ja que que jo pertanyo a un classe social molt mes baixa, la meva roba es mes barata, la meva familia te menys doblers…Per aixo mateix no veíg ninguna possibilitat. Pero mai perdre la esperança, jo me esforçare moltisim per a que em contratin en aquell treball que porto somiant tant de temps. Aquell treball era ser jardinera de la familia Winchester, aquella familia m’encantava, tenien una casa gegant de tres pisos, un jardí enorme amb moltíssim arbres de fruites i plantes de tots tipus, tenia una piscina, un gimnas…

Aixi que jo al día seguent vaig anar a casa de la familia Winchester i vaig seguir amb pràctiques de jardinería; les pràctiques varen començar un poc mal, estaba nerviosisima y no sabía per on començar, així que vaig començar tallant les fulles dolentes dels arbres, després vaig regar les plantes i per últim els vaig posar insecticides, quan la familia Winchester va veure el pot d’insecticida que vaig posar a les plantes en varen fer una bronca enorme en van dir que no m’agafarien que había fet una bogeria, llavor jo al escoltar això em vaig posar a plorar moltisim i els vaig demanar que em ssindonés una altra oportunitat i després de demanar- lis perdon moltes vegades per fi em van donar un altra oportunitat. Doncs el seguent día vaig tornar a fer les pràctiques a la casa amb el triple de nervis perquè aquesta oportunitat era l’ultima que em donaven, pero per sort aquell dia les coses em varen sortir molt be, ja només quedaba la resposta de si em contrataríem o no. Aquell día vaig arribar a mi casa pensant qual sería la resposta i de fet aquella nit no vaig poder dormir.

L’endemà en vaig aixercar amb molt de nervis i vaig pensar, “si no m’agafen no tindré més oportunitat”. Això va fer que el menú cap colapsi un poc pero vaig intentar estar positiva y motivar-me’n un poc.

Vaig preparar el meu esmorzar y mentres menjava va sonar el meu mòbil, amb temblors en les mans y sense poder empassar el menjar, vaig agafar-ho. - - Bon dia, cridem de la casa de la familia Winchester, voldriem parlar amb vosté sobre la proposta de treball de jardinería a la nostra casa.

-Si, som jo.

-Desprès de la segona oportunitat que li vam donar, hem decidit que se li donarà el lloc de treball. - Moltisimes gracies.

Vaig penjar el telèfon rapid per la emoció i enseguida vaig començar a cridar i saltar per tota la casa, no podia creure-ho, anava a complir un dels meus somnis.

Molta gent no podrà entendre la il·lusió que vaig sentir, els somnis de quasi tot el món son treure una bona carrera y treballar d’això, pero el meu no.

Jo tenía molt clar el que volia fer amb sa meva vida y quan vaig veure que buscaven una assistenta que s’encarregarà del jardí, vaig anar sense pensar-ho.

Des de molt petita sempre m’han encantat les plantes y sempre m’he sentit molt conectada amb la naturalesa ja que el meu avi sempre em portava a cuidar el seu jardí y en va ensenyar quasi tot el que sé avui dia.

Una vegada acceptada en aquest treball vaig anar sense falta y molt puntual el primer dia, molt emocionada vaig arribar sense sabre el que m’esperava dins d’aquesta casa.