AMIC FICCIONS

Malvat és aquell qui fa a un altre el que no vol que li facin a ell. A aquell que busca enganyar els altres, sovint el mal que vol fer se li gira en contra. De la mateixa manera que els torts i les accions justes tornen, les bones obres ens condueixen al cel i les dolentes ens porten a la perdició i al patiment de turments; i així, tothom troba en l’altra vida el que obra en aquesta. (...) Per tant, hem de buscar i fer cas dels consells mentre som sans i vius. Us contaré una història perquè en prengueu exemple, que tracta d’un rei que hi va haver a Egipte. No vull fer-vos esperar més.

Tot va començar l’any 1392, quan els imperis que hi havia en aquella època es barallaven per els territoris, el rei d'Egipte en aquell moment era Anuket II (19 anys), més conegut com “Alkadhib”.

Quan es va morir el seu pare (Anuket I) amb 43 anys, tota la seva fortuna, se la va queda un camperol que cuidava els seus terrenys, eren molt amics i per això li va donar a ell, però i que pasava amb el seu fill? Doncs…

Els últims anys que va conviure amb el seu fill, Anuket, era un bastard, quan anava per la ciutat emmurallada només feia malesa, quan es trobava a algú per els carrers asfaltats de pedres marrons, els feia agafar temor, dient-los que com era el fill del rei els podia desertar de l'imperi, i quedar-se amb les seves cases i joies de valor que tenien amagades.

La gent, amb por de quedar-se sense res, li donaven monedes d’or pulit, així els deixava en pau, fins que se li acabaven.

Com el seu pare no el volia malcriar, no li donava res, i quan el seu fill deia que anava a treballar netejant els carrers, en veritat, s’aprofitava de la innocència de la gent per aconseguir aquestes monedes en tant de valor per a comprar els cavalls més ràpids i espases úniques. El seu pare, sabia que el que ell comprava, era molt car, alguna cosa no li quadrava, perquè era difícil guanyar tants diners treballant pel carrer.

Un dia el va cridar, i li va dir que volia parlar amb ell, Anuket va acceptar-ho, i van procedir a parlar, el seu pare, li preguntava d’on treia tants diners, i la contestació del seu fill tota la estona era: “Treballant dur pare”

El rei, no s’ho acabava de creure així que un dia, el va decidir seguir per veure el que feia.

El dia següent, El pare estava darrere d’un mur amb forats per veure el que passava, mentres que Anuket tocava les portes. Quan va sortir la primera persona i el va veure, ja estava preparada per donar li les monedes d’or, Anuket I, sorprès, es va aguantar per no dir res, i va continuar observant.

Quan el seu fill va arribar a la segona casa, també ja estaven preparats per donar li els diners, amb cara de tristesa, els ciutadans estaven deprimits, perquè no podrien compra menjar, com a alguns ja ni els quedaven monedes, li pagaven en joies de familiars perquè no els fotigués res.

Anuket II al vore el que estava passant, va sortir de darrere del mur i es va dirigir cap al seu fill, i li va preguntar què estava passant.

Quan els ciutadants el van vore li van dir:

-Ooo rei nostre, siusplau no ens desertes a mi i als meus fills, ja no tenim res més per pagar al seu estimat fill!

El rei, sorprès del que li estaven dient, va mirar a Anuket, i li va dir, que volia una explicació, Anuket, sense paraules, va fugir corrent de la zona, mentres que el seu pare li preguntava als ciutadans que estava passant i perquè deien això.

Quan se'n va donar compte, li va agafar un atac de cor, va caure plegat anterra, indignat pel que va fer el seu fill, i els va dir:

Perdoneu per tot el que ha passat, el meu fill és un descarat… Dieu-li a Robert (el camperol) que la meva fortuna es queda per ell… …

Sí, així és, quan Anuket I es va morir.

Ell seu fill Anuket II es va coronar com a rei, però un rei sense fortuna. L'odi que es va guanyar del poble, li cobra factura, la gent el mirava malament, i no el volien al seu poble, un rei corrupte i embustero, un rei que no estima al seu poble.

Passats els dies, a Anuket II se li feia estrany no veure al camperolper cap banda, normalment estava cuidant el gran castell i els conreus que posseïa.

El rei cansat de les males mirades, va decidir fer un comunicat a l'imperi egipci, reunin-los ta tots a la plaça nacional, els guàrdies, estaven atents, i Anuket II preparat per al seu discurs, va dir el següent:

“Habitants del Imperi Egipci, com ja sabeu, el meu Pare, Anuket I, va morir la setmana pasada, sense avís previ, i el seu successor sóc jo, el nou rei de la nació, a partir d’ara, qui no em respecte el torturaré, a ell i a la seva família, aixi repetitivament fins que conseguieix ser hafalagat per tots, fins aquí faig arribar el meu missatge, quedeu avisats.”

La gent, amb por de morir torturats, fingien un somriure, una felicitat falsa.