Durant el mes que la princesa va ser fora del castell, el comte va aprofitar i es va apropar al rei. Aquest, que coneixia la relació de confident que tenia amb la seva filla, no es va oposar, al contrari, va voler saber més sobre aquesta persona que tenia la confiança de la princesa.



El rei no va tardar a trobar-se tranquil a la seva presència. Era l'únic que no li insistia cada dos per tres que es casés, i que tingués un hereteu. Van parla sobre els problemes del regne, el comerç, la indústria, i les mateixes persones. El noble, a vegades anava suggerint idees, o millores per ajudar al regne, i el rei les rebria gustosament, tenint les molt en compte.



El comte astut va començar a moure les seves fitxes, amb cura i paciència, ja que era conscient que no aconseguiria res si es precipitava. Però allò no volia dir que no assolís el que volia quan el volia. Així que, quan va arribar la princesa, ell ja havia obtingut la confiança del rei.



La filla del rei va tornar amb les mans buides, i avergonyida va evitar el seu pare, pensant que no el podria mirar per haver-lo defraudat. El rei, que no sabia per què la seva filla actuava com ho feia, va començar a deprimir-se, i amb la insistència continua de la resta de la cort, va caure malalt.



Això va fer esclatar tot el regne, i aquells pobles que la princesa havia obtingut tranquil·litzar, van tornar a inquietar-se. Què passaria ara que el rei era a la cama postrat? Tots els nobles es van alertar, amb la inquietud de la reacció dels regnes veïns un cop que sabessin la notícia. Van ser unes setmanes d'inseguretat i desconfiança, així com d'esperança per la salut del seu monarca.



Va ser llavors quan el noble astut va fer el seu moviment. Una tarda, quan el sol ja era baix, va veure a la princesa, plorant en l'espatlla del seu fill. El comte va somriure en veure aquella escena, un somriure avariciós i del qual valia més desconfiar-ne.



Va apropar-se a la parella prudentment. El seu fill que el va veure primer va clavar els seus ulls als del seu pare. Un marro tempestuós es va trobar amb un verd fosc profund, i es va donar una batalla de voluntats. El fill coneixia molt bé el seu pare, més del que aquest admetria, al cap i a la fi, l'havia criat. Però per aquesta raó, el comte coneixia encara més el seu fill, i savia molt bé, que aquest estava enamorat profundament de la princesa.



Aquesta informació havia canviat el tauler de joc, per què per poder portar a terme el seu pla necessitava que el seu fill l'ajudes sense qüestionar res, o si ho fes, fos el seu còmplice. Que s'enamorés, va ser el factor que va fer que canvies el seu bàndol. Ara, si volia que fes la seva part, tindria que forçar-li la mà. Cosa que va solucionar molt ràpidament.



La batalla de mirades la va perdre el jove, que va baixar els ulls. Va ser llavors quan la princesa va notar el comte, i intentant semblar una mica decent, va asseure's dreta. El noble va començar amb la seva actuació, i amb molta cura, va comentar a la noia, que potser la salut del rei milloraria si ella fos a parla amb ell. Ella va dubtar, però encara això, va acabar anant. Quan el seu pare la va veure, la cara se li'n va il·luminar, i va semblar que recuperava la salut perduda.



Arran d'aquella trobada, la filla va anar a visitar el rei cada cop que podia, i aquest va anar millorant. La princesa no cabia de l'alegria, i la bona salut va donar més vida al palau.



El noble astut va tornar a moure els seus fils, i el seu fill l'hi va proposar matrimoni a la princesa. Aquesta feliç va acceptar-ho, i corrent va dir-so al seu pare. Ell va millorar més, fins a poder aixecar-se i continuant fent el seu treball. Es van casar al cap de poc, i durant un temps van ser feliços. Fins que de sobte, el rei va morir d'aquella malaltia que mai havia desaparegut.