Després d'haver-se tranquil·litzat, Tena va pensar. Què havia passat? Allò no podia ser una coincidència: dos crítics amb dos llibres sobre matar a les mans, assassinats amb el mateix modus operandi. No, està clar que no era una coincidència. El primer assassinat a València i el segon a Mànchester els havia dut a terme la mateixa persona.



Quan ja s'havien instal·lat a la ciutat, Agustí estava especialment irritant, necessitava informació, necessitava anar a veure el cos d'aquell pobret crític. Guasch i ell varen arribar i, gairebé sense escoltar a la policia, Tena va agafar el llibre d'en Jonathan Santlofer que el crític portava a les mans: L'art de matar. Es va dirigir cap a en Guasch:

- Quina mena de desgraciat fa això? (Va dir alçant el llibre).

La policia anglesa li va repetir que al mort li faltava el cor, just com el que deien les notes que va prendre quan llegia el llibre, l'hora també coincidia. Què intentava fer l'assassí, perquè donava pistes irrellevants pels investigadors?



El que Tena tenia clar era que havia de llegir el llibre que tenia a les mans, encara que fos molt inquietant. Va mirar a Guasch i li va dir que es quedés amb la policia per si arribava més informació important, ell volia tornar a l'hotel.



Una vegada arribat, es va tombar al llit i va començar a llegir. Va agafar una llibreta i va començar a escriure totes les lletres i els nombres en negreta que trobava conforme continuava. Després de tres hores, va aconseguir acabar i va mirar els seus apunts:



TIC TAC vos run ex tempore, TIC TAC vos run ex aere. 15:54.



Tena ja tenia clar que s'anava a produir un altre assassinat i que aquest anava a ser a les 15:54. Però no entenia res en llatí. Eren les 11:13 i la seva dona encara no estava a classe, potser li podria ajudar i evitaria que es dugués a terme el tercer assassinat.



Va cridar a l'Amanda i, després d'uns segons, aquesta va agafar el telèfon. En Tena li va narrar aquella oració en llatí. La dona li va explicar què volia dir exactament: TIC TAC et quedes sense temps, TIC TAC et quedes sense aire.



Sense aire? Tenin en compte que l'anterior vegada va ser el cor, aquesta vegada volia quedar-se amb els pulmons del mort. Però, per què? Com es beneficiava l'assassí amb els òrgans de les seves víctimes? Res tenia sentit.



Quan Guasch va arribar a l'hotel sense notícies, Tena li va comunicar tot el que havia trobat:

-He llegit tot el llibre.

-Tàn ràpid? Mare meva. I... aquest donava cap tipus d’informació?

-I tant.

-De veritat? Quina?

-Doncs, aquest assassí tan juganer ens ha volgut comunicar que el pròxim assassinat serà a les 15:54 i al crític li llevarà els pulmons.

-Tena! Això són bones notícies! Potser estem a temps d'aturar-lo.

-Jo no cantaria victòria tan ràpidament, aquest assassí boig és molt intel·ligent, no se li escapa res i a tu se t'està escapant una dada molt important, Guasch.

-Quina?

-L'adreça. Un assassinat ha tingut lloc a València i l'altre a Mànchester. Qualsevol diria que són dos casos diferents, però clarament, tenin en compte les pistes, és el mateix assassí. I no tindrà pudor de tornar a actuar. On? Això no ho sé.

Tena va llançar el llibre a terra i va pegar un cop de puny al llit.

-Ets conscient Guasch? En dues hores una altra vida es perdrà, nosaltres sabem què passarà! Però no podem aturar-lo! NO PODEM ATURAR-LO!

-Tena, Tena (va tranquil·litzar-lo Guasch), és el que busca, Tena, vol desgastar-nos psicològicament. Anem a veure, potser no aturem aquest pròxim assassinat, però si reunim les dades en comú dels dos assassinats, avançarem. Agafa la teva llibreta.

Agustí Tena va començar a fer una llista.

1. Els morts portaven llibres a les mans sobre assassinats.
   
   Els dos morts eren crítics literaris.
   
   L’assassí es porta un òrgan de cada mort.
   
   El llibre de cada mort dona informació de l’òrgan que l'assasí agafarà al següent assassinat i de l'hora.
   
   Única diferència: un s'ha produït a València i s'altre a Mànchester.

Tena trobava tota aquesta informació poc important, les mans li tremolaven al pensar que en poc temps una altra persona es quedaria sense vida. Es va proposar tractar d'endevinar què estava intentant fer l’assassí i va continuar reunint dades durant una estona fins que va rebre una trucada. Espantat, va mirar l'hora: 16:15. Va agafar:

-Si?

-Hola pare. (El cor de Tena es va aturar de sobte, era la seva filla, i no un altre assassinat!)

-Hola filleta. Tot bé?

-Mmm... no. Just m'acaben de cridar de la policia. M'han dit que s'ha trobat a un crític molt famós d’aquí de Nova York mort, amb un llibre a les mans. No sé més del cas, ara m'aproparé a examinar el cos. Però havia de cridar-te perquè heu de venir. És un cas com els dos que ja has investigat.

Tena no ho podia creure, havia passat. Va avisar al Guasch i els dos van agafar un avió cap a Nova York. Quan varen arribar, es varen reunir amb la seva filla, just al lloc on s'havia produït l'assassinat: Houston Street.



Tena va veure a la seva filla i li va donar una molt forta abraçada. Ella va saludar a Guasch i va començar a parlar:

-Segons el meu informe, la mort es va produir a les 15:54.

-Aha! Just l'hora que deia el llibre (va recalcar Tena).

-Mira pare, portava aquest llibre anomenat Tannod, el lloc del crim d' Andrea Maria Schenkel, potser el vulguis llegir... ah! I al mort li falten els pulmons, no sé qui és el responsable d'aquest assassinat, però està clar que no és cap metge prestigiós perquè la incisió no és recta, no està ben feta.

-Gràcies filla, aquesta informació és molt útil.

-Aneu al meu pis a descansar i a pensar, jo em quedo passant informació a la policia.

-Val.

Tena i Guasch es varen dirigir cap a casa de na Lucía. Tena sabia que en aquell llibre trobaria informació del proper assassinat, però tendria el mateix problema: el lloc de la mort. No el sabria. De sobte es va adonar d'una cosa molt important. Havia estat tan centrat en el contingut dels llibres que no s'havia fixat en els autors!



Una vegada en ca na Lucia, quan Guasch ja estava al cinquè somni, Tena va posar sobre la taula els tres llibres que havia anat agafant dels assassinats: L’assassinat entès com una de les belles arts (Thomas de Quincey), L'art de matar (Jonathan Santlofer) i Tannod, el lloc del crim (Andrea Maria Schenkel). Abans de llegir sobre aquest últim llibre, va decidir investigar sobre els autors dels dos primers.



Després d'una estona llegint sobre les biografies de Quincey i de Santlofer, Tena no donava crèdit del que acabava de descobrir. No, no podia ser, una altra vegada ens trobàvem davant d'una NO coincidència. Perquè... estem d'acord que el fet que Quincey sigui de Mànchester i Santlofer de Nova York no és cap casualitat, veritat?