Malvat és aquell qui fa a un altre el que no vol que li facen a ell. A aquell que busca
enganyar els altres, sovint el mal que vol fer se li gira en contra. De la mateixa
manera que els torts i les accions justes tornen, les bones obres ens conduïxen al
cel i les dolentes ens porten a la perdició i al sofriment de turments; i així, tothom
troba en l'altra vida el que obra en esta.
Per tant, hem de buscar i fer cas dels consells mentre som sans i vius. Us contaré
una història perquè prengueu exemple, que tracta d'un rei que va haver-hi a Egipte.
No vull fer-vos esperar més.
Entre els molts candidats, un destacava: el príncep Joan, fill menor del faraó, era
intel·ligent, valent i respectuós. Malgrat ser jove, la seua saviesa i bondat eren
evidents per a tots els presents en la cort.
No obstant això, l'enveja cremava en el cor del príncep major, Carlos. Gelós del seu
germà i desitjós del tron, va tramar un pla per a desacreditar a Juan davant el seu
pare i el poble. Carlos va recórrer a ardits i enganys, manipulant situacions per a fer
semblar a Juan com un home irresponsable i mancat de virtut.
Amb astúcia i maquinacions, Carlos va aconseguir sembrar dubtes en la ment del
faraó sobre la perfecció de Juan per a ser el seu successor. No obstant això,
Ramsés, amb la seua saviesa i visió, va decidir posar a prova als seus fills.
Va convocar a tots dos i els va encomanar una tasca: trobar una valuosa joia
sagrada que es creia perduda feia segles. Esta joia, deia la llegenda, que atorgaria
saviesa i poder suprem a qui la posseïra de manera justa i honesta.
Carlos, confiat en la seua astúcia, va partir a la recerca de la joia amb estratègies
tortuoses i malicioses, tractant de trobar-la a qualsevol preu, sense importar els
mitjans emprats. D'altra banda, Juan va emprendre la seua cerca amb noblesa i
honor, ajudant a aquells que trobava en el seu camí, respectant les regles i guiat pel
seu cor.
El temps passava i el regne esperava ansiós el desenllaç de la cerca. Al final, Juan
va tornar davant el seu pare, portant la joia sagrada. Va explicar com, seguint els
consells dels savis, havia trobat la gemma en el cor del temple, on reposava
protegida per la seua puresa i rectitud.
Ramses, amb llàgrimes en els ulls, en presenciar l'honestedat i la noblesa del seu
fill, va anunciar a tot el regne la decisió que ja havia pres en el seu cor. Juan seria el
seu successor i guiaria al poble amb saviesa i compassió.
D'altra banda, Carlos, qui també havia trobat la joia, es va presentar davant el rei
amb esperança de ser proclamat hereu. Però, en notar l'absència de la gemma en la
seua possessió, la seua mirada es va enfosquir en comprendre que la seua malícia
ho havia privat del vertader tresor.
Ramsés, amb tristesa pel camí que el seu fill major havia pres, li va oferir una
oportunitat per a evolucionar i aprendre dels seus errors. Carlos, aclaparat per la
culpa i la lliçó apresa, va prometre canviar el seu camí i viure amb honestedat i
rectitud.
El regne va celebrar la sàvia decisió del faraó i va aprendre la valuosa lliçó que la
vertadera grandesa no resideix en l'astúcia o l'engany, sinó en la noblesa i la bondat
del cor. Així, la història del rei Ramsés, Juan i Carlos es va convertir en un exemple
etern de com les accions justes i honestes conduïxen al vertader triomf i la felicitat.
Amb el pas del temps, Juan va ascendir al tron i va governar amb saviesa i empatia,
mentre que Carlos, complint la seua paraula, es va convertir en un conseller
respectat que guiaria al regne amb rectitud i aprenent del seu germà menor.
La notícia de la valentia i noblesa dels prínceps es va escampar més enllà de les
fronteres d'Egipte i es va convertir en una llegenda que inspirava a molts a seguir el
camí de la justícia i la bondat.
Els anys van passar i el regne de Ramsés va florir sota el lideratge savi i just de
Juan, qui es va convertir en un faraó estimat pel seu poble i respectat per les seues
decisions equitatives. Mentrestant, Carlos es va convertir en un símbol d'esperança i
transformació per a aquells que havien perdut el seu camí.
La història dels dos germans es va convertir en una llegenda transmesa de
generació en generació, recordant a tots que el vertader llegat no està en la riquesa
material o el poder, sinó en les accions nobles i la virtut que s'emporta en el cor.
Així, el regne de Ramsés va viure en pau i prosperitat, deixant una petjada eterna en
la història de la humanitat.
|