La trama s'espessia com la boira que solia embolicar la ciutat en els matins d'hivern. Aquell nou testimoniatge prometia llançar llum sobre la foscor del cas. Em vaig dirigir al lloc on el testimoni, un home de mitjana edat anomenat Jordi, esperava ansiós per a explicar-me el que havia presenciat aquella fatídica nit en el Carrer Santaló.



Jordi, amb gest nerviós, va començar a relatar la seua versió dels fets. Segons ell, eixia del seu treball tarde aquella nit i va passar pel Carrer Santaló en direcció a la seua casa. Malgrat l'hora, encara hi havia moviment al carrer, però alguna cosa li va cridar l'atenció: una figura solitària, amb un barret fosc, que semblava aguaitar en la penombra.



—Ho vaig veure, inspector —va dir Jordi amb veu tremolosa—. Estava prop del restaurant, com si estiguera esperant a algú. Però alguna cosa no encaixava, sap? Era com si estiguera amagat, observant.



Intrigat per la història de Jordi, li vaig fer gest perquè continuara.



—Vaig decidir acostar-me un poc més per a observar millor a eixa persona —va prosseguir Jordi—. Però quan em vaig acostar, eixa figura va desaparéixer entre les ombres. Va ser com si s'evaporara en l'aire.



Li vaig demanar a Jordi que em descriguera amb més detalle l'aparença d'eixa misteriosa figura. Ell va assentir amb nerviosisme i va continuar el seu relat.



—Era difícil percebre els seus trets amb claredat a causa de la foscor i al barret que portava, però vaig poder notar que estava vestit de negre, era de complexió prima i alt. Em va deixar una sensació esgarrifosa en el cos, com si estiguera sent observat per alguna cosa més que un simple transeünt.



Els meus pensaments van començar a divagar, tractant de trobar una possible connexió entre aquest testimoniatge i el cas que estàvem investigant.



—Va veure una mica més? —vaig preguntar a Jordi, esperant escoltar algun detall que poguera ser rellevant per a la investigació.



Jordi va arrufar les celles i va dir:



—A mesura que em vaig allunyar del lloc, vaig sentir una presència inquietant darrere de mi. Sense voltejar, vaig poder escoltar passos que s'acostaven ràpidament. Em va envair la por i vaig començar a córrer fins a trobar un lloc segur. Mai havia sentit tanta por en la meua vida.



Les paraules de Jordi em van intrigar encara més i vaig sentir que estàvem més prop de descobrir la veritat darrere d'aquells fets estranys que havien turmentat a la ciutat en els últims dies.



Gràcies pel seu testimoniatge, Jordi —li vaig dir, mantenint la calma per a no augmentar el seu temor—. La seua informació serà crucial per a continuar amb la nostra investigació. Per favor, assegure's de mantindre això en secret i de no esmentar-ho a ningú. No volem alertar al sospitós.



Jordi va assentir, encara nerviós, i va marxar del lloc. Sabia que ara teníem una pista més sòlida que ens portaria més prop de la veritat. Vaig decidir tornar a la comissaria i repassar tots els detalls del cas una vegada més, esperant trobar algun indici que ens permetera atrapar a l'enigmàtic personatge que aguaitava en les ombres del *Carrer *Santaló.



En arribar a la comissaria, em vaig submergir en els informes i proves recol·lectades fins al moment. Si bé encara ens faltava peces en el trencaclosques, el testimoniatge de Jordi ens donava una pista crucial.



Vaig repassar una vegada i una altra les declaracions de les víctimes anteriors i els esdeveniments relacionats. Hi havia una connexió evident entre totes les situacions: totes les víctimes vivien prop del Carrer Santaló.



Va ser llavors quan una fotografia va cridar la meua atenció. Era una imatge presa per una càmera de seguretat en una dels carrers pròxims al lloc dels incidents. En la fotografia es percebia una silueta fosca, similar a la descripció de Jordi.



La figura misteriosa semblava amagar alguna cosa, com si sabera que estava sent observada. En acostar la imatge i analitzar-la detingudament, vaig notar un detall inquietant. En el reflex d'una finestra, es veia l'ombra d'un barret i un rostre sense trets definits, just com l'havia descrit Jordi.



L'evidència s'anava acumulant, però encara així, l'enigma continuava sense resoldre's per complet. Necessitàvem més informació, necessitàvem entendre qui o què era el responsable d'aquests fets.



Vaig decidir enfocar els nostres esforços en la zona del Carrer Santaló, establint vigilància encoberta durant la nit. A més, vaig sol·licitar ajuda a experts en fenòmens paranormals, ja que hi havia alguna cosa en tot aquest assumpte que anava més enllà del purament racional.



Mentre esperava els resultats de les investigacions i la col·laboració dels experts, la intriga i el suspens es van apoderar de mi. Sabia que estava prop de desentranyar el misteri darrere dels successos estranys que havien pertorbat la tranquil·litat de la ciutat.



Però també sabia que, en acostar-nos a la veritat, revelaria una realitat inquietant i plena de perills ocults. Estava preparat per a enfrontar qualsevol obstacle i descobrir què s'amagava en les ombres del Carrer Santaló.