Aquí comença la història de la filla de l'emperador Constantí, primer emperador de Roma, que va ser tan injust que va manar a dos escuders que matessin la seva filla perquè no volia jeure amb ell. La comtessa Teodora passaven i passaven els dies i el seu pare cada vegada li posava més pressió perquè volia jeure amb ella i Teodora no volia ni estar a casa, s'anava a casa de la seva millor amiga Catalina.



La Catalina li deia que s’escapes d’aquell poble, ja que tothom sabia el que li volia fer el seu pare fins i tot el pare va posar cartells de busca i captura amb una recompensa molt generosa per qui trobes a la Teodora. Es va cansar de les burles cap a ella perquè tenia 20 anys i tampoc estava casada ni amb parella. Ella va decidir viure amagada a casa de la Catalina, amagada del poble. I com la Teodora era bastant rica, li donava diners cada que la Catalina havia de comprar menjar per les dos. Després d’uns anys la Teodora es va cansar de amagar-se del seu pare i la Teodora volia sortir de la casa lliurement, i la Catalina i ella van decidir anar-se a un altre poble.



Es van posar unes capes negres van anar a un estable van robar els dos cavalls i un carruatge, clarament de nit per a que ningú les vegi. Després d'això es van posar en marxa, rumb cap a l’altre poble(Olite) i serien lliures d’aquell poble governat per el seu pare que només pensava en ell, tristement la seva mare va morir per un càncer i la Teodora odiaba al seu pare perquè ell abusaba de la seva mare, física com mentalment, sempre duia blaus per tot el cos, intentava taparsels pero es notaven a la vista igual. Quan la seva mare va morir va intentar fer-li el mateix a la seva filla Teodora pero ella no es va deixar, ja que ella ja sabia el que li esperava. El seu pare va ser molt llest i quan va morir la seva mare ell era molt amable amb la seva filla, pero Teodora era més llesta, i no es va deixar enganyar, ja que la mare de la Teodora abans de morir li va escriure una carta que posava tot el que el pare li feia a ella, i que no confies en ell, ja que només la volia utilitzar.

Camí a Olite Teodora i Catalina es morien de gana i l’únic que podien fer era anar a buscar menjar i si no trobaven menjar els fruits del bosc, però era molt perillós, ja que ni Teodora ni Catalina sabien del perills de les plantes, perquè com una era compessa i l’altra burgesa no tenien ni la menor idea, fins i tot el cavalls estaven en perill de menjar alguna cosa verinosa i poder caure malalts. Va passar un dia i els cavalls tenien molta gana, ja que quan estaven al estable ja portaven dies sense menjar perquè els seus amos eren pobres. Van decidir parar i adrentarse a una petita casa enmig del bosc, amb unes llums molt acollidores, elles no volien molestar apart tenien por perque no sabien qui vivia allí i eren bastant llestes com per saber que han d'anar amb cuidado, ja que el seu pare pot haver enviat cartes de que la seva tant “estimada” filla ha desaparegut.



Al final es van anar a la casa amb els cavalls i el carruatge perquè estaven apart de cansades, mortes de fam. Quan van arribar a la casa no havien ni trucat a la porta i ja els hi van obrir, la Teodora va sospitar una mica pero no li va donar importància ja que es moria de fam, quan van entrar van veure a una familia molt encantadora amb 3 fills encantadors que el van oferir menjar i allotjament, en notaven que no el hi sobraben els diners pero estaven ben acomodats. Els hi van oferir un platet de sopa, després de sopar la dona d’aquesta família els hi va dir que es podien quedar a dormir si volien pero que només hi havia un llit, ja que no era molt gran la seva caseta, a dures penes elles van accedir, ja que mai havien dormit juntes perquè apart no estava ben vist, però abans volien donar-li de menjar als cavalls.



Quan els cavalls ja estaven servits es van anar a dormir pero com que feia tant de fred van estar bastant juntetes, en aquella mateixa nit Teodora li va dir que perquè feia aquest sacrifici per ella si s'està jugant la vida, ja que si les pillen les mataran a les dos per haver fugit d'allí, i Catalina li va dir que faria el que fos per estar amb ella. Teodora va començar a plorar, ja que mai ningú l’havia estimat tant com la Catalina, i després de plorar van dormir abraçades.

Per el matí es van aixecar per uns crits que van escoltar al seu costat, era tota la família que al veureles abraçades es van espantar molt, fins i tot portaven un ganivet perquè les volien matar, però elles només eren amigues. Van agafar els cavalls amb el carruatge i fan fullir d’aquella casa. Mentrestant Teodora estava pensant en la nit anterior tan emotiva que van passar.