Hi havia una vegada, en un petit poble català, un jove anomenat Marc.

Era un noi curiós i somiador, sempre buscava respostes a les preguntes més profundes de la vida.

Un dia, mentre explorava la biblioteca del poble, va trobar un antic llibre titulat “El misteri de Gertrudis”.Intrigat pel títol, en Marc va començar a llegir-se el llibre.

Va descobrir que Gertrudis era una llegendària figura a la història del poble, una dona sàvia que havia viscut segles enrere. Es deia que la Gertrudis tenia poders sobrenaturals i que posseïa el coneixement per salvar ànimes perdudes al purgatori.

En Marc mogut per una barreja de curiositat i desig d'ajudar els altres, va decidir investigar més sobre aquest personatge. Va buscar en vells arxius i va parlar amb els ancians del poble, recopilant històries i llegendes sobre la misteriosa dona.

Una nit, mentre passejava pel bosc proper al poble, el Marc es va trobar amb una dona gran. La dona duia una capa fosca i la cara estava coberta per un vel. Reconeixent la figura de Gertrudis, el Marc es va acostar amb cautela i li va preguntar si era ella.

L'anciana va somriure i va assentir. Li va explicar a Marc que era la darrera descendent de Gertrudis i que havia heretat els seus dons. En Marc va quedar sorprès i li va preguntar si era cert que recitar la pregària de Gertrudis podia salvar mil ànimes del purgatori.

L'anciana va confirmar que era cert, però va advertir a Marc que no podia triar quines ànimes serien salvades. Marc va reflexionar sobre aquesta informació i, malgrat els dubtes, va decidir intentar-ho. Sabia que encara que no pogués triar, cada ànima que se salvés era un acte de bondat.

A partir d'aquell moment, en Marc va començar a recitar la pregària de Gertrudis a cada oportunitat que tenia. A mesura que ho feia, va començar a notar canvis subtils al poble. La gent semblava més feliç, les tensions es dissipaven i la comunitat s'unia en solidaritat.

Tot i això, no tot era perfecte. Marc va descobrir que alguns vilatans envejosos i cobejosos intentaven aprofitar-se de la situació. Van intentar manipular el Marc perquè recités l'oració a favor seu, esperant obtenir beneficis personals.

Marc es va adonar que el poder de la pregària de Gertrudis no havia de ser utilitzat per a guanys egoistes. Va decidir ser selectiu i recitar-la només per aquells els cors dels quals estiguessin plens de bondat i sinceritat.

Amb el temps, Marc es va convertir en una figura respectada al poble. La seva dedicació a ajudar els altres i la seva saviesa es van estendre més enllà de les fronteres de Catalunya. Persones de diferents llocs acudien a ell a la recerca de consol i guia espiritual.

La història de Marc i la pregària de Gertrudis es va convertir en un llegat que va transcendir generacions. El petit poble català esdevingué un lloc d'esperança i redempció gràcies a l'esperit altruista de Marc i la connexió amb Gertrudis.

I així, la història de Marc i la pregària de Gertrudis van demostrar que, encara que no puguem triar quines ànimes són salvades, el poder de la bondat i la compassió pot transformar vides i comunitats senceres. Marc va trobar el propòsit en la salvació d'ànimes i va deixar un llegat d'amor i esperança eterns.