L’Alejandro entrava a l'institut com un altre dia, però, la seva vida no era com els dels altres nens, ell quan entrava sentia que obria les portes de l’infern. El culpable té nom i cognom: Oliver Lancaster, fill dels grans donants del centre. Mentre l'Oliver gaudia del poder que li donaven els diners, en Alejandro provenia d'una família humil. Aquesta era l'única raó que l'Oliver necessitava per convertir la vida d'en Alejandro en un malson constant.

Tot i això, Alejandro tenia una amiga, anomenada l’Emily Laurent, ella prové d’una família milionària, concretament la filla de l'alcalde de la ciutat, William.R. Laurent; tot i això, l’Emily era humil, no li agradava presumir gens la seva riquesa

L’Alejandro Arrubal és un noi molt tímid, però humil, durant els dos anys que es va transferir als Estats Units li han estat fent bullying pel seu accent mexicà, ell mai li ha agradat la idea d'immigrar a un altre país, però al seu país d’origen patien d’una pobresa que es van quedar fins i tot sense casa, el seu pare ja no hi és amb ells, va ser assassinat justament en entrar als Estats Units, per la seva forma de vestir el van acusar de narcotraficant, però Alejandro i la seva mare van poder escapar.

Oliver Lancaster és un noi presumit, no li importa els sentiments de la gent, i li agrada fer-li impossible la vida als altres, el que ningú sap és que els seus pares no els importa gens el seu fill, és com que si fos invisible, i per això li agrada descarregar la seva ira interior amb els altres per a sentir-se millor.

L’Alejandro notava el cansament a la cara de la seva mare, ella feia el possible per a mantenir-se, posar a menjar a la taula, i pagar el lloguer de la seva casa vella que es troba als afores de la ciutat.

L'Alejandro notant el cansament a la cara de la seva mare, decideix buscar-se un treball de mig temps, ja que tenia 17 anys, i ja podia anar a treballar.

Era un dissabte molt solejat, tot anava bé, fins que va veure a l’Oliver amb la seva colla de buylls. Alejandro va intentar esquivar-los, però el van veure, i de sobte l’Oliver va preguntar:

• Imbècil tu on collons vas ara? A captaire? O que.

L’Alejandro mirant al sòl contesta:

• A treballar.

• No sabia que eres tan pobre que has d’anar a treballar. On aniràs a treballar, venent droga, com el teu pare?

• Deixa’m en pau, cap d’ou. No tornis a mencionar el meu pare o te les veuràs amb mi.

• Ayy que faràs, anar a plorar amb la teva mare? Em pegaràs? Atreveix-te

L’Alejandro intentava ignorar-los i es va apartar del lloc, però abans de fer un pas, l’Oliver el va empènyer i el va fer caure. Alejandro ja no ho podia suportar més; es va aixecar ràpidament i li va donar un cop a l’ull, deixant-li l’ull lila i després Alejandro s’ha anat corrent a casa seva.



El dilluns el dia d’Alejandro començava caient-li petites gotes del sostre a la seva cara, s'aixeca i va al lavabo a rentar-se, de mentre la seva mare li feia l'esmorzar:

• Bon dia, mama, com has dormit?
  
  Molt bé Alejandro, segueixen caient gotes del sostre?
  
  Si mama, però ja m'he acostumat i ara per a mi és més bé el meu despertador, m'aixeca al matí just a l’hora.

Al cap d’una estona, Alejandro ha sortit de casa seva per a anar a l’institut, cosa que no li agradava perquè es trobaria a l'Oliver, però l’única cosa bona és trobar-se amb la seva millor amiga, l’Emily, què li estava esperant a l’entrada de l’institut. Només entrant a l'institut l’Oliver i era allí, mirant-lo desafiament amb l’ull de color lila i blau, i al seu costat el director:

-L’Alejandro, Oliver m’ha contat el que ha passat, el que li has fet no està gens bé, i som un institut que no permet l'assetjament, sobretot al nostre alumne estrella Oliver

-va dir el director-.

L’Emily estranyada va preguntar que va passar, perquè Alejandro no és així.

El dissabte passat, volia anar a buscar un treball per fer una mica de diners extra per a la meva família, i una estona més tard, em vaig trobar a l'Oliver amb uns altres nens, el qual m’ha començat a insultar i m’ha empenyat, i és veritat que li he pegat una hòstia a l’ull, però no ho volia fer.

• Això no s'excusa per a fer-li això al fill dels majors donants del nostre institut, per això estàs dues setmanes suspès. - li va respondre el director-

• Senyor director, segur hi ha una altra forma de resoldre aquest problema, i a més no és just que Alejandro estigues dues setmanes suspès i l’Oliver no, i a més l’Oliver ha sigut qui ha començat aquest conflicte.- va dir l’Emily-

• L’Emily, segur que el teu pare no voldrà que la seva filla estigues suspesa de l'institut per tres setmanes, així que, aquest no és el teu assumpte, no t'han ensenyat no ficar-te als assumptes dels altres?, que maleducada… - va dir el director-

• L’Oliver ha estat assajant a Alejandro des del primer dia que va vindre i vostè no ha fet res, i si no ho sabia el meu pare és…

• Ja és suficient! Vosaltres dos esteu suspesos per tres setmanes, aneu-vos a casa, ara mateix! Ja els enviaré un correu als vostres pares. I tu Oliver, fill meu, ves a la infermeria perquè et possiguen una mica de gel.