El dia del Reclutament sempre és més mortífer.Pot ser per això l’alba és especialment bnica perquè sé que,per a mi,podría ser la última.Ajustó les corretges de la feixuga motxilla de lana i pujol com puc per l'ampla escala de la fortaleza de la fortaleza de pedra que anomeno casa.El dia del Reclutament era emcionant.Jo no sabia ben bé qué mesperava,pero la mare sempre em die que feia el que puga i que confía mes amb yo mateixa.Aixo em va fer sentir molt millor mentre pujava l'escala de pedra de la fortaleza,el cor encara em feia bum-bum molt fort.



Quan vaig arribar a dalt,el pati era ple de gent de la meva edat.Tots estaven en silenci,mirant un home molt alt amb una capa roja que brillava,i quan parlava ,la seua veu ressonava com un tro.Benvinguts! Hui coneixerem els vostres dracs i aprendreu a ser guardians.Jo vaig pensar:Un drac! de veritat?



una chica que estaba al meu costat em va mirar i em va dir amb una veu silenciosa”Tinc por”.Jo vaig somriure pero la veritat que jo també la tenia jo pensava que no passara res aleshores se ho vaig dir a ella.La xiqueta es deia Lina i de seguida ens vam fer amigues.



Ens van portar a un camp molt gran de la fortalesa.Hi havia dracs de tots els colors:rojos,verds,blauss,etc….Tots eren preciosos i es movien com si ja saberem que anavem a coneixer-los.Aleshores ens van dir:”No trieu vosaltres és drac us triaran a vosaltres”.



Jo caminaba pel camp sense saber que fer,peró de sobte vaig notar que algu em mirava.Era un drax menut,amb una pel dura de color morada.Els seus ulls eren de

color daurat molt bonic i quan em vaig apropar,va fer un sorollet,com si em donara la benvinguda.Jo vaig riure.I li vaig dir:”Tu serás el meu”:el vaig anomenar Glaç.



Lina,a les hores,també va trobar un de color blau claret amb unes ales enormes.Ella el va anomenar Nimbus,perqué que semblava un tros de cel deia.



El mestre ens va ensenyar un muntú de coses,pero el més important va ser parlar amb els dracs:”No entenen les paraules que nosaltres utilizem.Aleshores el mestre ens va ensenyar un tipo de melodía per a que els dracs ens fern cas la melodía consisitia en xiular i quan la

vaig ficar en práctica,Glaç em va mirar directament i es va acostar:Era com si li estiguera dient”Glaç estic per tu”.

Peró quan va arribar la vesprada,va ser el moment de aconseguir el primer repte:treballar junts.Aleshores vam anar a un bosc prop de la fortalesa.Ens va dir:”Heu de trobar la fortalesa”.



El bosc estava fosc feia por.Hi havia arbres altísims que tapaven tota la lum i tot estava silencios,Unic que era quan caminàvem i sense voler trencàvem una branca era el unic que es sentía dels arbres.Glaç anava davant meva vigilan-lo tot amb atenció.Lina i Ninbus estaven darrere.





De sobte,vam escoltar un soroll molt estrany.Un animal.gran va aparèixer entre els arbres.L`animal tenia els ulls rojos i unes dents llargues.I a continuació va bramar molt fort,tan fort que ens vam parar.Llavors Lina va preguntar:Que fem?.Pero Glaç no es va parar i va posar en marxa les seves ales i va respondre amb un altre bram molt fort.





Vaig xiular la melodía que ens va ensenyar el mestre i glaç sense dubtar-lo ,va anar a per l’animal, i va donar es val lançar a per ell i l’animal es va escapar i va donar mitja volta i va correr desesperadamente.A les hores,ja li vaig donar les gràcies a Glaç per haver-nus tret d’aquesta situació. Ja que van eixir sans i estalvis l’altre drace no va ferres.



Finalment , ens vam trobar el camí de tornada a la fortaleza.

quan van arribar , el mestre ens esperaba content . Ell ens va dir : “Ho heu de fer molt bé.Ara ja sabeu el que significa confiar en el vostre drac .Però recordeu :

Aço només és el principi”.



Mentre em gritaba al llit amb Glaç al meu costat vaig mirar el cel ple d'estrelles i vaig pensar:Hui hem fet una cosa gran i encara ens queden per fer-ne Més. Ens queden moltes aventures més.