capítol 3


No recordava res i em vaig sentir malament per això , ell em convide a passar a la seua casa i després d'aqueixa mala estona i m'explique tot:


-jo sent molt haver-te deixat en la carretera aquell dia , jo no teniu que fer això Agustí i més sabent això de la teua esquizofrènia- llavors , em quede en blanc , esbalaït i si m'haguera vist algú mes a part del meu germà pensaria que estava veient un fantasma , comence a recordar-ho tot.


Aquell llibre que el meu pare em regale i al qual tant havia guardat , comence a recordar-lo tot , comence a veure els últims sis mesos de la meua vida com una pel·lícula enfront dels meus ulls.


El meu pare en donar-me el llibre em deixe clar que era un llibre exclusiu sol per a mi i que jo també sabria dansa-lo a qui el meresquera.


Em revele que m'ho donava a mi perquè jo també era com ell , de xicotet em molestaven en l'institut i ara de major per la meua malaltia , l'esquizofrènia, en canvi a ell el miraven malament per tindre un problema amb l'alcohol , ja que moltes vegades els nostres familiars van poder veure com afectava en el torno familiar. A tots dos ens van rebutjar i van jutjar directament , aquesta era la teoria d'ell.


Mai havia llegit el llibre , mai el havia vist si més no , però en morir el meu pare em va donar la curiositat i comence a llegir-lo, realment és un llibre que val la pena portar com a llegat i ara entenc perquè el meu pare l'havia estat mantenint com a tal , no sols parla de venjança com tots pensarien , explica a tots com hem de netejar al món de persones cruels i dolentes. Aquest llibre em va mostrar una nova realitat , ara veia les coses des de la perspectiva del caçador i no de la presa.


No va ser fins al cap d'un mes de llegir-lo que empassa a l'impur als pecadors de la meua història , el meu pare ja ho havia fet i ara em tocava a mi , primer li toque a aquell grup de xics de la meua adolescència que no paraven de molestar , vaig anar pels tres alhora , a aquests els assassine amb un mètode que el llibre explica , els encerre a l'ascensor de l'edifici d'un d'ells tallant la llum , rocie components químics amb noms que ja no record.


Després vaig ser per aquell periodista que vaig conéixer en la universitat , si, abans de ser policia havia provat ser periodista , aquest xic sempre em avergonyaba , des que va descobrir que tenia el llibre que el meu pare em regale fins i tot me'l lleve de les mans , però no vaig tindre el valor de barallar pel mai , és obsessió amb mi fins que va descobrir la meua malaltia i anava comptant en totes les classes piules: ¨com seria un succés imaginari en els periòdics jajajaja¨. No va ser fins al mes passat que vaig veure el seu nom en un articule que decidí recuperar el meu llibre i exterminar a un altre pecador , el vaig perseguir i el vigile , em vaig aprendre la seua rutina , sempre portava el llibre ací que un dia el vaig perseguir i en el moment perfecte , creue a un cellajunt , la resta de la història ja la saben. Com a detall deixe el llibre perquè algú que el necessitara com jo l'aconseguira.


La última persona de la meua llista seria el meu germà, una persona que es tenia ben merescut un castiga , en morir el nostre pare el va voler mudar-nos de ciutat per a començar de zero , però en anar de camí em deixe tirat enmig de la carretera perquè vaig patir un atac , alguna cosa que és normal després de la mort d'un familiar pròxim. Intentant tornar des d'aqueixa carretera vaig viure coses que prefereixen no llegir , per aquest motiu li rebi-ne't el pitxer que decorava el seu saló al cap i després em vaig disposar a sepultar-lo al jardí tracero de la seua casa , per sort no hi havia ningú ni arribe ningú , no sé si tenia família , el unic que s'és que jo també era la seua família i m'abandone.


En aquest moment em trobe ja a la meua casa, estic resolent dubtes com la del meu cotxe i el perquè havia desaparegut o el perquè Teresa em semblava assassina , ella va ser a qui anomene per a confessar-lo tot , la policia ha d'estar venint per a la meua casa.


Ja jo vaig fer pagar ara tinc que pagar jo.