Si hi havia al món una cosa que en Toni odiava profundament era aquesta mena de presó infernal a la qual els humans amb feina fixa se senten abocats, com a mínim un cop a l’any. Aquesta era la seva veritable creu, l’imponderable sense solució. El mes de vacances era, per a ell, una tortura de dimensions secretes i cruels.



Toni sempre havia sigut una persona molt organitzada i mil·limètrica per a les coses, per això, no era gens partidari de la idea d’estar durant dies sense seguir la seua estudiada rutina de treball. Però aquestes vacances van canviar completament la visió d’aquest home. Estaven a Viena, gaudint d’un extravagant resort tot inclòs que la seua dona, Àngela, havia reservat amb molta il·lusió. En canvi Toni se sentia molt malament en aquell lloc, ell es dedicava a analitzar riscos, i per aquesta raó des d’un simple gintonic mal fet a qualsevol error per part dels empleats podia arribar a ser el detonant que finalitzaria amb la seua pau mental que ja estava a punt de ser abatuda.



El detonant va ser un matí, a la cafeteria de la zona principal. Toni, es trobava buscant desesperadament una dosi de cafeïna, finalment, va trobar la máquina de cafè automàtica, pero, per la seua desgracia, avariada .Un técnic, el qual no semblava que tinguera molta idea de què estava fent, tractava d’arreglar-la amb un tornavís no molt adequat per a la feina.



-"No funciona, senyor," va dir el técnic amb un fals somriure, mentres li queien del front unes gotes de suor fresc.



Toni, irritat per la desesperant situació, va fer una cosa impulsiva. Va traure de la seua motxilla un petit kit de ferramentes que sempre portava per a aquestes situacions.



-"Deixa'm veure això," va dir de forn arrogant, i en menys de trenta segons, va identificar el problema.



El tècnic, impressionat per les seues habilitats, li va oferir un cafè gratuït. Toni va acceptar, però en lloc de prendre'l, el va deixar sobre una taula, molt prop de l’esquena, mentre anava a buscar Laura.



Aquest cafè, aparentment inofensiu, mig ple i amb la temperatura ideal, va ser el catalitzador. Cinc minuts després, una dona arrogant i amb un tracte de superioritat cap a la resta, anomenada Sra. Smith, que discutia per telefon sobre la seua reserva, va passar molt prop de la taula. En girar-se bruscament, va colpejar la tassa amb el seu Hermes de nova colecció. El cafè va vessar-se, no sobre la taula, sinó directament sobre la maleta oberta del seu marit, que estava al costat. La maleta contenia unes importantíssimes fotocòpies sobre el seu negoci, de la seus empresa farmacèutica, de millions d’euros, de les quals a soles tenia aquellles còpies per motius de alta confidencialitat . El líquid va destruir per complet el papers.



La Sra. Smith va començar a cridar. El seu marit va entrar en pànic. La discussió va atraure l'atenció del gerent del resort, que va intentar mediar en la delicada situació. Laura, que acabava de veure l'escena, que a soles volia un poquet de descans i calma, es va quedar tan impactada per la reacció exagerada de la dona i els seus crits que va decidir buscar vols de tornada immediats, aquell lloc era massa estressant. Toni va tornar i va veure el caos. El seu cafè, ara vessat, era el centre d'una petita guerra.



Toni i Laura van tornar a casa dos dies abans del previst. La Laura estava deprimida per la sensació d'haver "fracassat" en la seua misió de aconseguir les vacances perfecte. Toni, en canvi, estava inquiet. El desastre amb els importants documents de la Sra.Smith havian sigut el detonant d'un petit desastre. Però el que Toni no sàvia és que és xicotet i insignificant acte anava a acabar sent un factor clau que acabaria posant el seu món potes enlaire.