Si hi havia al món una cosa que en Toni odiava profundament era aquesta mena de presó infernal a la qual els humans amb feina fixa se senten abocats, com a mínim un cop l'any. Aquesta era la seva veritable creu, l'imponderable sense solució. El mes de vacances era, per a ell, una tortura de dimensions secretes i cruels. Ell treballava des de fa anys en una empresa, era el director de la part de tecnologia d'aquesta gran empresa. En Toni sempre intentava tenir els menors dies de vacances possibles. En Marc, que era el propietari d'aquesta empresa i estava més que encantat amb el treball d'en Toni, li va fer una sorpresa, li va comprar uns bitllets per a què s'anés de vacances durant 2 mesos! Quan en Toni va rebre aquesta notícia, li va caure el cel al cap, ell va tractar de rebutjar aquest regal, però no va ser possible. Com tothom coneixia en Toni i sabia que no li agradaven gens les vacances, en Marc li va donar la notícia quan faltava tan sols 1 dia per a què se n'anés. En Toni estava molt enfadat, però no va poder fer res al respecte. El que no sabia en Toni era que el seu propietari i també bon amic seu li tenia una gran sorpresa preparada. Com el seu negoci era molt gran, tenia oficines per tota Espanya, en especial a Madrid. Ell, com que s'encarrega de dirigir-les i de contractar la gent, sabia més o menys com eren els seus empleats. A tan sols uns minuts tenia unes altres oficines i allí treballava una noia molt maca anomenada Dàlia que administrava la part de màrqueting, feia molt bé el seu treball i en Marc estava contentíssim amb ella, però des de fa uns mesos l'havia vist una mica trista, i per això va decidir idear el següent pla. Com tots dos eren pols oposats, va organitzar un viatge per a què tots dos es trobessin per casualitat i a poc a poc s'anessin fent bons amics, però el que en Marc no sabia és que al principi tot havia sortit al revés.



Tot va començar quan a l'aeroport, mentre que en Toni havia arribat dues hores abans, na Dàlia quasi va perdre el vol. Com va ser l'última persona que va pujar a l'avió, es va perdre l'escàndol que havia ocorregut tan sols uns minuts abans que ella arribés: una dona que viatjava amb el seu marit es va trobar asseguda al costat de l'exparella d'ell. Les dues dones van començar a cridar-se i insultar-se. Com estaven asseguts junts i no sabien si na Dàlia arribaria, van posar aquesta dona al costat d'en Toni, on hauria d’haver-hi anat na Dàlia. En poques paraules, van fer un intercanvi de llocs i és així com na Dàlia i en Toni no es van conèixer al principi d'aquest viatge. Com en Marc els havia avisat el dia d'abans, en Dàlia va estar durant tota la nit sense dormir fent les maletes i va aprofitar tot el viatge, que van ser unes 12 h, per poder dormir. L'avió havia sortit a les 7:30 de Madrid i el seu destí va ser Nova York. En Toni estava molt enfadat i quan la dona del seu costat va tractar de parlar-li, ell es va adormir per tal d'estar tranquil. Quan van arribar a Nova York, tots dos tenien una habitació al mateix hotel, però com es van organitzar malament els treballadors d'aquest hotel, van deixar en Toni sense habitació. Quan li ho van comunicar a en Toni, aquest es va enfadar molt i al final el van reencaminar a un altre hotel que estava a 30 min en cotxe de distància. Una altra vegada el pla d'en Marc havia sortit malament. El següent vol era d'aquí a 5 dies i era amb destinació a Honolulu, Hawaii. Na Dàlia els 2 primers dies va estar comprant roba i visitant els centres comercials. En canvi, en Toni va estar ficat dins de l'hotel amb l'ordinador fent feina. Quan en Marc es va adonar que en Toni estava treballant en lloc d'aprofitar i visitar la ciutat, el va amenaçar i li va dir que si el trobés una vegada més fent feina en aquests dos mesos, seria acomiadat del treball i li posaria una ressenya tan dolenta que ningú més el contractaria. Quan en Toni va escoltar això, va deixar el treball i va decidir agafar un taxi i visitar la ciutat. Durant els següents tres dies, tots dos es van dedicar a visitar la ciutat, les seves construccions i edificis. Va arribar el dia d'agafar el vol cap a Honolulu, Hawaii i aquesta vegada se suposa que no s'haurien de trobar, ja que cadascú tenia seients separats, però de sobte…