El pes d’existir
Capítol 1 -L’instant abans
Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.
Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.
Ja està.
Li diuen que s’assegui un moment al sofà que hi ha a la sala, que de seguida l’atendran.
Per molt temptadora que sigui, no es vol enfrontar a la realitat. Fa 42 anys que la evita.
Alhora, vol obrir els ulls, vol saber qui és. Amb cada segon que passa, sent com la por que l'haacompanyat sempre s'encongeixdins seu.
Des que se'n va unir al seu líder l'any 1939, fa 6 anys,havia viscut amb la certesa que la seva lleialtat era inqüestionable.Tot i això, just ara, abans de descobrir la veritat de la seva ètnia, un núvol d'incertesa enfoscala seva estabilitat emocional.
S’en pregunta:I si les conseqüències són irreversibles? I si no és el resultat que espero, què desitjo?
Una sensació d’ansietat i pànicl’envaeix.El dolor toràcic, la desorientació, i fins i tot, un augment sobtat delritme cardíac el conquista.Tant que,sent que el cor se li desborda de les seves paraules.
Calma.
Intentaserenar-seutilitzant larespiració diafragmàtica.Aguanta l’aire un instant, deixant que el seu propi cos es deslliurilentament del pes que l’està consumint per dins.Cada exhalació empenya fora la tensió, deixant anar totsels pensaments que el dominen.
1... 2...3...
Finalment, aconsegueix apaciguar-se. Tantmateix,no triga gaire en trencar-se.
Professional:WalterSchmidt?Si us plau, dirigeixi’s a la sala 8.
Oh déu meu.
Es dirigeix a la sala indicada, amb els nervis a flor de pell, increpant-lo progresivament.
Deu passes i quinze segons després, s’asseu a la cadira oferta, confiant que els resultats compleixin les seves expectatives.
Professional: Pot seure, senyor Shmidt.
Walter:M’heu convocat per comunicar-me els resultats de la prova d’arrianitat, oi?
Priofessional: Correcte. Han arribat aquest matí.
Walter(amb la veu entretallada):Bè...
Professional:Abans de cedir-li els resultats obtinguts, cal assegurar-me que realment vulgui veure’ls.
Walter: Estic preparat, no he vingut aquí per fer-me enrere.
Professional:D’acord(baixa la mirada cap als documents).Els resultats de la prova d’arrianitat indiquen l’origen del seu pare.
Walter (tens): I, doncs, què ens indiquen?
Professional: Ho sento molt, senyor Shmidt, les dades recollides no són les esperades.
Walter(impacient): Em podries precisar una mica més?
Professional:El seu pareésd’ètnia jueva.
Es respira un silenci incòmode.Se’n quedaimmòbil,nopasperquèno ho entengui, sinóperquè el seu cos es nega a acceptar-ho.
Walter: Hi ha d’haver-hi un error.
Professional: Em temo que no.Aquestes proves específiquespresenten una exactitud del 100%.Tot coincideix.
Walter: D’acord, moltes gràcies.
Professional:Li desitjo el millor, senyor Shmidt.
Surt del centreambuna perspectiva totalment diferent de la seva vida.L’aire fred li talla la pell, cada passa esdevé una amenaça silenciosa. Pensa en Hitler,en la lleialtat exigida,en la mirada que tot ho jutja.
Com podrà sobreviure a unaveritattan implacable?Com podrà ocultar la seva realitat sent un delsseus generals?
El futur és incert, això està per veure…
