No sabia què posar-me, estava nerviosa, ja que no tenia gaire idea de com era la família.



No volia anar com si anés a comprar un diumenge al matí ni tampoc com si hagués de presentar una gala.



Realment estava nerviosa, necessitava aquesta feina urgentment, la meva família estava passant per un greu problema econòmic degut a motius que no m’han volgut explicar.

• Millie? M’escoltes?
  
  Sí, sí, perdó- va dir despistada.
  
  
  
  D’acord, llavors continuem amb l’entrevista.
  
  
  
  Creus que ets suficientment madura per estar al càrrec d’una nena de 8 anys?

Bé, abans de continuar estaria bé que em conegueu una mica millor.



Soc la Millie Smith, vaig néixer el 17 d’octubre del 2007, una data molt important per a mi perquè també va ser quan va tornar la meva germana Hilary, fa 6 anys després de tota la meva infància sense veure-la, per motius que també desconec.



No tinc una família gaire gran, es pot dir que només som la meva mare Sandy, el meu pare James i la meva germana Hilary, per tant passo molt temps fora de casa amb el meu millor amic Paul. Per si us pregunteu on el vaig conèixer us he de dir que no és res emocionant, bàsicament ens coneixem des de la llar d’infants, a més els nostres pares són bons amics.

I sí, només som amics.

• Ei! Millie, estàs bé? - li pregunta la senyora Winchester.
  
  
  
  Sí, no he dormit gaire-va dir amb veu nerviosa.
  
  
  
  -Segura? - va preguntar confosa.
  
  
  
  Sí, tranquil·la, seguim- va dir segura.
  
  
  
  Entesos, però si necessites res digues-ho. Doncs continuem, m’has de respondre a l’última pregunta que t’he fet. Creus que ets suficientment…
  
  Madura? Sí, ho soc- va dir interrompent-la.
  
  
  
  Per últim, no podràs obrir la porta que hi ha pujant a mà dreta- va dir molt seriosa.
  
  Com? M'has contractat?- va dir dubtosa.
  
  
  
  Sí, però només si segueixes l’ordre que t’he dit.
  
  
  
  Sí, sí…- va dir confosa.

De sobte el telèfon va començar a sonar. La Nina es va aixecar i va agafar-lo.

• Bona tarda, la residència dels Winchester?
  
  Sí, soc la Nina Winchester. Qui és?- va dir dubtosa.
  
  
  
  Hem descobert el vostre secret, o marxeu ja o digueu adeu a la vostra filla.

La Nina penja el telèfon i torna cap a la saleta on es troba la Millie.



La senyora Winchester es queda blanca, la seva respiració s’accelera molt i la seva mirada s’està apagant, de cop per ella tot es torna negre. La Millie que observava des del sofà asseguda s’alarma, mai havia viscut una situació així, per tant està nerviosa sense la mínima idea del que ha de fer.



S’aixeca ràpid cap a ella per veure si reacciona.

• Nina? Estàs bé? M’escoltes?- va dir molt espantada.

Ella no respon. La Millie molt angoixada per la situació s’aixeca i surt corrents de la saleta en busca d’ajuda dins d’aquella immensa mansió. Després de diversos minuts intentant contactar amb algú, finalment troba la cuinera, una dona gran d’uns 60 anys amb el cabell curt i blanc corresponent a la seva edat i una cara amable.

• La senyora Nina està fatal, s’ha desmaiat- va dir la Millie molt sufocada i accelerada.
  
  
  
  Com? Quant fa que ha passat? Perquè no has trucat a emergències?- va dir la dona espantada i sorpresa.
  
  
  
  No sabia què fer davant d’aquest ensurt, he sortit de l’habitació per buscar ajuda- va dir nerviosa.
  
  
  
  No et preocupis, ara truquem a emergències.
  
  
  
  Per cert, qui ets?- va preguntar confosa.
  
  
  
  La Mille Smith, la nova cangur.
  
  
  
  Bé, doncs benvinguda- va dir amb to estrany i intrigant.
  
  
  
  Gràcies, per cert, quant de temps portes treballant en aquesta mansió?
  
  Des dels 45 anys que treballo aquí dia i nit -va dir sospirant.
  
  I no tens família amb la que passar les vacances o el teu temps lliure?
  
  No xiqueta, des que vaig entrar a treballar aquí, no.

La Mille, es va sorprendre i des d’aquell instant, la va envair una sensació estranya. Que li va recorre per tot el cos. Pensant que potser havia comès un error en oferir-se a treballar a aquesta casa, potser havia de fugir. Però va decidir quedar-se sense saber que aquesta decisió li canviaria la vida.