La història transcorre en un parc d’atraccions, si d’aquells que ens encantaban de petits, amb llums i colors, tot tipus d’atraccions, algodón dolç i pomes amb caramel…

Pedro i Arnau propietaris del “ Tren de la Bruixa ” intentaban mantenir a flot el seu negoci com bonament podían, els temps que habían cambiat i aquest tipus d’oci había sigut l’atenció per als nens fins que es van començar a fer centres comercials per la zona i els nens volien anar al centres perquè així les mares els tenian controlats al cochet davant de la tenda que només amb 1€ podrían estar entretinguts per un rato. Pedro era un home tranquil conformista, no tenia grans aspiracions, li bastava amb el que tenia y la tranquilitat del seu hogar. Tot el contrari que era l’Arnau, impacient, pensant sempre com aixecar el negoci i encara que els 2 amics tenian al voltant d’uns 40 anys, eren completament oposats. El Tren de la Bruixa obria les portes al públic amb una gran novetat, algo que mai s’oblidaria… L’Arnau portava mesos donant-li voltes i voltes i finalment va tenir la fatal idea de robar les pertinences de les persones que entraban al Tren de la Bruixa, Va idear un plan que consistía en omplir de fum a l'atracció amb les llums apagades, aprofitant així per robar les pertinences dels clients, que surtien espantats i amb el susto…

Una vegada tornaran a ser persones normals descubren l'absència de tot tipus de pertinences, mòbils, rellotges, diners… llavors era quan l’ambient es tornava violent perquè s’acusaven dels objectes desapareguts fins i tot arribant a les mans… Pedro no estaba conforme, li repetia constantment a l’Arnau que ell no era un lladre, que tenia suficient amb lo seu i que algun dia els descubririan. Una vegada l’Arnau había venutel botí, li oferia la meitat al seu soci.



Poc a poc Pedro va anar acceptant, qui podria resistirse a un munt d’euros??

Arnau que era una persona inquieta i observadora va descubrir que las baralles que había provocat al seu propi negoci a causa de la “perduda d’objectes” no era un bon reclam per el negoci, així que va deixar un cert temps entre robatori i robatori. En els seus temps joves el comportament de l’Arnau no habia sigut model a seguir… Els seus contractes d’abans no eren la gran molt recomanables que diguem, perquè la gran majoria traficava amb drogues dins i tot va tenir una gran amistat amb un jove que havia estudiat Química i havia acabat amb un laboratori clandestí dedicat a l’elaboració de drogues noves. A pesar d’aquestes no bones influències va aconseguir allunyar-se d’aquest ambient gràcies a que en el seu camí es va creuar Pedro donant-li estabilitat a la seva vida. I parlant de creuar-se en el camí un matí el destí va voler que l’Arnau es trobés amb el seu amic el químic, Carlos. Es van alegrar de veure’s i es van donar els telèfons per posar-se al día de les seves vidas. L'Arnau que no parava de maquinar, se les va enginyar per que el Carlos elabores una droga diferent, que fer viure una experiencia que creara una addicció per el públic del negoci, oferint-li a canvi una participació de la recaudació de la venda dels objectes robats. El Carlos va acceptar sense pensar-s’ho massa i a les 2 setmanes ya havia trobat la fórmula que faria que les persones que estaban en el Tren de la Bruixa visquessin algo inolvidable, amb sensacions que mai havian tingut, indescriptibles!!!

Clar que tot no podia ser perfecte… havia un risc i era que podria produir si no controlava la quantitat d’aquesta nova droga. L’Arnau va decidir no comentar res al Pedro de lo que estava plantejant… Al cap d’un temps el Tren de la Bruixa al punt del matí hi havian files que arribaven fins al final del carrer per viure l'experiència, entre marejats i feliços i casi arribaven a l’asfíxia, que tan sols duraba uns segons pero la sensació els hi emocionaba arribant a oblidar amb les pertinences que havian entrat i amb les que no sortian. Pedro que era un home pacient el cual no significaba que fos tonto, va comentar-li a L’Arnau que li preocupava el fum que posaven a l'atracció, que algo havia canviat, la gent sortia casi asfixiada. I per descomptat L’Arnau li va contar com havia sigut la trobada amb el seu amic el Carlos i va demanar-li que confiara en ell com sempre ho havia fet. La recaudació aumentaba dia a dia i es feia córrer la veu molt ràpidament. Estaban sobrepasats de treball arribant inclos a contractar a un jove que s’ocupes de la venta de tiquets. El Pedro estaba content encara que no deixava d’observar aquells segons d'asfíxia que sufrian aquellas persones… No content L’Arnau amb la curta duració de la droga, va consultar al seu amic Carlos i va insinuar-li que no tenía temps temps suficient per apropiar-se de tot. El Carlos ho va entendre ràpid la intenció de l’Arnau proposant-li elaborar una altre sustancia sent conscient que si el botí era major més ganancies tindria. Tras varis dias i nits el químic es va tancar en el seu laboratori fins donar amb la fórmula. L’Arnau tenia pressa, estava ansiós per enriquir-se i tenir una vida millor, plena de luxes i excesos, pero era conscient de que no tendria la aprovació del Pedró així que va optar per no posar en coneixement del seu amic el nou pla.