Hi va haver un rei d’Egipte molt poderós que sempre que somiava alguna cosa es feia realitat, però una vegada va tenir un somni molt estrany es tractava sobre unes ombres que sempre les somiava i era un malson que el va fer sofrir.Ara us explicaré el seu somni del rei d’Egipte.
En una ciutat tranquil·la, a l'Institut Esperança, aquestes paraules ressonaven com una advertència perduda en l'oblit. La Laura, una estudiant dèbil, es convertia en l'objectiu de les ombres maleïdes que s'amagaven darrere de les rialles falses, eren unes ombres que poseien a alumnes per poder cometre actes orribles contra els seus bons companys.
Era la Carlota, una noia astuta i manipuladora, qui dirigia les forces de la maldat contra la Laura. Dia a dia, la Carlota directora d’un joc de humiliacions i insults, com si la Laura fos el seu joguet preferit, era molt repetitiu sempre la Carlota li feia passar un mal moment.
La Laura, tot i les llàgrimes silencioses que vessava a les fosques de la seva habitació, va decidir callar. La por li feia perdre els ànims i l'esperança, i cada insult era com un tall a la seva ànima.
Un dia, després d'una humiliació pública a l'institut, la Laura va rebre una carta anònima. "No estàs sola", hi deia. Les paraules eren una petita llum que l'envoltava, una promesa d'esperança, aquella carta li va causar misteri i esperança de trobar un bon amic que l’ajudi a seguir endavant.
La Laura va confiar en el seu millor amic, en Marc. Li va explicar la seva tortura diària, esperant trobar recolzament. Marc, amb determinació, va prometre estar al seu costat i posar fi a aquest infern, passés el que passés sempre estaria amb ella ajudant-la.
La Laura i en Marc van decidir d’anar junts a buscar l’ajuda dels professors i del director de l'institut. Però, la Carlota, una nena molt espavilada, com una ombra traïdora, va maniobrar perquè les seves accions passessin desapercebudes. Va sembrar dubtes i va fer que els altres veiessin la Laura com una mentidera, fent que semblés fals tot el que deia la Laura.
La Laura es va sentir com si les portes del cel es tanquessin. La desesperació la va envoltar com una abraçada congelada. No podia veure una sortida, i la temptació de l'ombra del suïcidi es presentava com una darrera opció. No entenia, ningú la creia, semblava que estava malament del cap.
En aquest moment fosc, la carta anònima va prendre un nou significat. Amb coratge, la Laura i en Marc van decidir lluitar fins al final. La veritat podia ser silenciada, però no derrotada. Estaven decidits d’esbrinar de qui prové aquesta carta.
La Laura i en Marc volien trobar la veritat, volien que sortís a la llum per ºpoder esbrinar qui és la Carlota en realitat. Així, amb la lluita a punt de començar, la Laura i en Marc es van comprometre a desenterrar les ombres maleïdes que amenaçaven el seu món i a encarar la veritat que es trobava amagada en la foscor. Ells tenien clar que volien derrotar les ombres però necessitaven ajuda per això ho van explicar als companys de classe perquè poguessin ser més.
Amb l'ajuda d’alguns companys de classe conscients del que passava, es van repartir la feina i van començar a recopilar proves i testimonis per desemmascarar la Carlota i posar fi a la seva maldat.
Durant setmanes, la pressió va créixer. La Carlota, mantenint la seva màscara, encara seguia fent les seves maldats i ajudant a les ombres a manipular a més persones. Va utilitzar els seus enganys per contrarestar els esforços de la Laura i en Marc. Les tensions a l'institut eren palpables, però la parella no es va deixar vèncer.
Finalment, la veritat va veure la llum. Amb les proves en la mà, la direcció de l'institut no va poder ignorar més les accions maleïdes de la Carlota. La Laura i en Marc van aconseguir que se li imposés una sanció i que s'implementessin mesures per prevenir l'assetjament.
No obstant això, la Carlota, ressentida i sense remordiments, va continuar lluitant per aconseguir la confiança de la Laura i en Marc. Aquesta batalla estava lluny de ser guanyada, i la Laura sabia que el camí cap a la llum estava ple d'ombres maleïdes que encara havien de ser superades.
