Al cap d’uns deu minuts vam arribar a casa, vam sopar i ens vam anar a dormir.

Avançada la matinada vaig començar a escoltar sorolls que em van despertar de cop, vaig fer un bot sortint del llit i vaig agafar el meu bat de beisbol de ferro i vaig sortir de la meva habitació sigil·losament. Vaig recórrer els metres que confortaven el passadís cap al lavabo d’on provenia el soroll. Quan em vaig adonar que el soroll provenia d’allí em vaig relaxar ja que no podria ser ningun lladre ni res per l’estil. Segurament era la Dora que havia anat al lavabo ja que el de la seva habitació encara s’està arreglant. Faig un gir de 180 graus i camino cap a l’habitació quan escolto més sorolls. M’apropo a la porta i hi poso la orella per saber si està bé.

L’aigua de l’aixeta va sortint. S’escolta un soroll que no sé que és. El soroll es fa una mica més comprensible, un fil de veu demacrada diu:

-Foc, foc, foc, foc, foc, foc,...

Espantat, obro la porta de cop i començo a examinar el lavabo en busca del foc. En veure que no hi ha el meu cos es relaxa i em giro per veure si ella estava bé.

Estava molt pàl·lida, lluïa molt espantada, també vaig poder apreciar les marques a les seves galtes per on, no feia molt de temps, havien regalimat unes quantes llàgrimes.

-Estas bé? Has tingut un malson?

Ella es va girar i va dirigir la seva mirada, però, ella no m’estava mirant a mi, tenia una perduda, melancòlica.

-Veig que estàs mig adormida, vols que t’acompanyi?

Ella va assentir amb el cap i la vaig acompanyar, li vaig desitjar bons somnis i vaig tornar al meu llit. Vaig estar una bona estona donant voltes, pensant en el que havia passat. Era la primera vegada que escoltava la seva veu. Al cap d’uns minuts vaig aconseguir adormir-me.

Vaig somiar amb els passadissos d’un institut. Sona el timbre de canvi de classe. Comencen a sortir molts nois i noies cap a classe de música entre ells una noia molt bonica, tenia uns cabells castanys que li arribaven fins a sobre de les espatlles, els seus ulls eren d’un color verd profund, era com endinsar-se al bosc Amazones, eren d’un verd pur. Tots es dirigien cap a classe de música. La professora comença a repartir partitures i els hi diu que avui començaran a escollir les veus per al concert de fi de curs. La professora es gira cap a mi i diu:

-Si no us importa us estaré gravant per a que tot quedi perfecte.-Fa cops amb les mans- Primer cantaré un vers jo i després ho fareu vosaltres, ho heu entès?

Comencen a cantar...

-Pareu!- Tots es callen de cop- Qui es la persona que ha pujat de nota?-Comença a senyalar de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta.

-Ha sigut ella!- Una noia amb cabells llargs rossos empeny la noieta d’ulls verds.

-Ho sento, no era la meva intenció...-Baixa la mirada i comença a jugar amb els dits avergonyida.

-Ho podries repetir?

-Re...repetir-ho?- Torna a alçar el cap sorpresa.

-Sí, jo en cap moment he dit que la persona que havia pujat unes notes ho hagués fet malament, tot el contrari ho ha fet meravellós.

La professora posa la música i mana a la noieta que canti ella sola.

La seva veu tremola molt, la noia rossa d’abans fa una burla que desencadena que tota la classe es comenci a riure. La professora els diu a tots que surtin excepte la noieta. Quan tots han sortit la professora ajusta la porta i li diu que es tranquil·litzi i canti.

La noieta comença a cantar. La seva veu sembla la d’un àngel, la noieta tanca els ulls i comença a pujar el to a la vegada que es va relaxant i se li treu la vergonya. Desitjaria poder tenir la seva joiosa veu gravada i poder anar escoltant-la un cop rere altre.

En acabar s’escolten aplaudiments, la porta oberta da bat a bat i els nois i noies aplaudint, fins i tot alguns d’ells estaven plorant.

-Sembla que ja tenim la veu principal del concert.

...

-Bon dia, aquí el telenotícies amb les notícies d’última hora. Es cancel·la el concert de fi de curs de l’escola Pau Claris a conseqüència d’un misteriós incendi a l’aula de música de l’escola. Només a resultat ferida una noia de quinze anys. La policia ha afirmat que el foc ha sigut provocat ja que la víctima presentava un cop al cap que l’havia deixat inconscient dins de l’escena del crim. La víctima es trobava en l’aula de música de l’escola, dins de la sala no hi havia ningú més. Les finestres i la porta estaven tancades provocant que la víctima no pogués sortir...

Sona el despertador, em llevo mullat amb suor freda, havia somiat amb un reportatge que havia vist us mesos abans, però per què somiava amb això precisament ara?, és el meu subconscient tractant de dir alguna cosa?

Gràcies a que la professora ho havia filmat tot, la policia va tenir la recerca molt més fàcil. Ningú no va saber la resolució del cas, segurament perquè hi havia menors implicats al cas.

Baixo les escales molt lentament mentre vaig pensant. Uns passos s’acceleren i la Dora baixa corrents les escales , porta una motxilla a l’espatlla i sembla molt contenta. Avui anem de pícnic a un parc de barbacoes. Ahir la mare va aprofitar per comprar carn per fer-les allí.

Vam trigar cinc minuts en arribar i només trepitjar el parc la Dora es va posar a córrer, té molta energia, la mare ens ha donat permís per jugar a un camp d’esports al costat mentre ells preparen el menjar.

Allí hi havia més gent jugant, ens vam unir a ells. La Dora es va recollir el cabell i es va posar a jugar enèrgicament.

Cap al final, els dos equips anaven empatats i la Dora estava de portera, l’altre equip feia burla perquè ella era baixeta i no semblava que tingués molta força. Un noi uns anys més grans va xutar amb totes les seves forces cap a la panxa de la Dora mentre deia:

-Ja veureu com sa parta, ja veureu.

La Dora seguia la trajectòria amb els seus ulls, però la pilota li va donar de ple a l’estomac, ella es va quedar immòbil amb la pilota agafada i el cap abaixat. Tothom es va espantar i començar a apropar, tothom excepte un noiet del nostre equip que va romandre davant la porteria contraria. Quan tothom es trobava a uns metres d’ella va llançar la pilota cap el noiet que va marcar gol fent que guanyéssim el partit.

El partit es va acabar i vam anar cap a la barbacoa, encara no estava fet tot. La Dora en veure el foc va sortir corrents ....