Aquella nit, per fi, em vaig decidir. Em vaig posar el vestit més bonic que tenia a l’armari i em vaig maquillar per estar com més atractiva millor. Vaig agafar el cotxe i anava cap al meu destí amb un somriure d’orella a orella i amb el cor que em bategava. De camí, vaig trucar a la meva amiga per relaxar-me, però en realitat no em va servir de gaire, ja que tenia uns nervis que em desbordaven. Vaig arribar al meu destí, la casa del meu enamorat. Portava un gran ram d'orquídies blaves, com el color dels seus ulls, i entremig hi havia una carta amb una capseta. Dins de la carta hi havia una nota escrita on deia: “Vols passar la resta de la nostra vida al meu costat?” I exactament dins la capseta hi havia un anell d’or amb els nostres noms inscrits a l’interior. Quan anava a trucar perquè sortís, em vaig adonar que hi havia una finestra oberta i vaig fixar la mirada en ella, però això no va ser bona idea, ja que vaig veure un succés que faria canviar la meva vida... Però això és el final, tornem on va començar tot.



Em presento, em dic Lucia Casses, tinc 23 anys, treballo en una agència de màrqueting i en el meu temps lliure m’agrada fer esport. De petita era una nena alegre a qui li agradava fer de tot, però això va canviar als 7 anys. Vaig patir una pèrdua que em va afectar molt: el meu pare ens va deixar a la meva mare i a mi soles. Des d’aquell dia, a poc a poc, em vaig tornar menys sociable i em guardava els meus sentiments. Només hi ha una persona en qui confiava, la meva millor amiga, la Clara. Va ser un gran suport tenir-la al costat i créixer amb ella. Em va ajudar a superar la pèrdua i a construir la meva pròpia identitat.

Considero que sóc bona en el que faig i sempre m’he centrat a millorar en el màrqueting per poder aconseguir el meu somni: tenir la meva pròpia companyia de màrqueting. Però per això encara queda molt. De moment intento quedar-me a fer més hores i ajudar els meus caps en el que pugui i, a causa d’això, no he tingut gaire temps per relacionar-me. Com he esmentat, m’agrada fer esport, principalment sortir a córrer i també anar al gimnàs. La meva vida era normal, fins que un dia, mentre entrenava al gimnàs, vaig veure un home d’uns 24 anys.



Em va atraure principalment el seu físic, perquè, com ja sabeu, el primer que entra pels ulls és l’exterior d’una persona. Això vol dir que, si una persona no t’agrada físicament, no t’hi aproparàs ni et sentiràs tan atreta. Ell era un home alt, tenia els cabells foscos com la nit i uns ulls verds que semblava que t’atravessessin el cos només de mirar-te. La veritat és que imposava una mica. Anava sempre al gimnàs de 17:00 a 19:00. Us preguntareu com ho sé, oi? Doncs molt senzill, l’he estat espiant durant uns quants dies, i aquesta cerca ha donat els seus fruits, ja que he descobert quina és l’hora que va al gimnàs i amb qui va. Va amb un noi de cabells llisos i rossos, que és molt baixet comparat amb el meu xicot.



Vosaltres direu que com pot ser el meu xicot si encara ni tan sols hi he parlat. Teniu tota la raó del món, però jo, des de petita, sempre he tingut un bon presentiment i mai m’equivoco amb les persones. Després d’una setmana d’haver vist per primera vegada aquell home tan misteriós i guapo, vaig quedar amb la Clara. Òbviament, la vaig posar al dia amb aquest tema. Li vaig explicar molt per sobre i em va preguntar si tenia alguna foto. “És clar que en tinc!”, li vaig exclamar, però la vaig deixar amb el dubte perquè tenia classe de spinning.



L’endemà, òbviament, vaig tornar al gimnàs i me’l vaig trobar, com cada tarda, com cada dimarts. El vaig veure allà parlant i rient amb el seu amic inseparable. Aleshores vaig fer una cosa que la Lucia de fa sis mesos no s’ho hauria cregut. El que anava a fer canviaria gairebé dràsticament tota la meva vida: apropar-me a ell i preguntar-li si volia anar a fer un cafè després del gimnàs. Ai! Que maldestra que sóc, m’he oblidat d’un detall molt important, i és que ell i jo ja havíem intercanviat diverses vegades mirades molt intenses i, des del meu punt de vista, també sensuals.

El temps que vaig trigar a anar entre la sala de crossfit fins a les cintes de córrer, on ell estava, se’m va fer etern. Suava com mai, les mans em tremolaven, però estava decidida i tenia confiança en mi. Aleshores vaig arribar.