FICCIONS













Inici

Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.



Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.



Ja està.



Li diuen que s’assegui un moment al sofà que hi ha a la sala, que de seguida

l’atendran.

CAPÍTOL 1

Mentre espera es pregunta a si mateix, potser estic exagerant una mica el que sento, potser hauria de fugir ara que no hi ha ningú mirant, mentre el noi amb un mar de dubtes al cap sobre pensant tot, el psicòleg surt i truca al seu nom, el noi s'aixeca i camina tremolós pensant que tot això ha sigut una terrible idea. En asseure's el psicòleg es presenta, em dic marc soc el teu psicòleg, diguem que et passa noi?

Mira psicòleg -li vaig dir- sento que la meva vida no va amb mi, sento que la meva família no és la meva família, no pensen com jo i em sento exclòs i por si fos poc quan intento parlar d'això amb què crec que són els meus amics l'únic que fan és riure de mi i dir que soc un raret per pensar diferent de les tradicions que m'ensenya la meva família. Ni tan sols m’agrada el menjar que fa la meva mare, sempre m'he de preparar el menjar jo mateix. L'únic que m'entén és el meu amic pol, que sempre està quan el necessito, que faig psicòleg, soc diferent? Soc un raret com diuen els meus amics?

Doncs, potser ets un raret- va dir el psicòleg- però no perquè els teus amics ho diuen sinó perquè tu mateix els anomenés “amics” quan és clar que d'amics tenen el mateix que jo de constructor. Jo amb el cap com un globus a punt d'explotar-li -vaig dir-, em dius que no són els meus amics? No, no -va dir- són molt pitjor, podrien ser enemics fins i tot perquè volen fer-te mal i riure de tu això és clar i també és clar que això no és el que fan els amics, però senyor no és així ells també fan bromes dels altres i riuen tots -vaig dir- mira noi no és la primera vegada que veig un cas com aquest a sí que sé el que faig, de veritat, aquests nois no són els teus amics o almenys no ho són ara perquè ells fan coses que a tu no t'agraden i tu ho intentes justificar, però mira parlem ara de l'altre noi que has dit que era el meu únic amic verdader si us plau -va dir el psicòleg-, ah si el Martí, ell sempre m’escolta quan parlo i mai es riu de mi, fins i tot em dona consells que jo crec molt útils, la veritat és que amb ell puc ser jo sense filtre per dir-ho d'alguna manera. Entenc, mira noiet ho sento molt l'hora de consulta a acabat, però pots demanar un altre per a demà si vols, crec que et podria ajudar amb el teu problema, de debò sé com et sents. Gràcies, senyor potser vinc un altra vegada, però només perquè m'expliquis perquè dius que són els meus enemics, jo crec que només són bromes sense maldat entre amics, però si tu ho veus així potser tens raó. Hi ha vegades que crec que es passen una mica. Vinga noi tot anirà bé t’ho prometo.



Després vaig passar tot el dia pensant mentre em menjava un kilogram de gelat de xocolata si era veritat que no només no eren els meus amics sinó que fins i tot són enemics, al final del dia no vaig arribar a cap conclusió i havia d'anar a la piscina per al matí amb ells, i no m’agraden gens arribar tard, sobretot amb ells perquè comencen a trucar a la meva porta sense parar, però no m’entrava somni i vaig sortir a veure els estels mentre menjava unes patates fregides de sabor camperol que m’encanten sobretot quan no puc dormir i em veig series anime japoneses subtitulades, però mentre jo estava passant la nit en blanc el meu amic estaven plantejant fer-me algun tipus de broma de molt mal gust com sempre fan quan sortim a fer qualsevol pla, cosa la qual no m’agrada molt la veritat.