un estrèpit molt fort deixant-los fora de perill.Una vegada es van parar, en Peter va córrer aliviat i feliç a l’exterior agraint que els dos estiguessin vius perquè podria haver sigut tot el contrari.

Transcorreguts uns segons van trobar unes lletres on es podia llegir perfectament:Av Einstein,aquell carrer tenia una apariència marginal, semblava que no hi havia sigut ocupada per cap ent humà des de feia anys.Més tard es van percatar de que no hi havia quedat cap rastre del vehicle que havien vist abans.Però, seguidament van començar a sentir un aire fresc i unes pisades desconegudes que es feien cada vegada més pròxims.Una muller amb semblant cadavèric i malèfic s’apropava junt amb tres enans i dos arquers que portaven esclavitzada a una dona vella indefensa,cap a la seva direcció.Els dos estaven tremolant de por per dins,però Peter va fer l’esforç de mantenir per segon cop contacte visual amb aquella criatura,sense oblidar el propòsit que els havia reunit ahi.

-Has portat l’acordat?-li va preguntar la bruixa.

-Clar que sí.-li va respondre ell.

-Així m’agrada.-va dir ella.

-Torna’m el que és meu i deixa'ns en pau.-va declarar ell.

-Està bé,però abans vull que em donguis l’acordat. -va sospirar ella.

-No- es va negar ell.

-Com vulguis-va dir-li.

Ell es va quedar sorprès per la seva resposta, però va adonarse’n de que un dels arquers anava a fer mal a la seva mare amb un làtig.

-Està bé,està bé t’ho donaré- va implorar desesperadament.Va treure amb cura un sac de monedes i se les va entregar.

-Molt bé-el va dir.

La mare va anar als braços d’en Peter aterroritzada però en George li va xiuxiuejar que els continuava faltant una cosa.Es va tornar a la bruixa, i li va recordar que li donés el medalló.

-Et noto una mica nerviós,com si tinguessis pressa per alguna cosa.-li va confesar ella.

- No,la veritat.-va dir amb veu serena.

Però en Peter, realment, sí que estava tens,perquè el que la bruixa no hi sabia era que en l’interior del sac no es trobaven els 100 euros acordats i ell les havia substituït per grans llavors per enganyar-la.Mentrestant en George aprofitant que ella havia estat distreta

havia explicat als seus sequaços que tenia una poció perquè guanyessin més força i que moments després els acabaria dormint per complet.Per aquestes raons, havien de fugir el més ràpid possible d’aquell lloc,perquè tard o d’hora la bruixa sabria tot el que estava passant.Després de molts dubtes li va donar el medalló.

En el mateix instant que estaven asseguts als seients de l’auto,un enorme remolí de vent es va encaminar fins a ells,la bruixa els havia descobert l’engany! En Peter sense pensar-ho va limitar-se a presionar l’accelerador i escapar.

Me las paguereu!A mi no em menten!-els va cridar sense deixar de conduir un vehicle negre.Era el seu cotxe el que havien vist anteriorment, és clar,en Peter no s’ho podia creure estava molt confús, i no deixava d’estresar-se. Una vegada s’havien assegurat que l’havien perdut de vista i que estaven tots sans i salvis van abandonar el vehicle. Els dos nois es van fondre en una discussió per debatir si tindrien que trucar a algun detectiu o alguna patrulla de policia pel que havia succeït.Finalment van concloure que aquelles possibilitats eren nules i que no tindrien cap esperança de que els creguessin.D’aquesta manera,van decidir que l’investigarien pel seu compte i que per lluminós que estgués el dia tindrien que descansar una mica més i relaxar la seva ment.