Aquí comença la història de la filla de l'emperador Constantí, primer emperador de Roma, que va ser tan injust que va manar a dos escuders que matessin la seva filla perquè no volia jeure amb ell.
La jove princesa no tenia nom als llibres oficials de l’Imperi, però al palau tothom la coneixia com la més fidel de les filles, no al seu pare, sinó a la seva pròpia consciència. Havia crescut envoltada de marbre, or i silencis imposats, aprenent aviat que el poder no sempre camina de la mà de la justícia.
Quan els dos escuders reberen l’ordre, el vespre començava a caure sobre Roma. Cap d’ells no s’atreví a mirar-la als ulls mentre la conduïen fora muralles. Ella, en canvi, avançava amb pas ferm, convençuda que la seva mort no seria en va. Si havia de perdre la vida, seria sense haver traït allò que creia just.
I així, mentre la ciutat dormia, començava una història que no seria oblidada, perquè hi ha fidelitats que ni la mort no pot silenciar.
|