<div style="\"text-align:" justify;\"="">CATHERINE
Avui neva a Nova York i, per la finestra del meu pis del carrer 59, observo l’edifici del davant, on hi ha l’acadèmia de ballet que dirigeixo. Darrere del finestral, les alumnes en mallot han acabat de fer puntes i entrechats. La meva filla, que em fa d’ajudant, els ensenya un pas amb música de jazz per fer la relaxació.
Observant la meva filla em dono compte del que significa ella per mi. Quan balla és com si volés. Com les orenetes. Inspira a relaxar-te. Però, malauradament, el que menys estic ara és relaxada. Torno a mirar el diari. A la portada hi ha posat en negreta: L’escola Windblues torna a obrir a càrrec de la Miranda Wyghninton i en Michael Korner, l’antic ex banquer. Feia tant de temps que no veia aquest nom. Havia esperat no tenir-ne notícies mai més, del meu exmarit, però ara una altra vegada tornaven els problemes, i, si havien fundat una escola de dansa, estava segura de que me`l tornaria a trobar. Estava segura de que prest m’arribaria algun missatge seu, solament calia esperar i confiar, que aquesta vegada, les coses acabarien bé. A l’altra banda de la taula, hi ha un retall d’un diari de la setmana passada on surt la Juliet, que havia guanyat un premi molt important. ¿Perquè havien de donar tanta informació sobre l’escola i sobre ella?
Despertant-me dels meus pensaments, vaig a la classe de la Juliet i a l’entrar tots els alumnes em saluden educadament. Substitueixo la Juliet i començo a fer la coreografia que he muntat. És complicada, però pels campionats nacionals de ball volem els millors, i per això hem fet un càsting. Tots s’esforcen molt, encara que n’hi ha quatre o cinc que ja sé que ens representaran. A l’acabar, els dic que ho han fet tots molt bé i me’n vaig corrents a veure el meu marit, en Roger, un ex-ballarí que havia guanyat molts concursos. Al veure la meva cara de preocupació que havia pogut amagar fins ara per la Juliet, per no preocupar-la, em duu a un racó apart i em pregunta:
-És per la notícia, oi? Jo també l’he vist. Li hauries de contar a la Juliet per si de cas.
-Encara no, encara no,... Per què em pressiones?
-No t’ho volia contar encara perquè en tenies prou amb preparar els campionats, però ha arribat això. -I em va donar una carta.
-No em diguis que és de qui penso que és-vaig dir.
Ell va assentir amb un dèbil gest. Em tremolaven les mans. Ho havia descobert, n’estava segura. Mentre la llegia sentia que se’m glaçaven les mans. Sentia que la seva amenaça estava damunt nostre, i que aquesta vegada, anar vestit de caixmir, ajudava molt a guanyar la partida.
JULIET
Baixo ràpid per les escales. Arribo tard. Segur que ja està esperant-me. Les ganes de trobar-me amb ell són enormes, però he d’anar en compte perquè no vull que la meva mare em vegi amb ell. Sé que no vol que tingui al·lot, i si ho sàpigues muntaria un crist.
Ah, ja el veig. Alt, ros i amb ulls verds. Encara no sé com es va fixar amb mi. Una noia baixeta, morena i sense cap característica especial. Bé, segons ell, per la gràcia amb que em moc i la tranquil·litat que mostro en tot, i, sobretot, a l’hora de ballar.
Ara s’està apropant, i jo, encara que estic molt cansada, utilitzo les ganes de veure’l per començar a córrer pel parc, ara que estic prou lluny de l’estudi i l’escola de dansa. Però hi ha alguna cosa que m’atura, el conec prou bé per saber que hi ha alguna cosa que el preocupa i molt.
En Jacob amb mira amb tristesa, agafa aire i em diu:
-No ho vull retardar, Juliet. I encara que no entenguis el que estic fent, és el millor per a tots dos. Hem de tallar.
Hem quedo
patidifusa. Com si de sobte m’haguessin donat una coça mentre feia un salt i m’hagués donat un cop al cap. Al final, em desperto del meu emboirament i pregunto:
-Per què?
-És millor que no ho sàpigues, encara que has de saber que jo t’estimaré sempre. -Se li talla la veu quan em diu amb una llàgrima rodolant per la seva galta: -Adéu, Juliet.
Veig com s’allunya, com si anés en contra de la seva voluntat. El meu dia feliç s’ha convertit en una tempesta.
NICK
Me’n vaig casi corrents, incapaç de suportar més la mirada que m’adreça la Juliet. Després em dic a mi mateix per convèncer-me de que ha estat una bona idea: Ja t’ha destruït prou la teva vida el teu pare perquè ara li destrueixi a la Juliet i a la seva família. No ho has de permetre Nick. Com dirien molts, la felicitat de la persona que estimes ha d’estar per damunt de tot.
